Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Vora Arquitectura

Memoria

vora és un estudi d’arquitectura en funcionament des de l’any 2000. Fundat per Pere Buil i Jordi Fornells. En l’actualitat l’encapçalen Pere Buil (1973) i Toni Riba (1973), graduats a l’ETSAB el 2000. Treballen en edificació i disseny urbà, en diferents escales i tipologies. Combinen l’activitat professional amb la docència, el comissariat i l’acció cultural. La seva obra ha rebut diversos reconeixements, entre altres el premi 2aa 2018 i 2019, Archmarathon 2014, ciutat de Barcelona 2013, ajac 2012, arquitectura + 2011, Bonaplata 2007, i ha estat seleccionada en diverses edicions dels premis FAD, ENOR, biennal espanyola d’arquitectura (BEAU), biennal europea del paisatge, Arquia/Próxima. La seva obra ha estat exposada a la biennal de Venècia en els pavellons català i espanyol en les edicions de 2014 i 2016. El maig de 2018 va inaugurar la seva primera exposició monogràfica ‘identitats compartides’ a la galeria Kolectiv de Belgrad.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Centro Deportivo Can Ricart

    Vora Arquitectura, Pere Buil Castells, Jordi Fornells, Antoni Riba Galí

    Centro Deportivo Can Ricart

    El complex esportiu municipal can ricart és un edifici situat al cor del raval sud, una zona amb actuacions importants en els darrers anys. L’equipament és significatiu per a la revitalització del barri en el seu sector tradicionalment més degradat, i ha de contribuir a la integració de tots els sectors socials que habiten en la zona a través del seu ús en les activitats esportives i de benestar. L’edifici completa l’illa compresa entre la rambla del raval i els jardins dels horts de sant pau. Arquitectònicament l’estratègia del projecte partia d’unes preexistències que el feien especialment complex, doncs el conjunt ha hagut d’integrar dos edificis de prou entitat com el pavelló del raval de l’arquitecte jordi farrando (de 1989) i l’edifici industrial del s. Xix de can ricart, presumiblement del mestre d’obres josep fontserè. El principal esforç dels arquitectes ha estat fer-ne un conjunt funcionalment compacte i coherent a nivell funcional, que volumètricament manté la lectura dels tres cossos diversos que el conformen: els dos edificis existents i la nova construcció que conté la piscina, formalment autònoma. L’edifici de can ricart, que estava en bastant mal estat, s’ha rehabilitat amb l’esperit de l’original en les seves característiques més definitòries. S’ha rehabilitat la façana de josep fontserè recuperant-ne els colors originals de l’estucat, i s’ha deixat al descobert un espai central de doble altura on la família ricart tenia la sala de contractació. Aquest espai s’ha rehabilitat amb sensibilitat i una certa discreció. S’ha recuperant un lluernari que hi havia hagut sobre l’espai central. A la resta de façanes, més maltractades per les múltiples intervencions fetes al llarg dels anys per a annexar i enderrocar naus al seu voltant, l’obra ha consistit a recuperar l’ordre de forats original i donar una pàtina unificadora que deixa veure de manera subtil les ferides de la història sobre els seus murs. L’edifici nou és auster en materials i formalment contingut. La façana és de formigó vist, al qual s’ha donat una textura que vol ser un homenatge als inicis de la indústria tèxtil a catalunya en aquesta zona de la ciutat.
  2. Urbanización del Entorno del Mercado del Born

    Vora Arquitectura, Pere Buil Castells, Antoni Riba Galí

    Urbanización del Entorno del Mercado del Born

    La urbanització dels carrers del voltant de l’antic Mercat del Born té l’objectiu de donar resposta a les necessitats i potencialitats que l’activació del renovat edifici com a Born Centre Cultural generarà en l’espai públic. Connectivitat i permeabilitat. S’ha eliminat el trànsit del carrer Comerç en el seu tram per davant del Mercat. Es configura un espai de vianants en continuïtat amb la resta del barri fins als límits del Parc de la Ciutadella. Centralitat i identitat. S’ha generat un buit al voltant de l’edifici per tal de respondre a la seva monumentalitat. El paviment és l’element de connexió amb la història i la memòria del lloc. Flexibilitat i funcionalitat. El projecte s’ha definit amb la premissa de propiciar la màxima diversitat d’usos. Amb la posada en marxa del BornCC s’intensificaran els usos existents i n’apareixeran de nous. L’espai diàfan, la plataforma única i el caràcter de plaça potencien aquesta diversitat.
  3. Adecuación del Yacimiento Romano Domus Avinyó para el MUHBA

    Vora Arquitectura, Pere Buil Castells, Antoni Riba Galí

    Adecuación del Yacimiento Romano Domus Avinyó para el MUHBA

    El descobriment d’un jaciment romà al fons d’un edifici municipal, una Domus a la vora de la muralla, ha fet necessari aquest projecte d’adequació per a fer-lo visitable de manera simultània amb l’ús habitual de l’edifici, administratiu públic. S’ha museïtzat l’espai que conté el jaciment, i s’ha redistribuït la planta baixa per a configurar els espais d’aproximació al jaciment des del vestíbul de l’edifici. Espais que tenen un doble ús: circulació i serveis de l’edifici durant la setmana, i avantcambra del jaciment quan aquest està obert al públic. L’aproximació es produeix a través d'una seqüència de vestíbuls que remet al sistema d’articulació dels espais principals de les domus i vil·les. Els vestíbuls, de proporcions sensiblement quadrades i altures canviants, es connecten mitjançant passos de porta gruixuts i baixos que remeten a la massivitat de l’arquitectura romana. Aquesta seqüència d’espais defineix un recorregut circular, amb un fort caràcter escenogràfic, que incorpora elements d’anticipació del contingut del jaciment. Cada vestíbul està situat sobre un estrat diferenciat (extramurs-muralla-intervallum) que es manifesta en paviments diferenciats i en baix-relleus de personatges romans a les parets, acompanyant al visitant. Mitjançant unes escales en la foscor, com un túnel, s’accedeix a un altell longitudinal a mode de mirador, sobreelevat respecte al jaciment. Tot l’espai desapareix, pintat de negre, emergint les restes arqueològiques i una gran pintura mural que hi havia hagut al sostre d’una de les estances. L’altell és un recinte amb paraments de vidre en parets, paviment i sostre, que multipliquen la percepció i amplien l’espai. Les parets i el paviment oculten parts del jaciment i elements interpretatius en exposició que apareixen darrere el vidre en un joc d’il·lusionisme quan s’encén la il·luminació.
  4. Premio FAD

    Seleccionado. Categoría: Ciudad y Paisaje

    Premio FAD

    Urbanización del Entorno del Mercado del Born

    Vora Arquitectura, Pere Buil Castells, Antoni Riba Galí

  5. Pavelló Ramón i Mar

    Vora Arquitectura, Pere Buil Castells, Antoni Riba Galí

    Pavelló Ramón i Mar

    Un pavelló en una terrassa per a complementar els usos d'un petit apartament. Una segona sala i una habitació-estudi. El pavelló es col·loca transversalment a la terrassa, de proporcions allargades, i la segmenta, tot generant una seqüència d'espais interiors i exteriors que redefineix la manera de viure. L'alineació de les obertures genera una relació visual directe entre espais. La terrassa enclosa entre l'apartament i el pavelló funciona com un pati interior. Un espai controlat, privat, íntim. La forma i la materialitat venen determinades per la condició de construcció efímera i removible i per les limitacions de transport i muntatge. La construcció és en fusta, un sistema de pòrtics i panells, tot formant un volum autònom i sobreposat. La relació compositiva manté la coherència entre estructura i tancament. A l'interior, la franja baixa té un acabat continu, funcional i domèstic. Per sobre d'aquesta, el protagonisme de la fusta, l'estructura aparent com a essència del pavelló.
  6. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Galardonado / Premiado

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Pavelló Ramón i Mar

    Vora Arquitectura, Pere Buil Castells, Antoni Riba Galí

Autores