Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Works

On the Map

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works

Constellation

Chronology

  1. Barri de La Mina

    L35 Arquitectura, Juan Fernando de Mendoza, José Ignacio Galán Martínez, José Luis Martínez Honrubia, Guillermo Murtra Ferré

    Barri de La Mina

    Barri conformat per blocs d'habitatges que forman part de la tipologia de construcció de la dècada del 1960 i 1970 dels anomenats polígons d'absorció o barris dormitori. Aquestes tenien la finalitat de ser habitatges econòmics, ràpids i fàcils de construir per poder acollir a un gran nombre de població que anteriorment havia viscut en zones de barraquisme. Els edificis de La Mina Nova són una projecció de la història social, política, econòmica i urbanística del barcelonès, situats a Sant Adrià de Besòs. Aquests tenen dos blocs característics: els edificis del carrer Ponent núm. 2-12 i el carrer Llevant núm. 1-23. Els dos són de tipus bloc lineal, però el carrer Llevant té un nombre major d'habitatges, uns 486 i 26 locals, mentre que el carrer Ponent només té 60 habitatges i 6 locals. Les dues façanes són pràcticament iguals: es tracta d'una façana horitzontal, configurada en franges longitudinals contínues en tot l'edifici, en les quals s'alterna un pany macís format pels ampits de formigó prefabricat que estan revestits amb una xapa metàl·lica de 3 mm, utilitzada per protegir el formigó de la intempèrie i augmentar l'aïllament tèrmic, i un pany d'ombra. Sant Adrià de Besòs, històricament, era un poble dedicat a l'agricultura, i la zona que actualment coneixem com La Mina es caracteritzava per l'abundància de camps de conreu i algunes cases de caràcter rural, dedicades a l'explotació agrícola. L'existència de mines d'aigua utilitzades pel regadiu és l'explicació del topònim. El canvi d'explotació agrícola a industrial va afectar de manera significativa al municipi, tant en l'àmbit urbanístic com en l'àmbit social. La seva situació al límit de Barcelona, la sortida al mar i el pas del riu va afavorir l'establiment de diferents indústries. Aquestes indústries requerien molta mà d'obra, fent possible la diferenciació de dues onades d'immigració que condicionaren la realitat de Sant Adrià. En primer lloc, trobem la de les dècades del 1920 i 1930. La segona onada fou acabada la Guerra Civil i els anys posteriors, quan s'acumularen dues condicions diferents: aquelles persones que marxaven per por a ser represaliades pel règim franquista, i aquelles que venien a la capital catalana a la recerca d'un lloc de treball. A Barcelona, això es traduïa a grans barris de barraques, i, entre aquests, trobem el del Camp de la Bóta a de Sant Adrià de Besòs. Es calcula que a l'entorn de Barcelona van construir-se més de 10.000 barraques. Dins aquest context, el 1961, Barcelona va aprovà un pla per suprimir el barraquisme de la ciutat. Així, l‘actual barri de la Mina neix per tal de pal·liar tota la problemàtica al voltant dels barris de barraques, tractant-se d'un polígon d'habitatges que pretenia absorbir tota la població del Camp de la Bóta i d'alguns altres barris de barraques de Barcelona. La història de la Mina, doncs, va néixer el 1967, amb Porcioles a l'alcaldia de la ciutat comtal, quan la comissaria d'urbanisme de Barcelona elaborà una pla per construir una zona residencial per a barraquistes. El projecte deia que el barri havia de comptar amb 2.100 habitatges, 7 escoles bressol, 1 centre social, 1 centre sanitari, 1 centre administratiu i 1 centre parroquial. La realitat és que es construïren els habitatges, però no la majoria dels equipaments necessaris. La Mina es va construir en dues fases, i la seva arquitectura ens permet diferenciar-les fàcilment. Així doncs, la segona fase, el 1972, és el que coneixem com La Mina Nova, un conjunt d'edificis construïts amb un sistema d'encofrat túnel, que permetia construir molt ràpidament un nombre d'habitatges molt gran.
  2. Edificis Ecourban

    L35 Arquitectura, William McDonough

    Edificis Ecourban

    L'antic complex industrial La Unión Metalúrgica es trobava ubicat al barri del Poblenou (Districte de Sant Martí), en una illa de cases de les projectades per Ildefons Cerdà, delimitada pels carrers Zamora, Almogàvers, Pamplona i Sancho de Avila. L'any 2004 fou enderrocada en bona part, conservant-se únicament els pavellons d'entrada, situats al xamfrà dels carrers Almogàvers i Pamplona. Aquest edifici, actualment aïllat, servia per donar pas a l'interior del recinte. Es tracta d'una construcció paral·lela al xamfrà, amb un senzill conjunt volumètric de dos plantes que a la part central s'eleva una planta més, tot rematat per un terrat pla transitable. El parament de l'edifici es caracteritza per la utilització gairebé en exclusiva del maó vist, incorporant delicats elements ornamentals de pedra artificial a base de medallons i motius vegetals. La façana principal, encarada al xamfrà, esta dividida en tres eixos verticals on al central hi ha una planta més d'alçada. A la planta baixa hi ha quatre finestres rectangulars situades als costats del portal d'accés a l'interior de la fàbrica. Aquest, amb un gran arc angulat, té el seu paral·lel a la façana posterior, i crea l'eix de simetria de la composició d'obertures, molt ponderada i ordenada. A la segona planta hi ha tres grans finestrals partits coronats per arcs escarsers. A la planta superior hi ha el tancament massís del terrat i a la part central una obertura rematada per un arc de mig punt i dividida per tres mainells. Tots aquests elements emfasitzen l'element destacat d'aquesta façana, situat sota el coronament ondulat d'aquesta part central. Es tracta d'un mosaic ceràmic amb el nom de l'empresa, en lletres verdes damunt de fons blanc. Com element singular també es conserva un antic fanal metàl·lic que il·lumina la porta d'entrada. Aquest és l'únic element que es conserva del complex fabril de La Unión Metalúrgica impulsat per Dionisio Bobín Sirot i que té els seus inicis al 1889. L'any 1903 es converteix en societat anònima per dedicar-se a la compra, la venda i la fosa de materials i objectes de ferro i altres metalls. Entre el 1899 i 1906 l'empresa és denunciada perquè algunes de les construccions que realitzava eren il·legals. Resolts aquests problemes, entre 1908 i 1914 l'edifici de la nova fàbrica es remodela amb nous edificis. Es en aquest moment quan es construeix el pavelló d'entrada, signat per l'arquitecte Josep Maria Plantada al juliol de 1914. El 31 de desembre de 1936, amb motiu de la Guerra Civil, La Unión Metalúrgica es constitueix com a col·lectivitat obrera destinada per a la indústria de guerra. Als terrenys on estaven situades les instal·lacions industrials actualment s'aixequen dos edificis d'oficines, un aparthotel, zones verdes i habitatges protegits.

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.