Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Obres (6)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (7)
-
Bloc d'Habitatges Eurohàbitat
En la problemàtica transició que el carrer ofereix entre el mercat i l’eixample, l’edifici intenta establir una geometria contínua i potent, sense renunciar a les volades que tot promotor vol esgotar. El pla de façana de carrer s’expandeix des d’un disciplinat marc general, coronat per un pòrtic, cap a uns amplis gestos curvilinis i inclusius, i es presenta unitari per damunt de les vicissituds comercials dels baixos. La planta acull cinc habitatges, regularment disposats a l’entorn d’un esquema axial de nucli d’escala amb dos celoberts, i els reduïts espais comuns es tracten amb una qualitat robusta. -
Habitatges Sant Antoni Maria Claret
Properes a una cruïlla molt transformada (1988-94) en el procés de desplaçament del centre de gravetat comercial des de la Rambla antiga, dues obres veïnes reben tractaments radicalment diferents d’un mateix autor. Al núm. 22, una obra eclèctica d’Isidre Bosch, de rígida estructura de voltes bufades, acull despatxos amb una rehabilitació pulcra; al núm. 24 s’enderroca un magatzem per dreçar un comerç de dos nivells i quatre habitatges luxosos, amb un àtic en dúplex al superior. La nova planta s’exhibeix, del porxo en amunt, llisa i hermètica, en una seqüència d’acer, vidre laminar i pany de pedra ventilada, coronada per un pal·li que volia ser un vel vegetal sobre el carrer; a dins, desplaça el nucli vertical al límit posterior, amagant una mitgera, i motllura la façana interna amb un vigorós i profund joc de terrasses de formigó. Al mateix carrer, el núm. 26, de Ramon Bosch (1987), i el núm. 35, de Carles Balló (1993). -
Casa a la Barrufa
La colonització de Montjuïc, un planejament intensiu revisat els anys vuitanta, edifica parcel·les vertiginoses, amb reptes per a la funció i la volumetria. El programa s’esglaona en tres nivells, bo i estenent-hi una coberta regular i comuna que caracteritza una planta d’alçades interiors variades i desplegada envers l’orientació. El garatge, inicialment diferenciat amb una coberta metàl·lica, es juxtaposa amb el programa principal amb un interstici de transició, els espais d’entrada. Els mecanismes múltiples d’organització de la planta s’acompanyen, però, d’una volumetria contundent i homogènia que recorda algunes versions ticineses de la tradició. -
Apartaments per a Joves Prat de la Riba
A finals dels noranta, l’Institut Català del Sòl engega múltiples concursos, en operacions àdhuc petites, a la recerca de l’habitatge econòmic, ni que sigui transitori, i d’un mode de construcció semiindustrialitzable. El projecte disposa 6 unitats (40 m2) per planta sobre un eix tècnic ben lineal, servides per una passera coberta i acotada pel volum que evoca un pati. Alça el basament per desar-hi cotxes al dessota i no malbarata sostre per a un improbable comerç. Construcció en sec dels paraments opacs i façana ventilada de plaques econòmiques. -
Nou Tanatori de Girona
L’increment dels canvis socials que allunyen el ritual dels temples i els domicilis desplaça el petit equipament urbà existent a una posició intermèdia entre cementiris i enfaixada entre vial i riu, en terrenys de l’empresa funerària. Amb poc marge, el projecte hi encabeix un prisma principal de dues plantes, a tall de contenidor per al sistema de sales de vetlla i una capella, adaptat a la topografia i obert al paisatge i separat del vial per una administració que li fa de coixí amb un seguit gradual de murs. Part protagonista del prisma principal és la capella, que es caracteritza amb les obertures d’iluminació i la visió del paisatge. Les testes assumeixen papers contraposats: a llevant, el moviment del dol, i a ponent, els moviments de servei, que es desplegaran per la planta inferior.