-
Torreta del Pintor Tàpias. La Pescadora
És un edifici petit de planta quadrada amb quatre portals, un d'accés a l'interior i els altres per accedir a un balcó que envolta l'edifici. Els fonaments són de pedra, la resta és de totxo, utilitzant-lo com a decoració geomètrica. L'edifici es degué construir al mateix temps que una nau nova de la fàbrica de cal Sala amb la qual l'uneix l'estil decoratiu.1882 - 1885
-
Casa Arau
És una casa representativa d'una família de fabricants de teixits. Consta d'una planta baixa i un pis amb golfes. La façana és de pedra picada en els marcs de les obertures i en les cornises, amb un sòcol de pedra tallada encoixinada, sobre el sòcol s'extèn un fris de ceràmica vidriada de color verd amb motius vegetals en relleu. La porta i les finestres tenen una decoració que recorda la dels capitells corintis. El balcó del primer pis té l'accés per tres arcades neogòtiques. La barana del balcó també ho era, però fou substituïda per una altra. La resta de la façana està arrebossada imitant la pedra picada. Una torre sobresurt en el xamfrà sobrepassant la teulada. El lloc on s'aixeca l'edifici estava urbanitzat abans del segle XIV. La casa s'edificà de segle XX per la família Arau fabricants de teixits i tintorers de la vila, però actualment ja no hi viuen.1922
-
1967
-
Torres Amat Public Library
Batlle i Roig Arquitectura, Enric Batlle i Durany, Joan Roig i Duran
La casa-fàbrica Torres-Amat, en la actualitat una amalgama de construccions diverses, està situada a Sallent, una petita població de la comarca del Bages, a la conca industrial del riu Llobregat. La nau, pròpiament dita, és una construcció rectangular feta de mamposteria de pedra de tres plantes d’altura, asseguda sobre les restes de un molí d’aigua que actua a la vegada de fonamentació i soterrani. S’estructura en 3 crugies amb dos línies de pilars de fosa, paral·lels a la façana més llarga. Aquestes línies de pilars, s’uneixen entre elles mitjançant unes jàsseres de fusta sobre les que carreguen unes voltes de ceràmica. La última planta substitueix els pilars per uns cavalls de fusta que recolzen la coberta realitzada amb ceràmica plana i teula àrab. La nau, al estar aparellada a la casa-fàbrica, no tenia escala pròpia, per tant, al segregar-se per a convertir-se en biblioteca, no tenia comunicació vertical. Per altra banda, l’accés des del carrer es produïa, degut a la forta pendent d’aquest, des de la planta més baixa. Aquests problemes d’accessibilitat i mobilitat general són el motor del inici de projecte. La importància de la relació amb el carrer que es dóna a una biblioteca de caràcter popular com la que calia instal·lar a la nau, xocava frontalment amb la obligació de utilitzar únicament les plantes primera i segona. Per aquesta raó es va modificar la entrada, situant-la a la part més alta del carrer, reduint considerablement el desnivell amb la planta primera. Això obligava a crear una planta, entre la planta baixa i la primera, en la que apart de l’accés principal, s’hi podia situar el guarda-roba i les instal·lacions de l’edifici. Aquesta “entre-planta” coincidia amb la crugia de la nau més propera a la casa-fàbrica. Per això, aquesta crugia es va remodelar per complet per ubicar-hi els accessos, l’ascensor, l’escala, així com els serveis i els despatxos, creant un àmbit d’entrada que permetia reconèixer la nau en tota la seva dimensió, apropant visualment les plantes del carrer, i fent presents des del primer moment, tant les estructures de fusta de la coberta com el funcionament general de l’edifici. Com que el programa de l’edifici, destinava la primera planta a lectura i consulta, i la segona a arxiu; la escala es va tractar en dues parts de caràcter diferenciat. Fins el primer pis, amb un sol tram ample i de inclinació molt suau, i fins el segon pis en dos trams més estrets i inclinats que es plegaven sobre si mateixos.1989 - 1997