Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

External Collaborators:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memory

Arquitecte. Titulat el 1916. A partir de 1917 va ser director de Jardins i Parcs públics de l’Ajuntament de Barcelona. Col·laborà amb Forestier en la realització del parc de Montjuïc. dissenyà els jardins de Santa Clotilde (1919) a Lloret de Mar, els del Palau de Pedralbes (1927) o el Turó Park (1933). A l’Exposició Internacional del 1929 va construir els hotels i va presentar el projecte “Barcelona futura”

Source: Arxiu Històric del COAC

Works (21)

On the Map

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works

Constellation

Chronology (26)

  1. Gardens of Can Gari

    Nicolau Maria Rubió i Tudurí

    Gardens of Can Gari

    Magnificent garden area with banana trees and palm trees, and forest areas with pine and oak trees. Within the extensive property of Can Garí in Cros d'Argentona, a large garden was designed that completed the work of remodeling the estate that Josep Puig i Cadafalch carried out between 1898 and 1900. Nicolau M. Rubió i Tudurí was the first to intervene in the design through the combination of natural spaces with the distribution of tree areas, mainly pines, which responded to leaving a free nature next to other modeled ones. The garden was designed to walk through by means of paths, stepped terraces made of exposed brick, pergolas (some recall the work he was carrying out in the Montjuïc Park, in Barcelona), pointing out points of view that open up to broad perspectives. The presence of vegetation is combined with sculptures that give the gardens a more human dimension. Wooded spaces have been recreated, others with the presence of cacti and a large pond in the middle of which is the glass temple of Baccarat with the figure of Hermes in bronze, or the dots of wrought iron lanterns all resume the stately character of the place. This garden with the presence of sculptures and areas with citrus trees, so characteristic of the Mediterranean and Italian villas, enters fully into the Noucentisme style. The gardening work was continued by Lluís Bonet and Garí, with whom they shared the same ideology linked to the Noucentisme period.
  2. Jardins de Can Godó

    Nicolau Maria Rubió i Tudurí

    Jardins de Can Godó

  3. Barcelona Radio Station

    Nicolau Maria Rubió i Tudurí

    Barcelona Radio Station

    Radio Barcelona was established in 1922 and began broadcasting in 1924 from the Hotel Colón in Barcelona. The station's antennas were located on top of Tibidabo and it was necessary to build a building for the machines, which Rubió i Tudurí was commissioned to do. However, we have to mention a problem with dates. Rubió himself attributes the start of the project in 1922. However, as Antonio Pizza specifies, the plans are dated from 1929. In his book ‘Dialogues on architecture’ from 1927, Rubió introduces the thought of Le Corbusier in Catalonia, a rationalism which is already reflected in this pavilion. The Radio Barcelona station contains machines and transmitters, but also some rooms for visits and receptions that are reminiscent of Fritz Lang's Metropolis. This project and the 1934 Goldwin Meyer Metro building in Barcelona are two projects linked to the audiovisual world that express the modernity of these new technologies. However, throughout his career, Rubió worked interchangeably with various styles, depending on the demands of the assignment. He also developed various restorations and historicist proposals, such as the Monastery of Montserrat and the Convent of Pedralbes.
  4. Banys Públics Municipals de la Pl. d'Espanya

    Nicolau Maria Rubió i Tudurí

  5. Francesc Serra House

    Nicolau Maria Rubió i Tudurí

    Francesc Serra House

    Isolated house preceded by a garden. The building is made up of different cubic structures. The main one with a quadrangular base has a ground floor and two upper floors, with a tiled, hip roof. The central axis of symmetry orders the composition of the façade, with the second floor featuring a solution of tripartite windows in a rounded point in the style of the attic galleries of rural architecture, of Noucentista affiliation. A tower-like structure is attached to one of the sides, with a structure similar to that of the main body.
  6. Gardens of the Poet Eduard Marquina

