Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum Edittio
Memòria
Arquitecte. Titulat el 1967 i Doctor el 1987 per l’ETSAB i professor titular de la mateixa. El 1964 inicià la seva carrera professional en col·laboració amb Ramon Artigues fins el 1970. A partir de 2008 funda despatx amb Alfons Soldevila Riera i David Soldevila Riera. La seva obra es centra en l’habitatge experimental. Realitzà entre d’altres obres com la seva pròpia casa al Mas Ram de Badalona (1971) i les cases MR3 a Arbúcies i Matadepera i MR6 a Alella
Font: Arxiu Històric del COAC
títol d’Arquitecte 1967, Doctor Arquitecte per l'ETSAB (UPC), 1987. Professor Titular de Projectes Arquitectònics. Professor del Projecte final de carrera i President de Tribunal, Professor del Màster i doctorat en Projectes arquitectònics de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (UPC), Professor de Màster i Doctorat de Projectes Arquitectònics per l’Escola d’Arquitectura de la Salle (Universitat Ramón Llull de Barcelona). Professor convidat en nombroses universitats a nivell internacional, Estats Units, França, Italià, Suïssa, Suècia, Noruega, Xile, Argentina, Perú i Xina.
Obres
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia
-
Cases MR-1
Miquel Donada i Gaja, Josep Maria Massot i Beltran, Alfons Soldevila Barbosa
Es tracta d’una construcció econòmica feta amb materials no econòmics, als quals s’ha buscat treure’n el màxim rendiment. Són dos mòduls de forma paral·lelepipèdica juxtaposats, de 4 x 16 metres de base i amb unes alçàries respectives de 8 i 9 metres, que tanquen un volum de més de 500 metres cúbics per mòdul. L’execució ha estat ràpida, aconseguida amb mà d’obra no especialitzada, gràcies a la simplicitat de l’embolcall i de les obertures. Dins de cada embolcall és possible trobar solucions interiors ben diverses segons les necessitats, com també una gran mobilitat de les solucions adoptades. El manteniment és molt inferior a l’habitual. -
Conjunt d'Habitatges la Muntanyeta
Josep Ignasi de Llorens Duran, Alfons Soldevila Barbosa
Les sis casetes responen a un procediment constructiu clar i senzill, en el qual cada element actua amb independència i amb una gran flexibilitat. L’estructura és sempre a base de murs de bloc de formigó vist, amb les instal·lacions a la vista i situades als paraments exteriors. La base de la simplicitat constructiva és la modulació del bloc de formigó, la volumetria i la distribució dels habitatges i la independència amb què són tractats els elements constructius. La caixa, els forjats, la coberta, els envans, les fusteries, les installacions i els acabats amb prou feines interfereixen entre ells, la qual cosa aclareix la feina dels industrials, simplifica les reparacions i permet una gran flexibilitat a l’usuari. El bloc vist i la seva modulació obliguen a una execució rigorosa de tots els elements. Les toleràncies són molt reduïdes, es concentren en els junts, i n’hi ha molt pocs. D’aquesta simplicitat constructiva no se’n deriva l’abaratiment, sinó la qualitat. -
Estacions de Metro L10: Llefià, la Salut i Gorg
Soldevila Soldevila Soldevila Arquitectes, Alfons Soldevila Barbosa, David Soldevila Riera
Les estacions de Gorg, La Salut i Llefià pertanyen a la línia de metro realitzada amb tuneladora que circula a profunditats de fins 60m sota terra. L’estació de La Salut baixa fins a 34m i la de Llefià a 54m. Les estacions tracten dos aspectes essencials: reduïr l’efecte de la claustrofòbia i contrarrestar el del vertígen en els pous de baixada a les andanes. L’estratègia adoptada per minimizar aquestes sensacions és fragmentar horitzontalment l’espai. La claustrofòbia es resol retro il·luminant les parets fent que l’espai sembli transpirable. La sensació de vertígen del pou s’atenua per una seqüència de passeres il·luminades com si fossin els balcons d’un teatre, fragmentant la vista cap al forat. El paviment de les passeres és de xapa foradada d’acer galvanitzat en calent proporcionant diferents qualitats de llum. Les estacions tenen un acabat anti bandàlic metàl·lic format per panells de xapa perforada o embotida, que a més ofereix una imatge unitària als espais interiors. -
Centre d'Enoturisme Alta Alella
Soldevila Soldevila Soldevila Arquitectes, Alfons Soldevila Barbosa, David Soldevila Riera
Situació. L ́obra es troba situada en una vall, entre els termes municipals de Tiana i Alella, an la finca vitivinícola Alta Alella Projecte. L ́objecte era la construcció d ́un centre d ́enoturisme, d'acollida, de degustació i venda. Un edifici de referència, integrat en un paisatge privilegiat, rodejat de vinyes i amb vistes sobre la mediterrània. Obra. L'edifici es disposa sobre una antiga bassa agrària, on tot aprofitant una feixa contigua existent, es recolza una coberta, sobre un gran deck de fusta; Coberta verda en la part central i parra o pèrgola en els extrems, que qualifica amb diferents graus d ́ombra i textures, diferents espais. Edifici realitzat amb molt pocs recursos, que pretén integrar-se i recollir l’essència del lloc (Maresme), de la terra (sauló), i del producte que s ́hi produeixen (Vi i cava). Objectiu. Dotar un marc on poder gaudir i degustar un bon vi envoltat de vinyes. -
Mostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionat
Estacions de Metro L10: Llefià, la Salut i GorgSoldevila Soldevila Soldevila Arquitectes, Alfons Soldevila Barbosa, David Soldevila Riera
Mostres d'Arquitectura (Maresme)
Seleccionat
Centre d'Enoturisme Alta AlellaSoldevila Soldevila Soldevila Arquitectes, Alfons Soldevila Barbosa, David Soldevila Riera
Bibliografia
Societats
