Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
Arquitecte per l´escola d´arquitectura de Barcelona (2001). Doctor en arquitectura (2013) obté una beca predoctoral a l'escola d'arquitectura de Reus. Tesi doctoral: Antonio Bonet. Poblat HIFRENSA, 1967-75, dirigida per Gillermo Zuaznabar. Professor de composició, ETSA URV (2009-11/2022-23). Professor d'urbanisme i de projectes, ETSA URV (2012-21). També és investigador de PATRIARQ-CAIT. Acreditació de professor agregat (AQU 2018). Estudiós de l'obra de l'arquitecte Antonio Bonet, autor de publicacions, contribucions a congressos, conferències, transferència tecnològica i comissari de diverses exposicions. Autor de la reparació de la casa Rubio i de la rehabilitació i conversió de dues aules de l'escola àster a petit museu dedicat a Antonio Bonet. Actualment desenvolupa la seva investigació en temes de reciclatge industrial. Exerceix la docència com a professor de composició i projecte fi de grau. També exerceix la professió d'arquitecte duent a terme projectes d'arquitectura i urbanisme tant per a l'administració pública com per a promotors privats i les seves obres han estat publicades a revistes especialitzades.
Obres
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (6)
-
Rehabilitació de Dues Places Hexagonals al Poblat Hifrensa
José Ramón Domingo Magaña, Juan Fernando Ródenas García
La intervenció consisteix en anul·lar les intervencions realitzades en els anys 80, reparar patologies diverses i retornar les places a l'estat original plantejat per Bonet. Per reproduir amb fidelitat les condicions originals, d'una banda, s'ha investigat la documentació del projecte, s'ha consultat a col·laboradors de Bonet: Nicolau Rabasseda, aparellador del poblat i col·laborador de Bonet (1966-1972) i Lluís Caula, enginyer de l'empresa Texsa de Impermeabilització. D'altra banda, s'han realitzat cates in situ per conèixer amb precisió la realitat física dels materials i els seus detalls constructius, i finalment, s'han analitzat i visitat altres obres contemporànies de Bonet amb solucions constructives similars, com és el cas del club nàutic 'dos mares', La Manga del mar menor, Múrcia (1965). Finalment, per conformar una consciència del paisatge urbà entre els ciutadans i satisfer les seves demandes, es plantegen nous usos per activar les places, amb la definició de petites àrees, per conversar, incorporant mobiliari urbà, i agrupacions vegetals que recreen les transicions entre espai públic i privat que va proposar Bonet. -
Mostres d'Arquitectura (Camp de Tarragona)
Finalista. Categoria: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o ReformaRehabilitació de Dues Places Hexagonals al Poblat HifrensaReplicació d'un Mòdul de 4 Habitatges d'Antonio Bonet al Poblat Hifrensa
José Ramón Domingo Magaña, Juan Fernando Ródenas García
En resposta a la necessitat actual de creixement del poblat, s'ha plantejat replicar el mòdul d'habitatges proposat per Bonet per a pèrits a Hifrensa, adaptant-lo a la normativa vigent. El nou mòdul, format per quatre habitatges, permet contemplar novament elements perduts del projecte original: formes, proporcions, materials i acabats, atès el precari estat de conservació dels habitatges originals. Entre d'altres millores, la nova solució amb mur caputxí té una transmitància tèrmica d'una tercera part respecte de la transmitància dels mòduls originals. La rèplica es justifica per una raó pràctica, com a estratègia compositiva eficaç si es vol dotar el conjunt d'un sentit unitari. El principal argument per legitimar la rèplica millorada es basa que el nou mòdul s'implanta al mateix lloc respectant la previsió de creixement modular per repetició que Antonio Bonet va desenvolupar a Hifrensa. Transcorreguts 50 anys, la rèplica s'ha esforçat per tornar la dignitat a una obra alterada que va perdre els elements que constitueixen la seva arquitectura.Mostres d'Arquitectura (Camp de Tarragona)
Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús PrivatReplicació d'un Mòdul de 4 Habitatges d'Antonio Bonet al Poblat HifrensaRehabilitació de Dues Aules de l'Escola del Poblat Hifrensa
Carlos Gonzalvo Salas, Juan Fernando Ródenas García, Gillermo Zuaznabar Uzkudun
Reivindicar la figura d'Antonio Bonet Castellana (Barcelona, 1913-1989) i fer pedagogia de les seves obres són raons que han impulsat la creació del petit museu. Es rehabiliten dos mòduls de l'escola del poblat de la central nuclear de Vandellòs. Es destina un aula a espai expositiu dedicat a Bonet i l'altra aula es restaura tornar al seu estat original. La restauració s'ha esforçat a tornar la dignitat a una obra que havia estat primer abandonada i després destinada a usos que havien desfigurat els elements que constitueixen la seva arquitectura. L'escola compta amb reconeixement patrimonial, Docomomo ibérico, BCIL i BCIN (en procés). El projecte busca l'harmonia amb el paisatge circumdant. La restauració ha recuperat, materials, superfícies, fusteries, mobiliari i els colors del projecte original. S'ha portat un rigorós estudi de la carta de colors emprada per Bonet, així com de les ferramentes originals i seccions de les fusteries.Mostres d'Arquitectura (Camp de Tarragona)
Finalista. Categoria: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o ReformaRehabilitació de Dues Aules de l'Escola del Poblat HifrensaBibliografia