Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Reforma del Bloc d'Habitatges Carreras Artau

    Adrià Felip i Campistol

  2. Casa a la Barrufa

    Adrià Felip i Campistol

    Casa a la Barrufa

    La colonització de Montjuïc, un planejament intensiu revisat els anys vuitanta, edifica parcel·les vertiginoses, amb reptes per a la funció i la volumetria. El programa s’esglaona en tres nivells, bo i estenent-hi una coberta regular i comuna que caracteritza una planta d’alçades interiors variades i desplegada envers l’orientació. El garatge, inicialment diferenciat amb una coberta metàl·lica, es juxtaposa amb el programa principal amb un interstici de transició, els espais d’entrada. Els mecanismes múltiples d’organització de la planta s’acompanyen, però, d’una volumetria contundent i homogènia que recorda algunes versions ticineses de la tradició.
  3. Bloc d'Habitatges Eurohàbitat

    Adrià Felip i Campistol

    Bloc d'Habitatges Eurohàbitat

    En la problemàtica transició que el carrer ofereix entre el mercat i l’eixample, l’edifici intenta establir una geometria contínua i potent, sense renunciar a les volades que tot promotor vol esgotar. El pla de façana de carrer s’expandeix des d’un disciplinat marc general, coronat per un pòrtic, cap a uns amplis gestos curvilinis i inclusius, i es presenta unitari per damunt de les vicissituds comercials dels baixos. La planta acull cinc habitatges, regularment disposats a l’entorn d’un esquema axial de nucli d’escala amb dos celoberts, i els reduïts espais comuns es tracten amb una qualitat robusta.
  4. Habitatges Sant Antoni Maria Claret

    Adrià Felip i Campistol

    Habitatges Sant Antoni Maria Claret

    Properes a una cruïlla molt transformada (1988-94) en el procés de desplaçament del centre de gravetat comercial des de la Rambla antiga, dues obres veïnes reben tractaments radicalment diferents d’un mateix autor. Al núm. 22, una obra eclèctica d’Isidre Bosch, de rígida estructura de voltes bufades, acull despatxos amb una rehabilitació pulcra; al núm. 24 s’enderroca un magatzem per dreçar un comerç de dos nivells i quatre habitatges luxosos, amb un àtic en dúplex al superior. La nova planta s’exhibeix, del porxo en amunt, llisa i hermètica, en una seqüència d’acer, vidre laminar i pany de pedra ventilada, coronada per un pal·li que volia ser un vel vegetal sobre el carrer; a dins, desplaça el nucli vertical al límit posterior, amagant una mitgera, i motllura la façana interna amb un vigorós i profund joc de terrasses de formigó. Al mateix carrer, el núm. 26, de Ramon Bosch (1987), i el núm. 35, de Carles Balló (1993).
  5. Apartaments per a Joves Prat de la Riba

    Adrià Felip i Campistol

    Apartaments per a Joves Prat de la Riba

    A finals dels noranta, l’Institut Català del Sòl engega múltiples concursos, en operacions àdhuc petites, a la recerca de l’habitatge econòmic, ni que sigui transitori, i d’un mode de construcció semiindustrialitzable. El projecte disposa 6 unitats (40 m2) per planta sobre un eix tècnic ben lineal, servides per una passera coberta i acotada pel volum que evoca un pati. Alça el basament per desar-hi cotxes al dessota i no malbarata sostre per a un improbable comerç. Construcció en sec dels paraments opacs i façana ventilada de plaques econòmiques.
  6. Casa Joan Colomer

    Adrià Felip i Campistol

    Casa Joan Colomer

  7. Nou Tanatori de Girona

    Adrià Felip i Campistol

    Nou Tanatori de Girona

    L’increment dels canvis socials que allunyen el ritual dels temples i els domicilis desplaça el petit equipament urbà existent a una posició intermèdia entre cementiris i enfaixada entre vial i riu, en terrenys de l’empresa funerària. Amb poc marge, el projecte hi encabeix un prisma principal de dues plantes, a tall de contenidor per al sistema de sales de vetlla i una capella, adaptat a la topografia i obert al paisatge i separat del vial per una administració que li fa de coixí amb un seguit gradual de murs. Part protagonista del prisma principal és la capella, que es caracteritza amb les obertures d’iluminació i la visió del paisatge. Les testes assumeixen papers contraposats: a llevant, el moviment del dol, i a ponent, els moviments de servei, que es desplegaran per la planta inferior.