Fonolleres és un petit poble de tot just 30 habitants, situat a la plana del riu Ter, al bell mig de l'Empordà. El seu origen es remunta a una petita fortificació del segle XII. Envoltat de camps de fruiters, aquest nucli, amb no més de 50 cases, destaca per la uniformitat dels seus materials, amb un característic to ocre que prové de la pedra i la ceràmica locals. En aquest context, el projecte proposa la reforma i ampliació d'un habitatge construït a principis dels anys 2000, situat en una parcel·la al perímetre del poble. La intervenció conserva una part de la casa original i l'amplia mitjançant una estratègia basada en addicions independents. De la mateixa manera que les cases del poble revelen, a través dels seus volums, les ampliacions i transformacions acumulades al llarg del temps, el projecte adopta aquesta mateixa lògica: un volum principal al qual se sumen peces autònomes que resolen funcions específiques com el porxo, l'entrada, la barbacoa i l'ombracle. La independència de cada element es reforça tant per l'ús de materials naturals —fusta i ceràmica— com pel seu disseny formal: el porxo està format per set pòrtics que passen per damunt de la piscina existent; la barbacoa es planteja com un volum triangular tangent a la façana; l'entrada llisca sobre el cos principal, i l'ombracle es configura com un cercle separat a la recerca d'ombra. A aquesta autonomia s'hi contraposa un llenguatge unificat: l'arrebossat del volum principal estableix un diàleg amb el color de la fusta i de la ceràmica, cuita en forn de llenya per obtenir el to característic de la materialitat del poble. El resultat és una casa que ofereix la possibilitat d'habitar els seus diversos espais, tant interiors com exteriors, treballant amb diferents tipus d'ombra —senyal de confort en un clima mediterrani— a la recerca del benestar tèrmic. El porxo principal ofereix una ombra extensa i un gran aixopluc que acull a l'exterior totes les funcions de l'interior. En passar per damunt de la piscina, proporciona un espai inesperat i poc habitual, on poder estar a cobert amb els peus dins l'aigua, llegint un bon llibre en una tarda d'estiu. La barbacoa, per la seva volumetria, alçada i ubicació, ofereix ombra durant el migdia, el moment en què habitualment s'utilitza per preparar el dinar. L'ombracle circular és la base d'una ombra vegetal que cobreix la taula exterior de la cuina, on esmorzar al matí a recer d'una façana orientada en sentit oposat al sol matinal. Les viseres circulars de la terrassa generen una ombra puntual a cadascuna de les habitacions de la planta superior i, de nit, es converteixen en làmpades, creant un espai on sortir a prendre la fresca. A l'interior, l'ampliació del volum principal acull l'estudi i la biblioteca a la planta baixa, i l'habitació principal a la planta primera. Aquests espais, d'ús més privat, responen específicament als principals plaers del propietari: la música i la lectura. Com a resposta a aquests interessos, ambdues estances es comuniquen mitjançant un espai triangular de doble alçada, situat, curiosament, darrere del capçal del llit, on s'amaga un petit studiolo connectat amb la biblioteca, destinat a acollir les lectures preferides.