Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Casa 1014

  • Casa 1014

  • Casa 1014

  • Casa 1014

  • Casa 1014

  • Casa 1014

  • Casa 1014

  • Casa 1014

  • Casa 1014

  • Casa 1014

  • Casa 1014

  • Casa 1014

  • Casa 1014

  • Casa 1014

Memoria

La parcel·la està situada al centre històric de Granollers. Es tracta d’una parcel·la entre mitgeres de 6,5 metres d’ample i molt llarga que té accés des de dos carrers. De la construcció existent, que es trobava en estat ruïnós, tant sols s’ha pogut conservar la façana al carrer principal que es mantenia en bon estat i tenia un cert interès patrimonial. Els clients volien diferenciar molt clarament dues zones dins de la casa: una àrea més domèstica on s’havia de desenvolupar la vida més familiar i una segona àrea de funcionament independent que havia de servir tant per tenir un espai d’estar més aïllat i tranquil en el dia a dia, així com per rebre visites o organitzar àpats col·lectius en situacions més esporàdiques. Les condicions urbanístiques permetien edificar només en alineació a vials i per tant la divisió de les dues zones dins la parcel·la va sortir de manera automàtica. Al carrer més cèntric es situa la part més domèstica i a la zona oest, separada per el jardí central, la part més segregada vinculada a l’accés rodat. L’orientació est-oest de la parcel·la i l’estretor dels carrers d’accés feien molt difícil que la casa tingués una bona captació solar per les façanes a carrer. Aquesta condició, sumada a les dificultats per aconseguir privacitat en planta baixa, ens van portar a enretirar les edificacions respecte al carrer creant uns patis d’accés que alhora farien de capadors solars per coberta creant uns espais de transició entre el carrer i la casa, entre el clima exterior i interior. Uns espais semi coberts i practicables mitjançant cobertes retràctils que permeten captar a l’hivern i ventilar a l’estiu. D’aquesta manera es soluciona l’accés peatonal des del carrer més cèntric i l’accés rodat des de l’altre carrer, evitant els típics espais marginals i poc qualificats que habitualment generen els aparcaments i accessos peatonals des del carrer. Les qualitats de privacitat, de llum, d’espai i de confort tèrmic d’aquests espais d’entrada permet que la casa sigui utilitzada i percebuda de punta a punta, sense espais ocults o residuals. Aquests espais bioclimàtics esdevenen el primer pas d’una successió d’espais que transcorren d’un carrer fins a l’altre oferint una gran varietat de condicions, característiques i propietats explícitament diferenciades. La suma d’aquesta successió d’espais i de climes crea una planta baixa de 345 m2 i 53 m de llarg on es situaran els usos més col·lectius i intensos de l’habitatge i que funciona com un gran distribuïdor continu a partir del qual s’accedeix a les escales que porten a les estances més privatives o de servei que es situen a les plantes pis i soterrani. El tractament de cada estança de manera individualitzada però alhora curosament connectada a les seves estances veïnes permet identificar molt clarament les especificitats de cada espai però alhora integrar-los tots ells en un conjunt. Aquesta estratègia facilita que els espais exteriors adquireixin característiques d’estança i passin a ser una habitació més de la casa. Així, aquesta gran planta baixa disposa d’habitacions interiors baixes, altes, llargues, habitacions semiexteriors cobertes i bioclimatitzades, habitacions exteriors cobertes i de descobertes. La seqüència d’espais intenta crear una certa ambigüitat sobre què és interior i què és exterior, però alhora els espais exteriors es diferencien intencionalment intensificant la vegetació i la ceràmica sense revestir que amb la seva presencia més matèrica i natural aconsegueix crear unes atmosferes menys domesticades, construeix paisatges en una parcel·la sense vistes. L’organització a partir d’estances encadenades està totalment relacionada amb el sistema estructural de la casa, per això es va optar per utilitzar un sistema murari que reforça materialment la tipologia. Els murs de càrrega abracen tots els espais i en limiten el tamany i la proporció de les obertures entre espais, de manera que l’estructura condiciona radicalment l’experiència de la casa. La materialitat de la ceràmica, les diferents textures de la fàbrica, el gruix dels murs, la capacitat per autoregular la humitat i la seva inèrcia tèrmica són experiències que acompanyen cada tipologia d’espai. L’espai és l’estructura i l’estructura configura l’espai. Les relacions entre les diferents unitats estructurals produeixen discontinuïtats estructurals que s’han de resoldre i que esdevenen oportunitats per organitzar la fàbrica ceràmica creant bigues post comprimides on les filades de maó massís s’armen i estratifiquen els murs estructurals en franges entre ampits i llindes creant un degradat de densitats des de les peces més primes i massisses de la planta baixa fins a les més gruixudes i perforades a les plantes superiors. S’aconsegueix una nova expressivitat a partir dels diferents ritmes i textures que surten de les sol·licitacions estructurals de la fàbrica ceràmica. L’organització de la matèria i dels espais intenta prioritzar un òptim comportament passiu de la casa, començant pels patis bioclimàtics que garanteixen una estabilitat tèrmica entre 15 i 25ºC, un clima entremig, millorat, que a més redueix molt la demanda dels espais que s’hi relacionen directament. El sistema estructural i la doble fulla ceràmica de les façanes amb 10cm de fibres de fusta garanteixen una molt bona relació entre aïllament tèrmic i la inèrcia tèrmica interior. Les proteccions solars es situen penjades a l’exterior de la fulla de façana, evitant ponts tèrmics i desvinculant la protecció solar del forat de la finestra, com si fos un element secundari, més dinàmic, un afegit circumstancial que podria canviar o substituir-se al llarg dels anys. La casa s’acaba de climatitzar mitjançant sistemes radiants vinculats a un sistema de geotèrmia que permet l’intercanvi passiu amb el terreny. A banda dels terres radiants, els forjats col·laborants de xapa metàl·lica són estructures activades pel terreny que es comporten com a grans radiadors o superfícies radiants i que ajuden a dissipar el calor a l’estiu. Aquesta elevada inèrcia interior vinculada a la temperatura del terreny permet una comportament tèrmic molt estable al llarg de l’any amb el mínim consum.

Autor: H Arquitectes

Autores

Sobre el Mapa