    Nicolau Maria Rubió i Tudurí

    Gardens of the Poet Eduard Marquina

    The gardens dedicated to the poet Eduard Marquina, also known as Jardins del Turó Park, were built at the beginning of the 20th century, specifically in 1934, where the old Turó Park amusement park was located (1912- 1929), located on an extensive estate owned by the Bertrand-Girona family. The project was the work of the architect, garden designer and urban planner Nicolau M. Rubió i Tudurí, who designed a garden that incorporated the classic character of Mediterranean gardens and the use of vegetation from English gardens, without forgetting the idea of a communal garden. Rubió created a space in which the vegetation and the human being were represented in equal parts. This is why it is a space rich in unique tree species and specimens, which plays with the various sculptures located throughout the garden: that of Apel·les Fenosa, dedicated to Pau Casals; that of Josep Clarà, dedicated to Francesc Viñas; A Bird, by Jean Michel Folan; and, in the meadow, La ben plantada, by Eloïsa Cerdan, a bronze piece that pays tribute to the writer Eugeni d'Ors. Presiding over the axis of the parterre of magnolias, there is the Beam of Font de l'Aurora, by Joan Borrell and Nicolau. In addition, several posters with fragments of poems by Federico García Lorca, Fernando Pessoa, Dylan Thomas, Sylvia Plath, Walt Whitman, Narcís Comadira, Salvador Espriu, Joan Vinyoli and Alfonsina Storni, encourage a poetic journey through the park. The entrance to the park is through Carrer Bori i Fontestà, and right at the entrance, in a small pond, is the sculpture dedicated to the cellist Pau Casals. The piece is located in an oval square at the bottom of which there are three distinct paths leading into the park: a main one in the centre, and on each side two perimeter paths, all framed by more than fifty oak trees. Perimeter paths on the left lead to a large children's play area and a little further to the pond and meadow. The pond is oval in shape and is covered with nymphs. At the top, there is a large meadow presided over by large linden trees. On the right side is Plaça del Teatret, with a drinks kiosk. This space is a clear example of the Noucentista garden, designed taking into account the surrounding buildings and urban planning. It was planned as an English "square" of large dimensions, hence the closure on itself.
  7. New Benedictine Monastery of Mare de Déu de Montserrat

