Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Sistema de Riego en las Huertas Termales

    CAVAA, Cíclica, Elena Albareda, Joaquim Arcas, Jordi Calbetó Aldomà, Adrià Martín, Marta Serra, Oriol Vañó

    Sistema de Riego en las Huertas Termales

    Les Hortes de Baix constitueixen un espai patrimonial de regadiu de 3.7Ha annex al nucli antic de Caldes de Montbui, vila la termal de fundació romana propera a Barcelona. Aquest àmbit ha patit la progressiva degradació paisatgística, ambiental i social pròpia dels paisatges periurbans del segle XX, causada bàsicament per la contaminació de les aigües del torrent local que abasteix el sistema de reg, per la mala accessibilitat i per la desestructuració de la comunitat de regants. Aquestes hortes es regaven històricament amb els sobrants d'aigua termal dels safareigs i amb aigües pluvials del torrent que aboca a la séquia principal. Aquesta sèquia, formada per murs de pedra de gairebé 3 m d'alçada, és el principal element del sistema de reg. Però amb el creixement urbà el torrent s'ha anat cobrint i se li han anat convertint bona part de les aigües negres de l'centra urbà convertint així la sèquia principal de les hortes en una claveguera a cel obert. Això ha provocat un important risc sanitari per a la producció hortícola i ha perjudicat també l'accessibilitat pública (per les males olors i el mal efecte visual). La poca disponibilitat d'aigua neta per al reg ha activat la reclamació de l'aigua termal com a bé públic d'un patrimoni a reintegrar dins l'imaginari ciutadà. El projecte neix a la Taula d'Espais Públics municipal, espai que dóna veu a iniciatives locals per a la millora de l'espai públic. L'Ajuntament activa l'encàrrec per donar resposta a la necessitat de més aigües netes, el reg, canalitzar el flux d'aigües negres que discorren a cel obert i facilitar l'accés a les hortes des del centre urbà. Els autors del projecte vam plantejar: entendre la parcel·lació privada hortícola com a nou espai públic autogestionat que fomenta la sobirania alimentària; co-dissenyar tot el procés amb la comunitat de regants i altres agents implicats, i reconèixer el valor que representa la gestió tradicional de l'aigua com a patrimoni material i intangible. Amb la comunitat d'hortolans, unes 70 persones, es detecta la gestió inadequada d'aigua termal sobrant dels balnearis que s'aboca a la riera, proposant reutilitzar per al reg amb les aigües de més safareigs. A través d'una investigació-acció participada de dos anys, la comunitat de regants es reactiva i es consensuen intervencions acotades que no alterin l'actual sistema de reg ni la seva gestió social. L'obra s'executa amb pressupost de baix cost i un Pla d'Ocupació Municipal. El manteniment s'assumeix per part de la comunitat de regants. El projecte es divideix en dues fases: la intervenció per a la gestió sostenible del sistema de reg i la passarel·la per a la millora de l'accessibilitat de la qual s'ha executat un primer tram que connecta amb el camí d'accés existent i actualment es desenvolupa el segon tram fins a la riera. A partir del procés participat i per garantir l'abastament d'aigua es recupera l'aigua de balnearis que s'acumula en un got de compensació al passeig de la riera, un espai de visibilització pública de l'aigua termal així com de trobada social, com esdevé en els safareigs que voregen aquest passeig. Des d'aquest got es condueix l'aigua termal fins a les hortes. Allà es construeix una nova bassa pública d'acumulació i refredament per repartir l'aigua per torns diaris de reg per inundació. El reconeixement del funcionament del sistema de reg termal permet reciclar les sèquies existents, mantenint el seu funcionament per gravetat i evitant la mecanització de qualsevol nou dispositiu introduït per facilitar la seva gestió i manteniment. A la sèquia principal existent es canalitzen les aigües negres fins al col·lector i s'incorpora una passarel·la per millorar l'accés a la zona, suportada en l'interior dels murs per no alterar el valor identitari de les traces característiques del paisatge d'aquestes hortes. Es potencia la presència d'elements materials propis de l'auto-construcció hortícola: bitlles granítics a la séquia principal, maons ceràmics manuals a plec, arquetes de comporta manual, malles i tanques. Es reintrodueix el salze viu a la tanca, antigament utilitzat per la cistelleria de vímet escalfat amb aigua termal. A més, s'aposta per un sistema pilot innovador: la fitodepuració amb macròfits resistents a la temperatura de l'aigua termal i plantades sobre jardineres flotants, per assimilar la matèria orgànica residual sense alterar la condició oscil·lant del nivell d'aigua de la bassa que diàriament s'omple i es buida. Avaluem el projecte a tres nivells: polític, productiu i ciutadà. A nivell polític l'Administració ha apostat per la dignificació de l'àmbit i el llarg i intens procés de participació culmina amb la creació d'una associació d'hortolans fins ara inexistent. S'estableix una junta i comissions per vetllar per l'autogestió de les hortes, l'establiment de normes internes, la comunicació amb l'Ajuntament, la visibilització del patrimoni històric cultural que suposen i la transferència de coneixement intergeneracional necessària. A nivell productiu, l'obtenció de més aigua neta permet la pràctica del cultiu ecològic i l'augment de torns de reg al doble de dies, condicions que enforteixen aquest espai d'autoproducció per al consum local i la reducció d'emissions. A llarg termini es preveu que el producte conreat pugui vendre per al consum dels visitants. A nivell ciutadà les hortes s'han obert als veïns, convertint-se en espai públic de passeig, reconeixement i pedagogia de l'espai agrari. A aquests èxits se li suma el repte viscut per part dels arquitectes coordinadors. Assumir el paper de mediadors i observadors ens ha ofert nous referents conceptuals dins el disseny ecològic i comunitari, i ens ha permès desenvolupar noves eines per a la presa de decisions i comunicació dels aspectes tècnics del projecte.
  2. Premio FAD

    Seleccionado. Categoría: Ciudad y Paisaje

    Premio FAD

    Sistema de Riego en las Huertas Termales

Sociedades