Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Obras (14)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (14)

  1. Casa Laguna

    Pere Caselles i Tarrats, Pau Monguió i Segura

    Casa Laguna

    L’escassa amplada de l’edifici permet que Caselles intensifiqui la combinació de peces ceràmiques i desplegui una gran varietat de tècniques ornamentals. A les plantes primera i segona s’adopta l’obra vista fins a la línia d’imposta, sobre un sòcol de ceràmica vidriada de color turquesa. A sobre s’hi aplica una superfície de trencadís, i la façana de la tercera planta és recoberta per peces de ceràmica vidriada profusament decorades. Les finestres, diferents a tots tres nivells, queden emmarcades amb peces de pedra, que delimiten cada pany ornamental i acaben a la coberta amb quatre pinacles, suports d’una barana de barres retorçades.
  2. Casa Pallarès

    Pau Monguió i Segura

    Casa Pallarès

    Entre les obres que Pau Monguió projecta a Tortosa s'hi troben habitatges unifamiliars aïllats que destaquen per la seva estètica modernista. Un d'ells és el xalet dissenyat per al pintor Ferran Arasa, a la carretera Simpàtica. L'altre, el xalet Pallarés. D'aquest cal destacar la rotunda composició volumètrica, amb un torreó lateral que incorpora les escales i que, originàriament, estava rematat a quatre aigües. La decoració, a base de maó vist i rajoles policromes, abasta tots els elements de l'edifici. En el seu millor moment gaudia d'un extens jardí, amb pista de patinar inclosa. Actualment, encerclat per edificacions que el sobrepassen en alçada, caldria esperar que no acabes desapareixent.
  3. Matadero Municipal de Tortosa

    Pau Monguió i Segura

    Matadero Municipal de Tortosa

    L’escorxador és situat entre la rambla Felip Pedrell i el riu Ebre, en uns terrenys guanyats al riu al final del segle XIX, prop del barri de Remolins. Es va construir una estructura formada per una sèrie d’arcs per poder remuntar els terrenys guanyats al riu, al nivell del sòl. A sobre d’aquesta fonamentació es va construir l’escorxador. Es tracta d’un recinte rectangular que conté diversos pavellons de la mateixa forma i dimensions, connectats a través de patis. Les façanes combinen els arrebossats amb el maó i els revestiments ceràmics. Les obertures, d’arc de mig punt o d’inspiració califal, queden concentrades als murs secundaris. El cos principal és paral·lel al riu i està emmarcat pels dos extrems per dues torres rectangulars, amb obertures peraltades amb arcs de mig punt.
  4. Casa Grego

    Pau Monguió i Segura

    Casa Grego

    El projecte original és de Pau Monguió, si bé els plànols els signa Pere Caselles. Posteriorment, l’arquitecte Ezequiel Porcel va sostreure una planta del projecte de Monguió abans d’iniciar la construcció. La casa mira a una plaça i a un carrer a través de dues façanes no perpendiculars. La primera planta està revestida amb carreus de pedra, i les altres són arrebossades i dibuixades amb esgrafiats. La porta d’accés als habitatges té un emmarcament ovalat. El primer i el segon pis estan ocupats per una llarga balconada amb set obertures, suportada per mènsules de grans dimensions. A l’extrem que connecta amb el carrer de la Rosa hi ha un sector de tribuna al primer pis, mentre que a la cantonada amb el carrer Portal hi ha una tribuna de fusta i vidre que abasta totes tres plantes.
  5. Casa Piñana

    Pau Monguió i Segura

    Casa Piñana

    Es tracta d’una casa particular de planta baixa més pis, situada a l’eixample de Tortosa, en un solar entre mitgeres. La planta baixa, destinada a comerç, no rep cap tractament significatiu, mentre que tot l’èmfasi estilitzador es concentra a la planta pis, destinada a la residència. Monguió la compon amb tres arcs parabòlics que emmarquen els finestrals, cadascun dels quals es divideix en tres finestres amb una rosassa circular a sobre de cadascuna, de manera que la que ocupa la posició central és més gran. A la part inferior de cada finestral hi ha un balcó de reixa que prolonga la composició fins al nivell de terra. Els arcs estan revestits de rajola de color blanc i blau. Monguió aprofita la singularitat tipològica de l’edifici per assajar una composició que prescindeix dels ordres constructius tradicionals.

Bibliografía (12)

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.