    Raimon Duran i Reynals, Nicolau Maria Rubió i Tudurí

    New Benedictine Monastery of Mare de Déu de Montserrat

    Ubicat al districte de Les Corts, el conjunt monacal de Santa Maria de Montserrat de Pedralbes ocupa íntegrament l'illa de cases delimitada per la Carretera d'Esplugues i els carrers dels Moneders, de Miret i Sans, de l'Ardena i de l'Abadessa Olzet. L'accés principal al conjunt es produeix des de la Carretera d'Esplugues. El conjunt va ser projectat per l'arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí, que dissenyà una àmplia zona de jardins que complementen un grup d'edificis d'estil neorenaixentista florentí, amb una forta influència de l'arquitectura de Filippo Brunelleschi. El conjunt està integrat per una església en forma de creu llatina flanquejada per dos claustres i amb un campanar adossat al presbiteri. Adossats a l'església pel costat septentrional s'hi troben els edificis annexos del monestir, que avui són un col·legi major. El conjunt queda tancat per un mur de paredat comú i s'hi accedeix a través d'una reixa de ferro forjat flanquejada per dos pilons coronats amb les escultures de dos gossos. El jardí, poblat de pins, xiprers, i palmeres, acull una gran escalinata de pedra amb parterre central que mena vers el cim del turó, rematat per la façana monumental del monestir. Els murs exteriors es mostren íntegrament revestits amb un aplacat de marbre blanc, gris i rosat, seguint la tradició florentina. La façana principal orientada al jardí està dividida en tres cossos: el central, que conté el pòrtic de l'església; i els dos laterals, que contenen els dos claustres annexos. Aquests cossos laterals presenten una façana inspirada en l'Ospedale degli Innocenti, construït a Florència per Brunelleschi. Com aquella façana, la present s'articula a partir de diàfanes galeries de columnes toscanes que sostenen arcs de mig punt ornats amb medallons als carcanyols. Aquestes façanes queden rematades per una cornisa que recull la teulada a doble vessant que cobreix les galeries dels claustres. El cos central de la façana, corresponent a l'atri, es dissenyà seguint els models que Leon Battista Alberti havia proposat per a l'església de Sant Andreu de Màntua, és a dir, com un arc de triomf coronat per un frontó triangular. Així, dues parelles de semi columnes corínties i, amunt, dues parelles de pilastres del mateix ordre, emmarquen un gran arc de mig punt motllurat i sostingut per dues parelles més de pilastres corínties amb els fusts estriats. El fris de l'entaulament conté la inscripció "ALMAE MONTIS SERRATI DEIPARAE SACRVM" i tot queda rematat per un frontó triangular amb un medalló en relleu de la Verge i el Nen. El gran arc central dóna accés, com s'ha dit, a l'atri de l'església, un ric espai cobert per una volta de canó amb llunetes sostinguda per pilastres corínties de pedra i murs ornats a quarterons de marbre de colors. El més destacat d'aquest espai és la decoració mural que cobreix la volta, realitzada per Josep Obiols. La volta presenta el Crismó envoltat de garlandes de flors, mentre la lluneta central presenta una monumental Assumpció de la Verge envoltada d'àngels i querubins en un jardí exòtic. Les llunetes laterals mostren, darrere d'un parapet, les imatges de Santa Eulàlia i de Sant Jordi, patrons de Barcelona i de Catalunya. L'accés a l'església es realitza per una porta amb una llinda de marbre gris rematada per un fris triangular i un fris amb la inscripció "El noble i il·lvstre pròcer català en Josep Nicolav de Olzina i de Ferret disposà l'edificació d'aqvesta església i la llegà per al cvlte de la Verge de Montserrat, patrona de Catalvnya, llivrant-se a l'Arqvebisbat de Barcelona el dia 22-VII-1964". L'església té planta de creu llatina i una sola nau coberta amb volta de canó, interrompuda per una cúpula sobre el creuer i finalitzada en un absis poligonal. Els murs i les voltes es presenten revestits amb morter blanc, mentre que els elements portants (pilars, arcs i entaulaments) estan acabats en pedra grisa. Les pilastres que sostenen els arcs faixons mostren un capitell corinti i un fust estriat clàssic. Al presbiteri, l'altar major queda protegit per un gran baldaquí daurat sostingut per quatre columnes corínties de marbre negre. La cúpula del creuer, en forma de mitja taronja, reposa sobre petxines ornades amb medallons i s'inspira directament de la Capella Pazzi que Brunelleschi construí a la basílica de Santa Croce de Florència. Tanmateix, la seva aparença exterior s'inspira del Baptisteri de Sant Joan de Florència, construcció altmedieval coberta per un cimbori tancat amb teulada de vuit vessants i coronat per una estreta llanterna de marbre blanc. El braç esquerre del transsepte mena a un espai mortuori de planta de creu grega coronat per una cúpula que a l'exterior es manifesta en forma de teulada de quatre vessants rematada per una llanterna de marbre blanc. Adossat a l'absis hi ha el campanar del convent, una edificació de planta quadrada i tres cossos de dimensió decreixent coronats per una piràmide que s'inspira molt lliurement del Campanile de la catedral de Venècia. El conjunt, dissenyat per l'arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí, va ser construït a partir de 1920 amb la finalitat d'establir a Barcelona un monestir benedictí filial del de Montserrat. La construcció va ser finançada per l'industrial sabadellenc Josep Nicolau d'Olzina i de Ferrer i la seva esposa Mercè de Pallejà i de Bassa, Marquesos de Montsoliu. Entre els anys 1921 i 1924, el matrimoni va morir sense deixar descendència però els seus nebots, en Guillem de Pallejà Ferrer-Vidal i Clotilde Ricart Roger van voler continuar amb el projecte. Els sufragadors de l'església desitjaven un edifici d'estil Renaixement, i els monjos de Montserrat, als quals el temple anava destinat, una església romànica. Davant aquesta disjuntiva Rubió decidí arrencar del greco-romà toscà per continuar amb Brunelleschi, donant així relativa satisfacció a tots dos contendents. Un dels seus deixebles, Joan Mirambell, donà forma al conjunt enjardinat. Les obres del monestir es paralitzaren en esclatar la Guerra Civil, quan Rubió i Tudurí hagué d'exiliar-se. Les obres foren represes l'any 1950, quan Raimon Duran i Reynals es feu càrrec del projecte i Josep Obiols fou contractat per realitzar les pintures que decoren el pòrtic. L'any 1964 passà a mans de l'Arquebisbat de Barcelona, que el convertí en Parròquia de Santa Maria Reina.
  8. Gardens of Santa Clotilde

