Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Works (6)

On the Map

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works

Constellation

Chronology (7)

  1. Santa Teresa's House

    Bonaventura Pollés i Vivó

    Santa Teresa's House

    Isolated building located next to the Balaguer Museum and surrounded by a large garden. It has a rectangular plan and consists of a basement, a ground floor, elevated in relation to the floor, a main floor and a roof where the stairwell emerges. The composition of the façades is almost symmetrical, with rectangular and very low-arched windows, portholes and tribunes. A perimeter moulding decoratively separates the ground floor from the first floor. The building is crowned with a cornice and railing of flat balusters and presents a decoration of horizontal strips that simulate bricks. On one of the façades there is a bust of Saint Teresa, erected in memory of Víctor Balaguer's mother, Teresa Cirera. It was designed by the municipal architect B. Pollés i Vivó and its construction ended in 1889. Initially, the building had been built next to the Víctor Balaguer Library-Museum to host Víctor Balaguer in his stays in Vilanova. Later, when the space of the Library-Museum became insufficient, it was used as a dependency of this institution. In 1915, the State ordered that the Library be separated from the Museum and that it be taken over by an official from Santa Teresa qualified for this function. It currently contains several pieces of interest, mainly from the 19th century, such as furniture and paintings.
  2. Ampliació Salas Isabel i Maria de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer

    Bonaventura Pollés i Vivó

    Ampliació Salas Isabel i Maria de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer

  3. Monument Funerari a Víctor Balaguer

    Bonaventura Pollés i Vivó

    Monument Funerari a Víctor Balaguer

    Monument funerari compost d'una base rectangular que descansa sobre un paviment de pedra que forma un graó, un pedestal de planta rectangular de cares llises i les inscripcions següents: Víctor Balaguer. Sin amor para mi lo tuve para todos. Més un coronament format per un altar i un sarcòfag. La base conté dues làpides inclinades treballades en relleu i amb motius florals. Aquestes contenen inscripcions en llatí de les dades de naixement i mort de Víctor Balaguer i la seva esposa Manuela Carbonell. L'altar està ornamentat amb traceria ogival, plecs de roba i escuts amb les barres de Catalunya, la creu de Sant Jordi, Vilanova i inicials. El sarcòfag -rectangular i amb la coberta a dues vessants- està dividit en bandes, treballat amb motius florals i amb inscripcions. L'any 1905 es traslladen les despulles de Víctor Balaguer del panteó de la família Samà al nou panteó monumental, erigit a la seva memòria pels seus hereus. Aquest monument fou projectat per Bonaventura Pollés i Vivó, arquitecte, tallat per Alfons Juyol i enlairat pel constructor Joan Sas i Gorgori.
  4. Ciutat Jardí de Ribes Roges

