Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2025 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2025 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Arquitecte. Titulat el 1967 i Doctor el 1987 per l’ETSAB i professor titular de la mateixa. El 1964 inicià la seva carrera professional en col·laboració amb Ramon Artigues fins el 1970. A partir de 2008 funda despatx amb Alfons Soldevila Riera i David Soldevila Riera. La seva obra es centra en l’habitatge experimental. Realitzà entre d’altres obres com la seva pròpia casa al Mas Ram de Badalona (1971) i les cases MR3 a Arbúcies i Matadepera i MR6 a Alella
Font: Arxiu Històric del COAC
títol d’Arquitecte 1967, Doctor Arquitecte per l'ETSAB (UPC), 1987. Professor Titular de Projectes Arquitectònics. Professor del Projecte final de carrera i President de Tribunal, Professor del Màster i doctorat en Projectes arquitectònics de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (UPC), Professor de Màster i Doctorat de Projectes Arquitectònics per l’Escola d’Arquitectura de la Salle (Universitat Ramón Llull de Barcelona). Professor convidat en nombroses universitats a nivell internacional, Estats Units, França, Italià, Suïssa, Suècia, Noruega, Xile, Argentina, Perú i Xina.
Obres (6)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (8)
-
Cases MR-1
Miquel Donada i Gaja, Josep Maria Massot i Beltran, Alfons Soldevila Barbosa
Es tracta d’una construcció econòmica feta amb materials no econòmics, als quals s’ha buscat treure’n el màxim rendiment. Són dos mòduls de forma paral·lelepipèdica juxtaposats, de 4 x 16 metres de base i amb unes alçàries respectives de 8 i 9 metres, que tanquen un volum de més de 500 metres cúbics per mòdul. L’execució ha estat ràpida, aconseguida amb mà d’obra no especialitzada, gràcies a la simplicitat de l’embolcall i de les obertures. Dins de cada embolcall és possible trobar solucions interiors ben diverses segons les necessitats, com també una gran mobilitat de les solucions adoptades. El manteniment és molt inferior a l’habitual. -
Conjunt d'Habitatges la Muntanyeta
Josep Ignasi de Llorens Duran, Alfons Soldevila Barbosa
Les sis casetes responen a un procediment constructiu clar i senzill, en el qual cada element actua amb independència i amb una gran flexibilitat. L’estructura és sempre a base de murs de bloc de formigó vist, amb les instal·lacions a la vista i situades als paraments exteriors. La base de la simplicitat constructiva és la modulació del bloc de formigó, la volumetria i la distribució dels habitatges i la independència amb què són tractats els elements constructius. La caixa, els forjats, la coberta, els envans, les fusteries, les installacions i els acabats amb prou feines interfereixen entre ells, la qual cosa aclareix la feina dels industrials, simplifica les reparacions i permet una gran flexibilitat a l’usuari. El bloc vist i la seva modulació obliguen a una execució rigorosa de tots els elements. Les toleràncies són molt reduïdes, es concentren en els junts, i n’hi ha molt pocs. D’aquesta simplicitat constructiva no se’n deriva l’abaratiment, sinó la qualitat. -
Estacions de Metro L10: Llefià, la Salut i Gorg
Soldevila Soldevila Soldevila Arquitectes, Alfons Soldevila Barbosa, David Soldevila Riera
Les estacions de Gorg, La Salut i Llefià pertanyen a la línia de metro realitzada amb tuneladora que circula a profunditats de fins 60m sota terra. L’estació de La Salut baixa fins a 34m i la de Llefià a 54m. Les estacions tracten dos aspectes essencials: reduïr l’efecte de la claustrofòbia i contrarrestar el del vertígen en els pous de baixada a les andanes. L’estratègia adoptada per minimizar aquestes sensacions és fragmentar horitzontalment l’espai. La claustrofòbia es resol retro il·luminant les parets fent que l’espai sembli transpirable. La sensació de vertígen del pou s’atenua per una seqüència de passeres il·luminades com si fossin els balcons d’un teatre, fragmentant la vista cap al forat. El paviment de les passeres és de xapa foradada d’acer galvanitzat en calent proporcionant diferents qualitats de llum. Les estacions tenen un acabat anti bandàlic metàl·lic format per panells de xapa perforada o embotida, que a més ofereix una imatge unitària als espais interiors. -
Centre d'Enoturisme Alta Alella
Soldevila Soldevila Soldevila Arquitectes, Alfons Soldevila Barbosa, David Soldevila Riera
Situació. L ́obra es troba situada en una vall, entre els termes municipals de Tiana i Alella, an la finca vitivinícola Alta Alella Projecte. L ́objecte era la construcció d ́un centre d ́enoturisme, d'acollida, de degustació i venda. Un edifici de referència, integrat en un paisatge privilegiat, rodejat de vinyes i amb vistes sobre la mediterrània. Obra. L'edifici es disposa sobre una antiga bassa agrària, on tot aprofitant una feixa contigua existent, es recolza una coberta, sobre un gran deck de fusta; Coberta verda en la part central i parra o pèrgola en els extrems, que qualifica amb diferents graus d ́ombra i textures, diferents espais. Edifici realitzat amb molt pocs recursos, que pretén integrar-se i recollir l’essència del lloc (Maresme), de la terra (sauló), i del producte que s ́hi produeixen (Vi i cava). Objectiu. Dotar un marc on poder gaudir i degustar un bon vi envoltat de vinyes. -
Mostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionat. Categoria: Edificis d’Ús No Residencial de Promoció Pública
Estacions de Metro L10: Llefià, la Salut i GorgMostres d'Arquitectura (Maresme)
Seleccionat
Centre d'Enoturisme Alta AlellaAudiovisual
-
27:19
Conferència Alfons Soldevila (2/2)
-
1:01:23
Conferència Alfons Soldevila (1/2)
Bibliografia (61)
Rutes i Apunts (2)
-
Rutes 70
-
Apunts 8
Societats
