El 1957, Rubió realitza aquesta casa, conjugant-ne l'emplaçament, com a final d'un eix perspectiu, format per una avinguda de xiprers que ordena un jardí de formes rectangulars, a la manera dels hortus clàssics: Aquesta obra, que es pot emmarcar dins el "noucentisme cosmopolita" que marca i defineix una bona part del discórrer arquitectònic de Rubió, presenta, sota uns plantejaments formals que es mouen a cavall entre la recuperació de les formes clàssiques i el desenvolupament d'una certa arquitectura popular, una planta realment interessant l'organització i desenvolupament de la qual entren de ple en els plantejaments de l'arquitectura funcionalista. No és d'estranyar que, en aquesta època, en què la decantació de Rubió pel “paisatgisme” jardiner apareix cada vegada amb una precisió i força més grans, allunyant-lo dels esquemes clàssics, es produeixi també un fenomen anàleg en la vessant edificatòria, tot i que potser la manca d'un "gruix d'obra", com va tenir l'oportunitat de fer amb la jardineria, dificulta una anàlisi en el temps de la seva obra arquitectònica. Serà en aquesta casa-granja que Rubió experimenti amb major profunditat l'organització funcional de la planta, així com les diverses possibilitats d'il·luminació interior. Aquesta experiència es materialitza en la galeria façana, orientada a SE, que uneix i il·lumina alhora les diverses estances de la casa i recrea un espai intermedi, l'ambigüitat del qual, entre interior i exterior, li confereix un gran interès.

Joan Maria de Ribot i de Balle ejerció de alcalde de la ciudad de Girona en 1957, coincidiendo con el proceso de construcción del Hotel Alga. El hotel se ha colocado en la parte más alta del terreno, generando un límite entre el aparcamiento y el jardín del hotel. Este planteamiento ha provocado que el edificio sea más bien alargado y se han tenido que introducir una serie de quiebros estratégicos en planta para evitar que los recorridos sean demasiado largos. La edificación está orientada hacia el sur, de cara al mar, y se ha creado una constante contraposición de espacios abiertos y cerrados para poder escoger entre las numerosas situaciones de ocio y descanso que se producen en un hotel. El conjunto se compone de dos plantas sótano, una planta baja abierta al jardín y dos plantas piso, con los dormitorios distribuidos a ambos lados de un pasillo central. Se combinan elementos de tecnología avanzada con acabados autóctonos. Las habitaciones orientadas a sur disponen de grandes terrazas que también sirven de protección solar, algunas de las cuales están reforzadas con brise soleil verticales. Cabe destacar la singularidad formal y constructiva de la pérgola de hormigón armado del comedor al aire libre.

Aquesta caseta, realitzada el 1961 i situada a uns cent metres escassos de la que va fer el 1957 per a exterior, li confereix un gran interès. Eduard Rosa, mostra amb claredat l'evolució cap a plantejaments més en línia amb el "Moviment Modern''. El trencament de les simetries, el tractament dels materials amb una llibertat i desimboltura més grans, l'interès per unir l'interior amb l'exterior en una mateixa continuïtat funcional i espacial, l'emplaçament, com si formés part del paisatge, amb la gespa que arriba fins a l'extrem mateix de l'edificació, fins a aspectes tan formals com la coberta plana o els grans llums en buits de finestres, tot plegat confereix a aquest petit pavelló les característiques essencials que configuren l'arquitectura del "Moviment Modern". En aquesta època, i en línia amb un cosmopolitisme ja assumit, Rubió aposta amb força pel paisatgisme, en la línia de les garden cities californianes, i la seva arquitectura es mou ja amb major claredat i coherència formant part de l'avantguarda arquitectònica dels seixanta.

La casa crea una plataforma pròpia que la desvincula dels accidents del terreny. Una gran terrassa amb vistes al mar incorpora diverses zones d’estar: la sala interior, al mateix nivell; un pati amb visuals sobre el nivell inferior, on hi ha els dormitoris; l’escala de baixada, entre aquest pati i la sala d’estar; dos grans parterres enjardinats; la piscina, i una gran pèrgola de formigó, a una alçària de 4,50 metres, suportada només per tres punts. Aquesta gran pèrgola sobre la terrassa defineix un espai exterior propi per mitjans rotundament arquitectònics, de manera que les qualitats naturals de l’indret romanen en segon terme.

Bonet aplica a la casa Raventós alguns dels criteris descoberts en altres cases amb emplaçaments semblants i inventa noves disposicions amb elements ja assajats. La casa salva el fort pendent del terreny per mitjà d’un important rebaix de terres que redueix al mínim el volum emergent. Els dormitoris s’allotgen a la planta inferior, ensorrada en el terreny, amb una adaptació de la traça del mur de contenció a les peculiaritats més ínfimes del programa. A la planta superior, un ventall de voltes trapezoïdals de formigó permet que el programa domèstic es desenvolupi amb llibertat. Aquestes voltes estan descarregades sobre unes grans jàsseres que alliberen tota la planta, la qual cosa afavoreix la transparència visual en sentit transversal. El nivell dels dormitoris avança sobre el terreny i crea una gran terrassa al nivell superior, tancada per un mur de pedra que fa ressaltar els volums seriats de la coberta descarregada.