La cooperativa Agrària Sant Roc es funda l'any 1919, sota el nom de Sindicat Agrícola, tot aprofitant la pujada de preus de productes del camp i les ajudes que donava la Mancomunitat. L'arquitecte Cèsar Martinell va projectar el celler del Sindicat Agrícola de Sant Roc i la maquinària es feu segons projecte de l'enginyer Isidro Campllonch. És concebuda com a cooperativa de vi i està en funcionament fins i tot durant la Guerra Civil. Es projectà sota les premisses d'un modernisme tardà: L'edifici té una estructura basilical, amb una gran nau de cos central més ampli i dos de laterals més petits. Hi havia vint-i-dues tines disposades en quatre fileres deixant passadissos entremig per a les obertures de dipòsits subterranis on es duia a terme la fermentació del vi. La coberta del cos central és d'encavallades de fusta i teulada a dos vessants amb teula àrab. Els cossos laterals són coberts amb bigues i teulada a una sola vessant. Al darrere, en forma de transsepte hi havia la sala d'elaboració del vi i un cos per a moll de descàrrega, sobre el qual s'aixeca el dipòsit de l'aigua. Les parets eren de tàpia arrebossada amb morter de calç, tret d'un petit sòcol de pedra a les façanes; sobre aquest sòcol, a la façana principal, hi havia una franja de rajola de València blanca i blava; una estreta franja d'aquest mateix material ressegueix la línia de teulada, també a la façana principal. La rajola de València que rematava el sòcol integrava tres portes (ara només en queda una) d'arc rebaixat amb marquesines de maó en voladís. Damunt del novell de les portes, s'obre un seguit de set finestres verticals allargassades al cos central i dues a cada cos lateral, actualment tapiades amb maons ceràmics. Els ampits d'aquestes finestres són de ceràmica vidrada blava, i al carcanyol hi tenen un botó de ceràmica verda. Aquest mateix esquema es repeteix als frontis de la nau transversal i en les façanes laterals. A l'interior, l'estructura portant és feta de pilars de maó de secció cruciforme i arcs de diferents formats.