Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Obras (6)

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología (6)

  1. Casa Domingo Pujadas

    Lluís Planas i Calvet

    Casa Domingo Pujadas

    Edifici civil. Habitatge unifamiliar aïllada. Consta de planta semisoterrani, baixa, pis i golfa. Les parets del semisoterrani estan arrebossades amb maçoneria. Coberta a dos vessants amb teules àrabs vidrades. Hi ha una torre de planta quadrada i acaba amb un mirador. En aquesta mateixa torre es desenvolupa la comunicació vertical. A la planta baixa hi ha una galeria o pòrtic, obert, amb arcs conopials. Les obertures estan emmarcades amb estucs amb motius geomètrics florals. Hi ha una imposta perimetral o sanefa formada per rajoles alternades. Dins el recinte enjardinat, enfront de la façana principal, es troba una pèrgola construïda en època i estil noucentistes. Avui dia està desmuntada en part, però conserva l'estructura portant de dos templets concebuts cadascun com un conjunt de doble pilar als extrems exteriors i doble columna a l'interior, els quals dibuixen un quadrilàter en planta. Es coronen amb un entaulament i cornisa, i a cada angle hi ha una bola ornamental. Els intercolumnis laterals i posteriors estan tancats amb un enreixat calat de llistons de fusta disposats en forma rombal, on s'obren portetes d'accés i ulls de bou a la part superior. Sobre l'entaulament recolzaven els sostres, fets amb un entramat de fusta, i la pèrgola pròpiament dita, la qual adoptava la forma d'una volta de canó realitzada amb llistons de fusta i fils metàl·lics. Aquests elements que donaven ombra són els que han desaparegut. És l'obra més interessant de Planas Calvet juntament amb la casa Santamaria. Correspon a l'etapa més propera a l'arquitecte Vosey, i en particular a la casa de Bedford Park. El model de torre aïllada nasqué i proliferà amb el fenomen de l’estiueig dels burgesos de les ciutats catalanes, però especialment de Barcelona. S’inicià al tombant dels segles XIX i XX i s’allargà fins acabada la dècada de 1920.
  2. Biblioteca Popular de Valls

    Lluís Planas i Calvet

    Biblioteca Popular de Valls

    És un edifici aïllat. La façana principal presenta tres cossos, un central i dos laterals simètrics, damunt dels quals s'eleven dos templets de base circular amb vuit columnetes jòniques que sostenen una volta semiesfèrica. El cos central està format per dues columnes i quatre pilastres jòniques, i dona accés al vestíbul d'entrada. L'acabament el forma un frontó coronat per un timpà de línia sinuosa. Està construït amb maó arrebossat i pintat de gris i blanc. Pel que fa a la distribució de la planta, cal destacar cinc espais: el despatx de la bibliotecària, el guarda-roba, els serveis, la sala de lectura i la sala de conferències. El juny 1915 la Mancomunitat de Catalunya convoca el primer concurs per a l'adjudicació de quatre biblioteques populars, i a la tardor del mateix any s'inaugura l'Escola Superior de Bibliotecàries. Tres anys més tard, el 1918, es gradua la primera promoció de bibliotecàries i s'obren les quatre primeres biblioteques populars, una a cada província: Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot. Aquests edificis segueixen uns esquemes comuns: es troben en zones envoltades de vegetació, sovint una mica allunyades del centre de la població. Així doncs, la Biblioteca Popular de Valls es va encarregar a l'arquitecte Lluís Planas, i es va ubicar als terrenys cedits pel senyor Francesc Dasca i Boada. La primera pedra es va col·locar el 23 d'octubre de 1916, i el 24 de juny de 1918 es va inaugurar l'edifici. El 16 de juliol del mateix any es va obrir al públic, però fins al maig de 1920 no es va establir el servei de préstec. Fou la primera Biblioteca Popular de la Mancomunitat de Catalunya, inspirada en els models arquitectònics greco-romans. Seguint el mateix model arquitectònic es construïren les biblioteques populars d'Olot (desapareguda), Sallent (molt modificada), Borges Blanques (desapareguda) i Canet de Mar (modificada). Després d'un llarg procés d'abandonament i posterior restauració a càrrec de la Diputació de Tarragona, el 2011 es van tornar a obrir les portes, coincidint amb la festivitat de les Decennals de la Mare de Déu de la Candela. Actualment acull un espai d'usos culturals.
  3. Biblioteca Popular Pere Gual i Pujadas

