COAC

Cat

Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

BACH ARQUITECTES (Jaume Bach, 1943; Eugeni Bach, 1974) és un estudi establert a Barcelona des del 1998 que opera en l'àmbit més ampli de l'arquitectura, des de la planificació urbana fins al disseny d'interiors i industrial. A través de la innovació i la investigació, l'estudi busca noves solucions i alternatives per a cada projecte, aconseguint un disseny d'alta qualitat optimitzant l'ús de recursos naturals i econòmics.
L'estudi ha combinat durant molts anys l'activitat professional amb el treball acadèmic a l'Escola Tècnica d'Arquitectura de Barcelona (UPC), així com en altres universitats europees com Hannover, Urbino, Milà, Viena, Bucarest o Dublín.
Gran part de les obres s’han exposat en diversos esdeveniments internacionals com Triennal Arquitectura Lisboa 2019, Cité de l’Architecture et du Patrimoine, París (2009), Parma, Itàlia (2005), X Biennal de Arquitectura en Buenos Aires (2005), Hannover (2005), Guadalajara, Mèxic (2004), Moscou (2004), Biennal de Buenos Aires (1998).
Els seus membres han estat guardonats amb nombrosos premis nacionals i internacionals, d’entre els quals en destaquen: 5 Premis FAD, 4 Premis FAD de l'Opinió i 1 Premi FAD Internacional, entre d’altres.
La seva obra s’ha publicat en més de 600 publicacions, en llibres i revistes nacionals i internacionals, inclosos articles específics i entrevistes en premsa espanyola i internacional, així com en 5 monografies.

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (7)

  1. Seu Central del Banc Sabadell

    Bach Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Eugeni Bach Triadó

    Seu Central del Banc Sabadell

    En el polígon industrial de Can Sant Joan, als afores de Barcelona, en un solar al costat del nus de l’autopista A-7 i la B-30, es projecta un edifici d’oficines i naus industrials que ha de tenir una forta i representativa imatge des de l’autopista i, alhora, una bona integració en el paisatge. El projecte proposa, seguint les ordenances d’aplicació i els requeriments del programa, un edifici dividit en dues parts. Una nau industrial, amb accés des de la part nord-est del solar que, si és necessari, pugui funcionar independentment de la resta de l’edifici. Aquesta nau es disposa a la distància adequada del límit del solar per a permetre la càrrega i descàrrega i el gir de les maniobres dels camions. La nau és de forma rectangular, excepte en l’extrem oest que gira seguint un arc de circumferència de manera que permet que la resta de l’edifici giri i s’adapti a la geometria corba del solar. Aquesta nau consta de 4 altells en la seva façana de càrrega i descàrrega per a permetre el control, l’entrada i sortida de mercaderies i per a ubicar-hi l’espai necessari per a administració. Paral·lelament a aquesta nau, es desenvolupa un edifici de PB+IV que alberga les oficines. Aquestes es plantegen sense cap tipus de distribució interior, a excepció dels nuclis d’escala, vestíbuls i instal·lacions que formen uns espais compactes en la part central i en la façana nord-est de les oficines. Entre els dos volums (nau industrial i edifici d’oficines) es planteja un carrer d’entrada a la cota de planta soterrani. Aquest carrer permet l’entrada als aparcaments, situats en aquesta planta i dos soterranis més, passant sota quatre ponts que uneixen les dues parts de l’edifici en planta baixa. Les façanes de l’edifici d’oficines s’han plantejat amb diferents tipus de peces de formigó prefabricat; a la façana a l’autopista, amb prefabricats de formigó blanc foradats en voladís, i a la façana que dóna a la nau, amb prefabricats blanc i gris formant un joc dinàmic de tonalitats.

  2. Casa PR

    Bach Arquitectes, Jaume Bach i Núñez

    Casa PR

    El projecte parteix de la voluntat d’estudiar com un habitatge adossat, és a dir, amb una de les seves façanes totalment cega, pot aconseguir una il·luminació natural en tot el perímetre i donar així les mateixes qualitats que un habitatge aïllat. Per aconseguir aquest objectiu, la franja immediatament contigua a la mitgera genera una sèrie de triples espais, lluernaris i patis que atravessen totes les plantes de l’habitatge generant una complexitat espacial i lumínica així com visuals creuades tant en planta com en secció, descobrint un interior sorprenent dins d’un perímetre construït fruit d’unes ordenances estrictes. El programa s’organitza en un sol volum, limitat per les distàncies mínimes i profunditats edificables del solar. El resultat és un rectangle situat en la part mitja de la parcel·la, generant un pati d’entrada en la part posterior i un jardí aixecat respecte el carrer, amb vistes al mar. En planta soterrani, en la cota del carrer, s’organitza l’entrada i l’aparcament per a dos vehicles. Al fons del solar, un pati que atravessa tota la casa, porta llum i ventilació a aquesta planta soterrada. Una escala porta de l’entrada directament a la planta baixa, on s’organitza la sala d’estar, el menjador i la cuina. Entre la sala i el menjador se situa un petit bany que serveix a aquesta planta i divideix l’espai. El pati conté una escala tancada que porta a la planta primera, on es disposen 3 habitacions; dues dobles, amb un bany que salta per sobre el pati per recolzar-se a la mitgera, i una conjugal amb bany propi. Una nova escala, disposada immediatament sobre l’anterior, puja a la planta segona, on se situa un petit estudi que dóna a una terrassa oberta al sud.

