Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Jordi Ayala-Bril

Memory

Arquitecte per l'ESARQ UIC, soci fundador d'Arquitectura-G

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Dwelling in Palau-Sator

    Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia

  2. Masia Empordà

    Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia

    Masia Empordà

    Es tracta d’una masia situada als afores d’un poble típic empordanès, emplaçada en el punt en què el poble es dissemina i les cases deixen de ser adossades per convertir-se en masies rodejades de camps. El primer acostament va ser entendre el funcionament d’una casa de tres plantes que sumava incomptables estances i on s’alternaven espais amb un passat agrícola amb altres d’ús domèstic. En aquestes condicions, el cor de la casa era l’espai més marginal i llòbrec de tot el conjunt. La principal intervenció sorgeix d’esponjar el volum aprofitant un pati existent en planta baixa i obrint-ne un de nou de generoses dimensions a la segona. Aquests espais contigus entre sí, es convertiran en el distribuïdor central de la casa i en la piscina. Es deixa l’estructura mural vista de tota la casa netejant-la d’envans i es connecten les estances entre sí, aconseguint que totes tinguin relació amb l’exterior. S’afegeixen noves circulacions amb la voluntat de potenciar el caràcter laberíntic de la casa, aportant una complexitat que, paradoxalment, facilita l’ús de l’habitatge. Tant l’estructura metàl·lica com les noves portes i finestres es pinten de color bordeus per a que s’identifiqui fàcilment la intervenció en la preexistència. Els volums de pedra i color blanc trencat busquen una imatge neutra on els materials puguin jugar un paper crucial en la construcció dels espais. D’aquesta manera, la rajola vidriada de color marró és el fil conductor que acompanya l’habitant en tot moment. Els terres es recuperen aprofitant l’antiga rajola vermella, en la qual la petjada del temps és visible, en contrast amb el pulcre reflex de la nova ceràmica. El resultat és una casa amb infinitat de salons, menjadors i habitacions on la família i els seus freqüents convidats poden habitar sense sentir la necessitat d’abandonar l’interior. El paisatge empordanès s’aboca a les finestres, mentre que l’interior s’obre a un laberint de diferents estances i patis de llum tamisada.
  3. 700 m2 Apartment for a Bachelor

    Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia

    700 m2 Apartment for a Bachelor

    La primera vegada que vam visitar aquest espai, les màquines de cosir encara estaven al seu lloc. Es tractava d’un únic espai diàfan d’aproximadament 10x70m destinat a un taller de confecció que havia tancat les seves portes. L’encàrrec consistia en transformar el taller en un habitatge per a una sola persona. A més, el programa també contemplava una zona d’estudi i un taller de creació artística. Es perseguien dos objectius principals. Per un costat, definir espais d’una escala abastable, humana, en el context d’una nau de grans proporcions. Per un altre, com a contrapunt, que en cap moment es perdés la percepció d’estar en un únic espai de caràcter singular. Com a conseqüència d’aquests dos objectius, es va descartar la compartimentació de l’espai diàfan mitjançant envans. Així, el projecte planteja una sèrie de divisòries de diferent caràcter que articulen l’espai en funció de les necessitats del programa. Aquests objectes independents mai entren en contacte amb les parets perimetrals o el sostre, preservant la continuïtat visual de l’espai diàfan original. Com a complement, s’ha manipulat el perímetre de la nau en les zones de contacte amb l’exterior, creant dos grans elements separadors que introdueixen aire, llum i vegetació: la terrassa i el jardí. Amb aquesta estratègia de compartimentació obtenim una seqüència d’espais la privacitat dels quals va augmentant segons avança cap a l’interior de l’habitatge. La zona de taller de creació artística se situa a l’accés. A continuació, es troben l’espai d’estar i la cuina i, per últim, es troba la zona més privada de l’habitatge. Era important aconseguir una atmosfera de recolliment en aquesta última zona, sense que per això el dormitori i el bany es convertissin en capses aïllades de la resta. La plataforma elevada acosta l’usuari al sostre, donant-li la sensació d’estar en un espai d’una escala menor, que al seu torn domina la resta. El projecte és d’una gran simplicitat a nivell material. S’utilitza una paleta de dos colors aplicant cada color en dues textures.
  4. La Tallada Dwelling

    Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia

  5. La Floresta Dwelling

    Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia

    La Floresta Dwelling

    A mig camí entre Barcelona i Sant Cugat, La Floresta és un barri residencial de baixa densitat enclavat a la serra de Collserola. Una desordenada constel·lació de casetes esquitxa els turons coberts d’abundant vegetació. A la Floresta tenen cabuda els camins de terra i d’asfalt, així com les cases de recent construcció i les autoconstruïdes els anys 50. L’habitatge substitueix precisament una petita edificació autoconstruïda en els anys 60 pels pares dels clients, que s’enderroca a causa de les greus patologies que presenta. La parcel·la té un gran desnivell i el projecte aprofita com a base la petita esplanada sobre la qual es trobava l’anterior habitatge. El projecte es desenvolupa en dos nivells i es planteja com un espai de reunió familiar, amb una planta baixa oberta i tres habitacions per quedar-se a dormir a la planta primera. Les obertures de les façanes busquen potenciar la relació de la casa amb la parcel·la i el bosc, i la planta superior rota respecte la baixa definint una sèrie de lluernaris i petites terrasses, deixant, al seu torn, espai per a que les copes dels arbres més properes s’acostin a la façana. L’interior de l’habitatge és una gran senzillesa i és el propi material de l’estructura el què defineix els acabats principals, amb fusta en cru a les parets i brillant al terra, buscant que l’exterior formi part de l’interior en forma de reflex.
  6. Can Migris

    Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia

    Can Migris

    El terreny on actuem és una parcel·la plana i allargada de 7.000m2 destinada al cultiu, situada als afores de Santa Margarida de Montbui. La parcel·la comptava inicialment amb una edificació d’ús agrícola en estat de ruïna que ens van encarregar de transformar en habitatge. La normativa, que qualificava la construcció preexistent com a masia, va fer que s’hagués de respectar la volumetria original, així com la posició dels forats en les façanes. El volum tenia una relació directa amb l’entorn, sense preàmbuls en la transició des del camp cap a l’interior. El canvi de programa exigia definir un entorn immediat de l’habitatge més acotat i protegit respecte a una plana totalment oberta, per la qual cosa es va excavar 1m fins la cota de terrassa que dóna accés a l’habitatge i la comunica amb la resta de la urbanització exterior, que defineix un paisatge artificial que fa de mediador entre la casa i el camp. El programa funcional es desenvolupa mitjançant plataformes esglaonades que orbiten al voltant d’un nucli central portant. Aquest nucli, que actua com un gran pilar, conté les instal·lacions i escales, relacionant totes les estances de la casa. La centralitat d’aquest pilar permet que els forjats metàl·lics salvin llums més petites i, per tant, tinguin un gruix menor, accentuant el contrast entre el pes d’allò que suporta i la lleugeresa d’allò que és suportat. La materialitat de la casa aprofundeix en aquesta voluntat de contrast, de tal manera que els elements portants principals són rugosos, pesats i grollers, mentre que els elements secundaris i particions interiors tenen superfícies més llises, construïdes amb estructura lleugera. La intervenció compta amb una paleta cromàtica de tons terrossos que busca relacionar-se amb l’entorn. L’habitatge es desenvolupa en altura com una successió d’entre-plantes d’altura variable que ascendeix des de les zones comuns cap als dormitoris, acabant el seu recorregut en un balcó que es projecta cap als camps de cereal.
  7. FAD Award

    Finalist. Category: Interior Design

    FAD Award

    700 m2 Apartment for a Bachelor

    Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia

Societies