    Lluís Planas i Calvet

    Biblioteca Popular Pere Gual i Pujadas

    Biblioteca que segueix el model de la Biblioteca Popular de Valls. Inspirada en els models arquitectònics greco-romans. Destaca la façana amb el pòrtic a base de columnes i pilastres jòniques coronat amb un frontó curvilini. Si bé inicialment els dos cossos laterals de la façana culminaven amb un templet amb cúpula semiesfèrica, una posterior reforma i ampliació de la biblioteca els va eliminar. La Biblioteca Popular Pere Gual i Pujades fou la segona que va fer la Mancomunitat l'any 1919. Inicialment era de planta baixa, però l'any 1970 s'hi afegí el primer pis per a disposar de més espai per a les activitats culturals.
  4. Granja Escola Torre Marimon

    Josep Bori i Gensana, Lluís Planas i Calvet

    Granja Escola Torre Marimon

    Conjunt format per un mas de grans dimensions, una torre, una capella i altres dependències adjacents. El gran casal consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, la qual s'organitza simètricament a través d'un eix central. A la planta baixa s'obre, al centre, la porta d'entrada d'arc de mig punt adovellat i, a banda i banda, s'obren finestres d'arc rebaixat. Al primer i segon pis s'obren balcons sense voladís en el mateix eix que les obertures de la planta baixa; els brancals i la llinda són grans carreus de pedra. A les golfes s'obre una galeria d'arcs de mig punt i un òcul a cada extrem. Per sobre de la galeria s'obre altre òcul al centre. La torre és cilíndrica. La part inferior és més ample que la resta de la torre i la part superior està rematada per una corsera i merlets. Al llarg del cilindre, a diferents alçades, s'obren finestres amb els brancals i la llinda de carreus de pedra. A l'interior de la torre hi ha un dipòsit d'aigua. La capella és d'una nau i absis semicirculars. Exteriorment els murs tenen decoració imitant el romànic amb arcs cecs i bandes llombardes. A la façana s'obre una porta d'arc de mig punt per sobre de la qual hi ha una petita rosassa. La façana està coronada per un campanar de cadireta de dos ulls. La denominació "Torre Marimon" per referir-se a l'heretat que en aquest paisatge calderenc existia i existeix, apareix per primera vegada al segle XVI. La família Marimon, que ha donat nom a la casa i al paratge, fou una rica família que estenia les seves propietats per Plegamans i per altres pobles veïns com Palau, Palaudàries i Bigues, durant una bona part de l'edat mitjana. La seva relació amb Caldes no començà fins a la segona meitat del segle XV (Romeu de Marimon està documentat el 1461 i el 1498). Abans de pertànyer als Marimon, la torre era coneguda com el "Mas Coromines" o com la "Torre de Mossèn Molas". Després de successives vicissituds i canvis de mans durant els segles XVIII i XIX, el 1921 va ser comprada per la Mancomunitat de Catalunya que presidia Enric Prat de la Riba per instal·lar-hi l'Escola superior d'Agricultura de Catalunya. Per poder adequar el lloc a aquest fi es van construir edificacions noves, es va reconstruir el mas i, en el lloc on hi havia la torre, es va fer una nova i es va col·locar un dipòsit d'aigua al cim. La capella està documentada des del 1342 i va pertànyer a la casa pairal dels Marimon. Quan es va refer tot el conjunt per convertir-lo en escola d'agricultura, aquesta capella també es va restaurar.

Bibliografía