    Nicolau Maria Rubió i Tudurí

    Gardens of Santa Clotilde

    Jardí noucentista situat en un paratge de gran bellesa, a la vora del mar, sobre la platja de Sa Boadella. Enmig d'un esgraonament aterrassat, la diversitat d'espècies de plantes del jardí s'alternen amb petits estanyols i conjunts escultòrics diversos. El protagonisme, però, més que la diversitat vegetal, és la disposició arquitectònica i l'obra de jardineria escultòrica. Pel que fa a les edificacions privades, hi ha la casa original i una de més nova prop de l'entrada principal dels jardins. La casa més antiga és de planta rectangular i destaca per les arcades de mig punt de la planta baixa, una gran terrassa i una torreta de planta quadrada, de tres plantes i coberta a quatre vessants. A la façana sud de la torre hi ha un panell de rajola pintada dedicada a Santa Clotilde i datat de 1930. En total, el jardí fa una extensió de més de 26 mil metres quadrats (2,6 ha) i està situat en una esplanada a uns 50 metres sobre el mar.
  9. Jardins de la Casa Max Cahner

    Nicolau Maria Rubió i Tudurí

    Jardins de la Casa Max Cahner

  10. Jardins de l'Hotel Cap Sa Sal

    Nicolau Maria Rubió i Tudurí

    Jardins de l'Hotel Cap Sa Sal

    En 1920 Rubió i Tudurí fue nombrado secretario de la Sociedad Cívica La Ciudad Jardín, donde colaboró con el arquitecto paisajista francés Nicolas Forestier en la urbanización de la montaña de Montjuïc para la Exposición Internacional de Barcelona de 1929. Como secretario de esta sociedad también diseñó la plaza de Francesc Macià de Barcelona, en 1925, que constituye el primer ejemplo de jardín que sigue los postulados del paisajismo naturalista en Cataluña. Cuando se celebró la Exposición Internacional de 1929 aprovechó para presentar el proyecto «Barcelona Futura», donde potenciaba el crecimiento natural y convertía toda la montaña de Collserola en un parque. En 1932 participó en el Primer Congreso de Arquitectos de Lengua Catalana en la ponencia de política urbanística y ese mismo año la Generalitat de Cataluña le encargó un proyecto de planificación regional (regional planning), que daría como resultado el Plan de Distribución en Zonas del Territorio Catalán. Los jardines Cap Sa Sal son una propuesta que supera los estilos clasicista y naturalista. Son una apuesta mucho más atrevida que se aproxima a los planteamientos pictóricos de Josef Albers y a los jardines abstractos de Burle Marx.
  11. Jardins de la Casa Cavestany

    Nicolau Maria Rubió i Tudurí

    Jardins de la Casa Cavestany

  12. Jardins de la Casa Antoni Camps

    Nicolau Maria Rubió i Tudurí

Bibliography (19)

Routes & Notes (5)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!