Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

En Imágenes

  • Domènec Sugrañes Gras

  • Domènec Sugrañes Gras

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Sociedad Casino Unió Cardonina

    Domènec Sugrañes Gras

    Sociedad Casino Unió Cardonina

    Es tracta d'un edifici entre mitgeres, de planta allargada que es compon de soterrani, on hi ha un cinema i una sola planta on trobem un bar. L'immoble es caracteritza per tenir una façana amb un coronament ondulat. La construcció del local social de la Sociedada Casino Unión Cardonense es va dur a terme al llarg del l'any 1916 seguint el projecte de Domènec Sugrañes que contemplava saló de ball, escenari de teatre i biblioteca. L'edifici i la Societat foren inaugurats el 13 d'agost de 1916. La primera representació fou Terra Baixa d'Àngel Guimerà per la companyia d'Enric Borràs i Assumpció Casals. L'edifici fou reformat posteriorment, es va treure la grada i es va construir l'amfiteatre amb llotges a ambdós costats que arribaven a l'escenarii . Més tard aquestes llotges es van suprimir i es va engrandir l'amfiteatre. (Text procedent del POUM)
  2. Farinera Moretó

    Domènec Sugrañes Gras

    Farinera Moretó

    Conjunt d'edificis industrials i antic habitatge de l'amo de la farinera Moretó, fundada l'any 1890. És una obra de transició entre el modernisme i el noucentisme, construïda entre els anys 1917 i 1919. L'any 1929 fou ampliada amb noves sitges i, temps després, l'any 1935, s'hi va construir el jardí de la casa. La part industrial està formada per diversos volums a diferent alçada. L'edifici principal és de planta rectangular de gran alçada orientada al nord amb diversos edificis laterals de planta baixa. Se situen sobre un sòcol de maçoneria concentrada amb columnes sobresortides de maó vist, que fan de divisors verticals. El coronament és a base d'una cornisa de formes ondulades amb emmarcament de maons. Les columnes sobrepassen la cornisa a manera de pinacle amb coberta de peces ceràmiques de mig punt. La casa Moretó se situa dins el complex, però de forma aïllada i envoltada per un jardí. És de planta quadrangular de dos pisos d'alçada i coberta a quatre vessants amb un acroteri al vèrtex. A la cantonada de llevant s'hi alça una torre-mirador de quatre pisos amb coberta de pavelló, també coronada per un acroteri al vèrtex. Disposa d'un cos adossat al davant de planta quadrada, formada per planta baixa i un pis i coronada per una terrassa protegida per una balustrada d'obra. Adossat a aquest cos se situa un porxo suportat per dues columnes de fust quadrat sobre les quals hi ha una terrassa amb accés des de la planta pis del cos principal, i que també està protegida per una balustrada d'obra. Les obertures són de llinda plana amb ampit esglaonat i decoració amb rajoles ceràmiques de color verd sobre i també a les impostes, tot coronat per un arc de maons a plec de llibre. Hi destaquen les decoracions sota els ràfecs de l'edifici principal i la torre-mirador. Són fetes amb maons que combinen els colors marró i verd en un dibuix de motius geomètrics. Llegir menys Els germans Moretó i Prat, instal·lats a Mollet i amos d'una serradora a màquina de vapor van aprofitar l'excedent d'energia per instal·lar unes moles per moldre farina l'any 1895. L'any 1919, la segona generació van iniciar les obres de construcció de la nova fàbrica i casa a la ubicació actual. El jardí i la tanca de la casa és un obra més tardana, de l'any 1935.
  3. Xalet Bonet

