Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria


Llicenciat en Belles Arts, especialitat pintura (UB), postgrau al taller del Prof. Gerhard Merz a Die Kunstakademie, Düsseldorf, i doctor en projectes arquitectònics (UPC). Professor de l'àrea de teoria de l'art i arquitectura del Departament d'Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili. Investigador del CAIT (URV). Autor de: “Donald Judd al paisatge” (2017); “El Spazio nella forma. La scultura di Oteiza i l’estetica vasca” (2011); “Juan Navarro Baldeweg. Gràvid o lleuger” (2011); “Color, From and Meaning in the Guggenheim Museum” (2009); “Piero della Francesca. La pala di Brena” (2008); “Pedra al paisatge. Jorge Oteiza i Luis Vallet, Memorial del Pare Donosti” (2006); “Oiza-Oteiza. Línia de defensa a Altzuza” (amb Josep Quetglas i Fernando Marzá, 2004); i “Jorge Oteiza animal fronterer. Casa-taller Irun 1957-1958” (2011). També ha comissariat i dissenyat “Alexander Kluge. Jardins de cooperació” (2016, amb Valentín Roma i Neus Moyano); “1513. Des de les paus d'Urtubia. Geografia i paisatge” (2016); Disseny de sistemes escola d'Ulm (2011, amb Javier Nieto i Neus Moyano); “Oteiza 2000” (1999, amb Fernando Marzá, Eulàlia Bosch i Josep Subirós).

Constel·lació

Cronologia

  1. Rehabilitació de Dues Aules de l'Escola del Poblat Hifrensa

    Carlos Gonzalvo Salas, Juan Fernando Ródenas García, Gillermo Zuaznabar Uzkudun

    Rehabilitació de Dues Aules de l'Escola del Poblat Hifrensa

    Reivindicar la figura d'Antonio Bonet Castellana (Barcelona, 1913-1989) i fer pedagogia de les seves obres són raons que han impulsat la creació del petit museu. Es rehabiliten dos mòduls de l'escola del poblat de la central nuclear de Vandellòs. Es destina un aula a espai expositiu dedicat a Bonet i l'altra aula es restaura tornar al seu estat original. La restauració s'ha esforçat a tornar la dignitat a una obra que havia estat primer abandonada i després destinada a usos que havien desfigurat els elements que constitueixen la seva arquitectura. L'escola compta amb reconeixement patrimonial, Docomomo ibérico, BCIL i BCIN (en procés). El projecte busca l'harmonia amb el paisatge circumdant. La restauració ha recuperat, materials, superfícies, fusteries, mobiliari i els colors del projecte original. S'ha portat un rigorós estudi de la carta de colors emprada per Bonet, així com de les ferramentes originals i seccions de les fusteries.
  2. Mostres d'Arquitectura (Camp de Tarragona)

    Finalista. Categoria: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o Reforma
    Rehabilitació de Dues Aules de l'Escola del Poblat Hifrensa

Bibliografia (5)

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.