-
Casa a l'Avinguda de França 30
Es tracta d'un edifici de planta baixa elevada lleugerament respecte del terreny deixant per sota una zona en semisoterrani destinada a aparcament. La planta té forma irregular i té el volum de més al sud girat respecte la resta per adquirir una bona orientació. Té dues zones porxades i la coberta és plana. Els porxos estan coberts amb lloses de poc gruix sustentades amb pilars metàl·lics. Les façanes estan revestides amb arrebossat de morter pintat de color blanc. Algunes parts, com ara el sòcol i l'espai existent entre les finestres estan revestides amb elements regulars de pedra de petit format. L'edifici té parets de càrrega i forjats ceràmics amb elements de formigó armat. La coberta és feta a la catalana, amb acabat de rajola.1963
-
Casa al carrer de Grècia 12
Es tracta d'un edifici aïllat de planta irregular i volumetria a base de cubs de diferents alçades. Consta de planta baixa, on es distribueix la zona de dia, i una planta alta, on s'ubica la zona de nit. Les façanes nord-oest i sud-oest són les que tenen menys obertures. Les finestres es concentren a les cares sud-est i nord-est, aprofitant la bona orientació. Els elements metàl·lics, baranes i tanques són de forma arrodonida i contrasten amb les línies completament rectes de la resta de l'edifici. Els murs de les façanes són arrebossats amb morter acolorit. L'estructura de l'edifici és de parets de càrrega i forjats ceràmics amb elements de formigó armat. La coberta és plana en tota la superfície1968
-
Edifici Marbore
El projecte de l’edifici Marboré és fruit de la trobada entre un constructor (Garganté) amb desig de realitzar una promoció diferenciada de l’habitual i un arquitecte amb una visió singular vers la idea de la projectació i la construcció (Joan Bosch i Agustí). Està situat en una parcel·la triangular de considerable inclinació entre els carrers Andorra i Doctor Trueta i construït completament amb murs de càrrega i forjats ceràmics, una forma tradicional però, tanmateix, poc habitual en les promocions d’apartaments de la dècada dels anys seixanta i setanta. Es caracteritza principalment per la seva planta en forma de ventall, que es tradueix literalment a l’interior dels habitatges. La disposició en ventall permet una mateixa orientació als 21 apartaments ubicats en aquest edifici. A la vegada, la forma d’embut que es genera amb petites obertures a la façana nord i d’altres més generoses a la façana sud fomenta la ventilació creuada creant un corrent d’aire amplificat. El projecte elimina la idea d’una façana principal representativa, ja que l’accés als pisos superiors es resol amb una escala de caragol exterior que dona al carrer amb l’accés principal al recinte. No obstant això, la façana d’aquest costat de l’edifici és de serveis dels pisos inferiors i de dormitoris secundaris de tots els apartaments. Als pisos inferiors (dúplexs descendents), s’accedeix des d’una passarel·la suspesa sobre els jardins de les plantes semisoterrani. Per accedir als pisos superiors, l’escala de caragol s’uneix per un pont a un passadís obert a la façana sud situat en un nivell intermedi, des del que s’accedeix a les portes d’entrada tant dels pisos que ascendeixen com dels que descendeixen. Des de paràmetres actuals d’accessibilitat l’edifici Marboré n’és l'antítesi, però, per altra banda, les distribucions dels reduïts apartaments es perceben amb amplitud, creant sensacions espacials i intimitat entre els habitatges. La façana sud caracteritzada per les formes semicirculars que la ressegueixen tant de forma còncava com convexa, que alberguen els dormitoris principals dels pisos superiors a les tribunes i el balco o terrassa en les formes negatives. L'arrebossat exterior està pintat en vermell anglès i en terracota, amb el color més fosc per als elements de pas i el tancament del carrer i el més clar pel volum de l’edifici. El desgast del color actual desllueix la dualitat cromàtica. Les finestres i fusteries interiors dels pisos estaven pintades originàriament de vermell anglès, i els tancaments exteriors amb porticons venecians de la cara sud així com les persianes enrotllables de la cara nord en color blanc. Els pisos superiors ocupen dues crugies i estan estructurats interiorment amb diferents nivells. Els accessos a partir d’un nivell mitjà creen espais de doble alçària a l’interior dels apartaments que els dota d’interès visual i configuració espacial singular. Els dúplexs descendents de la planta baixa es concentren en una única crugia. Una arriscada planta que es redueix des d’un accés de 3 metres d’amplària que es redueix a un metre a l’altre extrem. Les dues plantes s’articulen per una escala de caragol central que ocupa la totalitat de l’amplària de la planta, connectant alhora els dos pisos i donant accés als diversos nivells interiors de cada un dels espais de l’apartament. La ubicació de la planta inferior aprofita el pendent de la parcel·la en què es troba l’edifici. Els murs perimetrals dels jardins inferiors tenen una alçària que els tanca en si mateixos, creant intimitat i obviant un entorn d’escàs interès paisatgístic. -
Garcia House
Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur
...els tigres i els lleons amuntegats al costat dels pingüins i les foques de qualsevol zoològic i, com un més, aquesta tableta de xocolata que espera ser penetrada amb el seu continu badall. La meva habitació és la tercera unça de l'esquerra; no sé si menjar-me-la o deixar-me empassar pel tub que perfora la tauleta i m'estira des de que surto de l'automòbil fins que em veig llançat al seu interior per la «kentia» que, com sempre, em dirà: ¡alt! M'agrada aquest vegetal esquemàtic de dits punxeguts que recorda l’os de pollastre amb què Hansel i Gretel enganyaven a la bruixa. Però, què diran els veïns? ... Els veïns no diran res; continuaran saludant-se de finestra en finestra creuant les mirades per sobre de la tauleta, i qualsevol matí instal·laran sobre ella una taula de ping-pong per a jugar una partida.1968 - 1970
-
Església de l'Assumpció
Església feta amb formigó i ferro. La planta pren la forma d'un quart de cercle. El vèrtex té una forma còncava i d'ell neixen una sèrie de nervis que formen l'esquelet de la teulada. A cada lateral hi ha una sèrie, contínua, de finestres allargades que van augmentant en alçada a mesura que s'acosten a la façana. Aquesta presenta una forma rodona i és dividida en diferents cossos pels nervis de l'edifici que sobresurten. Al cos central hi ha les dues portes d'accés fetes de fusta i separades per una finestra allargada. Els altres cossos presenten dues finestres. Totes les obertures de la façana principal (portes i finestres) sobresurten. La part del davant és rodejada per uns jardins i una placeta.1975