-
1879
-
Colònia l'Ametlla de Casserres
autoria desconeguda
La colònia de l'Ametlla de Casserres, també coneguda amb el nom de Colònia Monegal, és una de les moltes colònies fluvials dedicades al tèxtil que van sorgir durant el segle XIX, a Catalunya, i sobretot a la llera del riu Llobregat, per aprofitar la força de l'aigua com a font energètica. Està situada a l'extrem nord-oriental del terme municipal de Casserres, a la llera dreta del riu Llobregat, però a tocar amb el nucli de Gironella, cosa que ha fet que hi hagués més relació, sobretot comercial, entre Gironella i la colònia que no pas amb Casserres. Per aquest punt hi passava un dels principals camins ramaders de la comarca. La colònia es pot dividir en tres parts o nivells. En el nivell inferior, la part principal de la colònia, hi trobem la resclosa amb el seu canal, la fàbrica amb els seus magatzems, naus i habitatges d'encarregats i director, així com els dels treballadors, al voltant del carrer principal, el pont i la font de la Quera i les portes de tancament de la colònia. Un pont de ferro construït per "La Maquinista terrestre y Marítima" substituí una antiga passarel·la de fusta. Però aquest pont se l'endugué una de les crescudes del Llobregat. L'eix del nivell mig és el carrer de dalt, on també hi ha l'església, el convent, l'antiga casa del capellà, un safareig públic i un dipòsit d'aigua. Finalment en el nivell més elevat hi trobem l'antiga masia de l'Ametlla, amb la font al costat, la nova torre dels amos i els pisos Santa Rosa. La situació de cada element no és casual, sinó que respon a una lògica predeterminada. El nucli original es situa al costat del riu, on hi havia un antic molí destruït durant la Guerra del Francès. Allà s'hi estableix la primera fàbrica, es construeix la resclosa, el canal i el pont. Els primers habitatges estaven a la part superior de la mateixa fàbrica. Quan l'empresa creix, es construeixen noves naus de magatzematge i nous habitatges: els del carrer de Dalt. Les construccions d'aquest sector estan fetes de la pedra extreta per eixamplar l'espai. És el moment de la primera organització de la colònia, amb l'església, el convent, la casa del capellà, el safareig, etc. La segona ampliació es va fer pel sud, amb el carrer Principal i la plaça major, on hi havia la botiga de queviures i la fonda, així com la casa del director i de l'encarregat. A la part més alta hi trobem la masia de l'Ametlla, casa dels primers propietaris de la colònia i dels camps adjacents. Des d'aquest lloc es controla tota la colònia. A principis de segle XX es construeix la Torre de l'amo, al gust de l'època i com a símbol inequívoc de poder i control. La masia de l'Ametlla, nom dels seus propietaris, era una finca agrícola que posseïa els camps occidentals annexos a la masia. Josep Comas i Ametlla, l'any 1814 s'instal·la en un vell molí del terme de Puig-reig. Uns anys més tard (1834) els germans Ramon, Josep i Joan van rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de Gironella per reconstruir la resclosa del molí de la vila. La importància de la família queda palesa per la seva vinculació amb els molins de l'Ametlla de Casserres i el de l'Ametlla de Merola, als que va donar nom, com amb el de Gironella i Puig-reig. Els primers tallers tèxtils s'instal·len dins el molí amb el patrocini de Tomàs Bach de Berga. L'any 1858 Esteve Monegal compra la fàbrica i comença l'expansió de la colònia. L'any 1873 Esteve Monegal demanà permís per construir una nova resclosa per tal de modernitzar el sistema productiu i fer-lo més rendible. El permís arribà l'any 1875 i seguidament es muntà una nova turbina, s'amplià l'espai productiu amb la construcció d'una nova fàbrica, es comprà més maquinària i es contractaren més treballadors. L'any 1879 mor Esteve Monegal i el seu fill, Josep Monegal i Nogués, continua amb l'empresa iniciada pel pare. L'any 1900 la fàbrica ja disposava de les seccions de filatura i tissatge i hi treballaven tres-centes persones. Aprofitant la conjuntura de la Primera Guerra Mundial fa un creixement qualitatiu que fa ampliar el negoci i es converteix en "J. Monegal Nogués e Hijos" fins que l'any 1925 es transforma en societat anònima: "Textil Monegal, SA". L'any 1966 amb la crisi del sector tancà les portes. Amb el final de l'activitat productiva, els propietaris de la colònia oferiren als treballadors la possibilitat d'adquirir, en règim de propietat, els pisos on vivien. La majoria ho van acceptar. Josep Monegal i Nogués, el principal impulsor de la colònia, a més de fabricant i comerciant de cotó a l'engròs, fou vocal (1886-1890) i president (1902 i 1928) de la Cambra de Comerç de Barcelona; també alcalde de Barcelona (1902-03), senador (1905 i 1907) i senador vitalici des de 1908. Els Monegal foren membres fundadors de la Caixa de Pensions.1893
-
Casa de l'Amo de la Còlonia l'Ametlla de Casserres
Habitatge de planta gairebé quadrada amb la façana principal orientada a migdia, amb una gran porxada d'arcs de mig punt. Tant a llevant com a ponent la casa presenta una distribució d'espai similar, mentre que la façana de tramuntana presenta una torre circular que engloba l'escala de cargol per accedir a l'últim pis, on originàriament hi havia les habitacions del servei. El seu exterior té cert caràcter fortificat, si mirem la façana de la torre. El parament és de pedra encoixinada deixat a la vista i la coberta és amansardada amb pissarra negra. Unitàriament la torre és un conjunt que respira una forta influència nòrdica, lluny de l'estil propi de la comarca, comprensible a través de l'esperit dels empresaris berguedans del moment. La torre reprodueix l'esquema del castell gòtic centreeuropeu amb una torre de planta circular coronada per una teulada cònica i cobertes amb pissarra negra. És una mica posterior a la organització de la colònia, vers finals s. XIX. S'abandonà quan el 1966, la fàbrica tancà les seves portes. A la dècada dels setanta, però, fou adquirida per un particular que la va restaurar novament com a habitatge.1906
-
Església de la Mare de Déu de la Mercè de la Colònia Monegal
Església de la colònia Monegal. Es tracta d'un edifici d'una sola nau allargada amb transsepte molt marcat. L'entrada es fa pels peus on hi ha una torre de secció quadrada. La coberta exterior és a dues aigües de teula romana i la interior, amb volta de creueria. La nau està flanquejada per dues capelles als peus, quasi tocant a la torre d'entrada; l'absis és de petites dimensions. Exteriorment recorda una catedral gòtica ja que té contraforts amb uns petits pinacles als laterals, la torre campanar és rematada per una agulla, les finestres són allargades, els arcs d'entrada del pòrtic, apuntats, etc. El parament és de pedra i maó perfectament treballats i disposats en fileres, donant un aspecte força homogeneïtzant. Església datada vers finals s. XIX, construïda quan s'organitzà la colònia tèxtil on està ubicada.1909