    Josep Domènech Mansana, Josep Font i Gumà, Bonaventura Pollés i Vivó

    El conjunt urbanístic de Ribes Roges està format per carrers paral·lels i perpendiculars a la línia de mar. Queda delimitat pel passeig de Ribes Roges, els carrers de Marcel·lina Jacas, de Legazpi i d'Àlvaro de Bazán i el torrent de Sant Joan, el carrer de Pere III el Gran i gran part de la mansana delimitada pel Passeig i els carrers de Lluís de Requesens, de Pere III el Gran i d'Isaac Peral. Cada illa conté diverses parcel·les ocupades per habitatges unifamiliars envoltats de jardí. Tot i que en conjunt no presenta una unitat estilística, encara conserva alguns dels edificis originals, principalment al sector de mar, que presenten característiques pròpies dels estils modernista i noucentista. Dels exemples més propers al modernisme es conserven la Vil·la Argentina i la Vil·la Montserrat (arquitecte Josep Domènech Mansana); el xalet del Doctor Ribot (Vil·la Esperanza) i la Vil·la Laguarda (ambdues de l'arquitecte Bonaventura Pollés Vivó), i la Vil·la Teresa (Modest Tauler Benítez, arquitecte). I dels xalets més propers al noucentisme destaquen la Vil·la Isabel (de Ramon Frexé Mallofré, de 1910-1912); el xalet Vivancos (obra de Josep M. Miró Guibernau, de 1923); el xalet de Dolors Rutllan (de Manuel Joaquim Raspall Mayol, 1925) i la Vil·la Adelina i els xalets de Joan Robert i de Lluís Pàmies (obres d'Antoni Pons Domínguez, 1923, 1925 i 1926). L'origen de la urbanització de Ribes Roges fou iniciativa de la Sra. Anna Raventós de Saurí, presidenta de l'Empar de Santa Llúcia, institució benèfica que havia de ser la beneficiària dels guanys produïts per la urbanització. També de la vilanovina Marcel·lina Jacas, que posseïa un patrimoni considerable heretat del seu pare i d'un oncle, tots dos indianos, i que va cedir els terrenys rústics de la seva propietat per a la construcció dels xalets per aconseguir fons per al sosteniment de l'entitat. La primera pedra dels 10 primers xalets va ser col·locada l'any 1910. Aquest mateix any, la Junta encarregà les construccions a diversos arquitectes i deixà en mans de l'arquitecte municipal B. Pollés la realització del projecte del Passeig Marítim i el pla general de distribució dels solars. El conjunt es troba desvinculat de la trama urbana de la ciutat. El torrent de Sant Joan i la via del ferrocarril van dificultar des del començament el seu creixement i expansió i quedava fora de l'àmbit que comprenia el "Plano General" de Gumà i Ferran i, per tant, de les directrius d'eixample que fixava el pla. L'any 1917, l'arquitecte municipal Josep M. Miró i Guibernau projectà l'ordenació total del sector d'acord amb la tipologia de ciutat jardí. S'autoritzà la realització del Passeig i es va fer el traçat complet de la trama viària i l'estudi dels enllaços amb la ciutat. L'estudi del traçat dels enllaços, tot i que fou molt correcte, no va ser mai executat per la dificultat que suposava la ubicació de la fàbrica Pirelli. El 1967 un nou Pla d'Ordenació permeté un increment de la densitat constructiva dels edificis, fet que provocà l'abandonament de la idea de ciutat-jardí i l'enderroc dels habitatges originals; aquest fet portà a conseqüència l'enderroc de molts xalets unifamiliars, per ser substituïts per blocs d'apartaments. Com a reacció a aquesta tendència, l'any 1981 fou aprovat un nou Pla General d'Ordenació que intenta protegir aquests habitatges mitjançant la qualificació de Ribes Roges com a "zona de conservació de ciutat jardí".
  5. Xalet Doctor Ribot

    Bonaventura Pollés i Vivó

    Edifici rectangular aixecat respecte el nivell del carrer i envoltat de jardí. Consta de planta baixa, pis i golfes. Fou projectat com a habitatge per a dues famílies. Les cobertes són de teula, a quatre vessants al cos central i a dues vessants als cossos que se li afegeixen perpendicularment. Les façanes presenten obertures en general allindades i ulls de bou ornamentals amb elements ceràmics. Els cossos laterals són sostinguts per pilars i tenen decoració de ceràmica vidriada als capcers triangulars. El xalet també mostra a nivell decoratiu elements de trencadís, característics de la tipologia modernista. Va ser un dels primers edificis que es van construir a la ciutat-jardí de Ribes-Roges. El 1910 es va col·locar la primera pedra, juntament amb les d'altres nou xalets. Aquesta iniciativa va ser promoguda per la Junta de l'Asil de Cecs pobres "Empar de Santa Llúcia". El projecte general de la parcel·lació, així com el d'aquest edifici fou obra de l'arquitecte B. Pollés i Vivó.
  6. Vil·la Laguarda

    Bonaventura Pollés i Vivó

    Vil·la Laguarda

    Es tracta d'un edifici unifamiliar aïllat rodejat de jardí. L'edifici està aixecat respecte a la rasant del carrer. Es compon de planta baixa i una planta pis i sota coberta. La casa té diversos cossos de planta baixa. Les cobertes són inclinades i sobresurt una torratxa mirador de planta quadrada i coberta de pavelló. El cos davanter és de planta semicircular i petit porxo amb terrassa superior. Té un oratori adossat a la façana lateral amb coberta a dues vessants. Les parets són de paredat comú i totxo. Els forjats són de bigues metàl·liques i revoltó de rajola. Les cobertes són d'estructura de fusta, llata i rajola i teula plana. Trobem obertures amb llinda i també amb arc de mig punt amb aplacat d'ornamentació floral de ceràmica vidriada. A les cantoneres hi ha maons vistos. El ràfec sobresurt respecte de la coberta de teula plana amb imbricació de teula vidriada. Hi ha un cos de galeria semicircular amb terrassa superior i barana de fusta. L'antic oratori està coronat per una creu.

Archive

  • Vista del conjunt de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer y la Casa de Santa Teresa

    Photograph

    Vista del conjunt de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer y la Casa de Santa Teresa

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.