    Domènec Sugrañes Gras

    Xalet Bonet

  4. Casa de la Finca Miralles

    Domènec Sugrañes Gras

  5. Edifici Central Guasch Hermanos i Tanca

    Domènec Sugrañes Gras

    La fàbrica tèxtil està constituïda per diversos edificis. El conjunt noucentista l'integren l'edifici de tints (construït entre 1920 i 1922 per l'enginyer Andreu Oliva) i l'edifici de tissatge (de Domènech Sugrañes, de 1926-1929), a més de la torre del rellotge que els uneix, de línies racionalistes, que constitueix una fita arquitectònica dins el paisatge del centre històric. El conjunt està format per estructures rectangulars calades de finestres rectangulars i el sostre terrassat. Tanca el recinte un mur també de maó revestit amb reixa de forja de motius geomètrics. La família Guasch introduí els telers manuals de cotó des del 1859 i el 1899 els mecànics. L'any 1913 ja treballaven amb telers electrificats. La indústria amplià la seva activitat a la filatura i al tint. Ara donen feina a uns tres-cents treballadors. La xemeneia de la fàbrica fou bastida pel constructor capelladí Josep Vives Salvadó. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 fou destruïda la secció de tissatge. La reconstrucció, de 1940, fou projectada per Andreu Oliva.
  6. Font Pública

    Domènec Sugrañes Gras

    Font Pública

    Font d'estil modernista que correspon a una reconstrucció de l'any 1983 de l'original, dissenyada per l'arquitecte Domènec Sugrañes el 1921 i enderrocada el 1961. Està formada per tres cossos superposats situats sobre un podi esglaonat amb una inscripció que indica que la font és una reconstrucció de l'original. A sobre hi ha una estructura de maons de planta quadrada on se situen els brolladors que decanten sobre una pica de pedra cadascun. Damunt d'aquests brolladors hi ha una estructura prismàtica dividida en dos parts. La inferior està revestida amb un trencadís on s'hi indica l'any de construcció (1983) i la superior amb rajoles de colors blaus i blancs que representen l'escut de la vila. La font és coronada per una estructura de ferro forjat de secció helicoïdal de la qual hi surten quatre fanals.
  7. Continuación de las Obras del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia

    Antoni Gaudí i Cornet, Domènec Sugrañes Gras

    Continuación de las Obras del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia

    Tras la muerte de Gaudí, la dirección de las obras recae en el arquitecto Domènec Sugrañes, que era su principal colaborador en ese momento. Sugrañes dirige las obras de la Fachada del Nacimiento -de las que Gaudí sólo había visto terminado totalmente un campanario- que finalizan antes del estallido de la Guerra Civil. Anímicamente afectado por la destrucción del taller de la Sagrada Familia al inicio de la Guerra Civil, Sugrañes muere en 1938.
  8. Grup Escolar del Marquès de la Pobla

    Domènec Sugrañes Gras

    L'edifici escolar és aïllat i està format per dos cossos iguals, de dues plantes i coberta a quatre vessants, amb dues hídries al carener. En origen, destinats cadascun d'ells a nens i nenes per separat. Els dos cossos estan units per un altre cos de planta baixa i coberta plana. Estructura de coberta feta amb arcs rebaixats de formigó armat encofrat sobre els quals recolzen les bigues i llates de fusta. Revestiment de façanes amb estuc, amb les llindes de finestres decorades amb esgrafiats de motius geomètrics i florals. Les façanes contenen elements noucentistes: a les de llevant i de ponent dels cossos d'aules hi ha un portal d'entrada protegit per un porxo cobert amb teula àrab i sustentat en dues columnes de capitell dòric; la de migdia té porxo de tres columnes i capitells jònics i es corona amb l'escut de Capellades. La promotora de la construcció fou Balbina Mas i Santacana, marquesa de la Pobla de Claramunt, que cedí l'escola al municipi després de la seva inauguració, celebrada el 14 de maig de 1933. L'edifici fou ampliat el 1970 i restaurat el 2000. L'arquitecte Sugrañes va acabar la carrera el 1907, però no es va treure el títol fins al 1912. Fou ajudant d'Antoni Gaudí en el temple de la Sagrada Família i director de les obres després de morir aquest, el 1926. El primer projecte per a una escola pública a Capellades el va realitzar Jeroni Martorell Terrats el 1923, però no s'arribà a executar.

Archivo

  • Detall del baldaquí de l'altra per a la continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

    Dibujo

    Detall del baldaquí de l'altra per a la continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del baldaquí de l'altar per a les continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

    Dibujo

    Esbós del baldaquí de l'altar per a les continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de l'altar per a la continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

    Dibujo

    Alçat de l'altar per a la continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografía