Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Bloc d'Habitatges Coliseu

    Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló

    Bloc d'Habitatges Coliseu

    Del 1984 al 1989 es va completar, amb obres d’aquests tres autors, la plaça de Sant Agustí. El projecte s’expressa en tres cossos diferenciats: la façana «segle xix», potser una mica pobra; la cara al riu, en el seu context de galeries; i la transició entre l’una i l’altra. En un cert revisionisme del llenguatge modern, interessa aquí l’aplicació de tendències compositives dels anys setanta en la galeria del riu, i també el cos de transició, de gran escala i eficàcia urbanes.
  2. Casa Pujol

    Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló

    Casa Pujol

    Una parcel·la amable, amb desnivell cap a les vistes de ponent, situa el programa nocturn d’esquena al vial i la vida diürna a baix, cap al jardí: opacitat, textura, volum i ràfec al carrer; porxo, doble espai, envidrament i pilars a la llum i a l’enclavament propi. Recursos d’un inveterat classicisme modern.
  3. Oficines Sala i Bertran

    Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Francesc Ragolta i Bagué, Josep Riera i Micaló

    Oficines Sala i Bertran

    Després d’una gestió complexa adreçada a minvar intensitats (Pla Mercadal, rev. 1974) i guanyar els espais de la plaça de la Constitució, una societat industrial del sector, ja extingida, bastí aquest immoble. El projecte d’oficines s’havia de definir entre l’arquitectura industrial de l’edifici veí —la torre de les Aigües (1886), convertida ara en Museu del Cinema— i les noves construccions de l’entorn. L’actitud s’apropa als valors de l’ambient industrial precedent, i l’ordre d’obertures intenta assolir un acord entre ús intern i contextualisme.
  4. Institut Santa Eugènia

    Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló

    Institut Santa Eugènia

    Sobre uns 19.000 m2 de superfície ubicats en un límit del municipi, l’organisme s’estructura tancant parcialment una part de l’espai obert, un pati pavimentat que centra la vida escolar i les seves circulacions. Una peça principal de quatre nivells acull l’aulari i els principals mòduls docents i administratius, amb façanes a est i oest, escales als extrems i una torre amb rellotge que es vol referència del conjunt. El cos baix de cafeteria i biblioteca s’interposa entre pati i vial; finalment, uns cossos de tallers i un gimnàs/sala d’actes delimiten l’envoltant del pati principal abans de l’acabament del cos principal, que s’allarga i domina la resta de la finca. Aliè a qualsevol digressió al marge de la funcionalitat i professionalment eficient en la llum i l’amabilitat interna, el projecte usa diversos recursos coneguts de la tradició moderna per motllurar les façanes, emprant viseres, pantalles i emmarcaments de formigó en la peça major i mostrant una major neutralitat en les peces comparses.
  5. Reforma de la Casa de l'Ardiaca de Girona

    Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló

    Reforma de la Casa de l'Ardiaca de Girona

    Les divises de Jaume d’Agullana, ardiaca de la seu (1572-1617), i de Bernat de Cardona (1650) expliquen l’origen nobiliari de la casa i en situen l’època principal. Aquest enorme casal conserva restes d’edificis preexistents. A més de la capacitat de cloure el conjunt de la plaça dels Apòstols, s’hi poden destacar, pel seu interès, la portalada i l’atri principals, així com el pati jardí (amb elements dels s. xviii i xix) pel qual puja l’escala principal, que no ha retrobat encara la potència arquitectònica que s’hi endevina.
  6. Reforma de la Casa Martínez Davalillos

    Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló

    Reforma de la Casa Martínez Davalillos

    L’edifici acusa les intervencions successives sobre una casa ja existent. El més destacable de la reforma setcentista són l’atri d’entrada i una nova escalinata. Un pòrtic central separa l’accés rodat i articula el joc de voltes d’aresta rampants amb l’escala. L’heterodòxia geomètrica i el singular fust dels pilars hi ofereixen un exemple estrany del neoclassicisme domèstic. La reforma recent hi implanta un programa d’habitatge luxós i ordena les cobertes, amb cura en l’escala i l’atri.
  7. Reforma de l'Edifici Esportiu del GEiEG

    Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló

    Reforma de l'Edifici Esportiu del GEiEG

    Pla ha conduït diverses obres en aquest barri; en aquest cas, l’ampliació de la primera (1972) piscina climatitzada de la província amb un programa de serveis i de pistes d’esquaix. L’edifici presenta gestos integradors i una voluntat clara d’impregnar i reordenar tots els espais tant interiors com exteriors, estroncats per la manca de continuïtat del projecte. La nuesa epidèrmica és un tret recurrent de l’autor. La coberta amovible de la piscina olímpica (1999-00) constitueix una elegant i eficaç aplicació dels sistemes preindustrialitzats. Els habitatges socials del C. de l’Esport / Pl. de Sant Ponç, projectats per Pla (1990-91), evoquen el pensament dels germans Krier.
  8. Oficines La Ferreria

    Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló

    Oficines La Ferreria

    Alguns ajusts (1994) del planejament van anar atenent les particularitats d’un nucli urbà fallit i heterogeni. La preservació de l’obra veïna de Masó implica un gap que el projecte resol fent-se final del pla de façana i teló de fons de la peça masoniana. Un paper subsidiari que no impedeix, però, una sintaxi i una alta qualitat pròpies, basades en la combinació d’unes envoltants més tectòniques i un cos central més evanescent, amb una ortografia curosa que, sense abjurar del moviment modern, adopta uns patterns també clàssics per fer ciutat.