  3. Edifici d’Habitatges Casp 74

    Bach Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Eugeni Bach Triadó

    Edifici d’Habitatges Casp 74

    El programa de l’edifici consisteix en 27 habitatges distribuïts en 5 plantes i PB, i dos locals comercials amb altell donant front al carrer Casp; habitatges d’1 i 2 dormitoris, distribuïts amb 3 habitatges sobre el c/ Casp i 2 a l’interior d’illa, excepte en la planta superior on es projecten 2 habitatges més grans (de 3 habitacions). En planta baixa, 3 habitatges dúplex amb jardí propi es distribueixen a la façana d’interior d’illa, mentre que els locals donen al carrer. En plantes soterrani, un aparcament de 2 plantes allotja 34 vehicles. La façana se sotmet a l’estricta regulació de la normativa de l’Eixample de Barcelona, i es soluciona a través d’uns pannells fixes formats per unes peces especials de gres en posició vertical emmarcades per un fi marc d’acer inoxidable, així com unes persianes correderes d’alumini que acaben de donar la privacitat i el control lumínic necessari. La façana del pati de la illa es resol amb una retícula d’acer que emmarca les grans finestres dels habitatges. La protecció solar i la privacitat es resolen aquí amb unes persianes replegables d’alumini lacat que tornaran a crear una façana canviant i en moviment des de l’exterior. En la coberta de l’edifici s’hi instal·len captadors solars per a l’aigua calenta sanitària, connectats al sistema de climatització dels habitatges per a reduir el consum energètic. Aquest fet, combinat amb la ventilació creuada de tots els habitatges a través d’uns patis interiors generosos i la protecció solar passiva que composa les façanes, fan que l’edifici pugui funcionar amb una mínima aportació dels mitjans actius de climatització. Els elements constructius principals (persianes, gres, fusteries) són reciclables. La coberta és de pendent zero (amb làmina de EPDM) acabada amb lloses de formigó alleugerit, que segons un estudi de l’ITEC és la que menys contamina durant el seu procés constructiu i la que més permet el seu reciclatge i reutilització.

  4. Ampliació de la Seu Central del Banc Sabadell

    Bach Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Eugeni Bach Triadó

    Ampliació de la Seu Central del Banc Sabadell

    La nova seu central i centre de serveis del Banc de Sabadell es planteja com a transformació i ampliació del complex d'oficines Landscape que vam projectar i construir per al Banc el 2003. L'edifici existent consta d'una barra longitudinal d'oficines que segueix la geometria del solar al llarg de l'autopista B-30 i una nau industrial destinada a arxiu en la part posterior, connectada a les oficines mitjançant quatre ponts elevats respecte a la planta d'accés a l'edifici. La proposta proposa enderrocar la nau industrial existent per concentrar la seva edificabilitat en un nou volum d'oficines, de manera que s'allibera una gran superfície ajardinada en el centre del solar que es converteix en el punt d'entrada als diferents edificis de la nova seu. Sota aquest espai verd central es disposa la planta de serveis del complex (auditori, cafeteria, sala de descans, gimnàs, aules de formació, zona comercial, oficina bancària, infermeria, etc) amb conexió directa als edificis d´oficines, i sota aquesta, dues plantes d'aparcament conectades a nivell amb les ja existents. Amb aquesta estratègia aconseguim canviar rotundament el caràcter del lloc, que passa de ser un edifici en una zona de caràcter industrial, a un complex d'oficines al voltant d'uns jardins. El fet que el nou volum d'oficines estigui concentrat en una petita torre permet no només alliberar espai “verd” sinó marcar la pauta de com ha de ser el futur creixement edificatori del banc en la parcel·la contígua, també propietat de Banc Sabadell.

  5. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura
    Ampliació de la Seu Central del Banc Sabadell

  6. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat
    Edifici d’Habitatges Casp 74

  7. Restauració de la Casa Dolors Alesan de Gibert

    Bach Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Eugeni Bach Triadó

Bibliografia

Autors

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.