Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Dispensari de Sant Josep de la Muntanya

    Gabriel Amat Pagés, Antoni Fisas i Planas

    Dispensari de Sant Josep de la Muntanya

    Complex hospitalari amb planta en forma de H situat al barri de la Salut, molt a prop del Parc Güell i just davant del santuari de Sant Josep de la Muntanya. L'edifici original és el cos de migdia, consta de semisoterrani, planta baixa, quatre pisos i coberta plana. Tota la part central de la façana sobresurt a mode de gran tribuna amb els angles arrodonits, i als extrems sobresurten uns cossos rectangulars com si fossin dos torres unides al cos principal. Tota la façana s'estructura a partir d'uns eixos longitudinals i horitzontals on s'obren les obertures rectangulars i sense cap decoració; les finestres de la tribuna son corregudes i les que es situen als angles segueixen la curvatura del mur. Tot el parament és llis sense cap element ornamental. Els altres cossos que formen la H tenen característiques similars a aquest amb una retícula d'eixos verticals i horitzontals on s'obren les finestres marcant un ritme regular. Els paraments són llisos sense decoració. En els extrems dels edificis s'han afegits uns volums estrets i més alts que els cossos on es recolzen. Aquests estan recoberts de plaques negres i vidre i serveixen com a reforç als serveis de l'hospital. L'edifici es un primer moment va ser un encàrrec del Dr. Isidre Borguñà i Porta, fundador de l'Associació ginecològica de Barcelona, com a centre de salut. La obra va ser una col·laboració entre els arquitectes Antoni Fisas Planas i Gabriel Amat i Pagès. Durant la construcció el projecte va fer fallida i el va adquirir l'Ajuntament per instal·lar l'Hospital de l'Esperança, el qual fins llavors formava part de l'Hospital Municipal per a Infecciosos i estava destinat als malalts incurables. Al 1951 es van iniciar les obres d'ampliació que van convertir en el conjunt en forma de H que és actualment. Aquesta vegada només va intervenir Antoni Fisas. Al 1975 es va convertir en asil per a gent gran però al 1977 es transforma en un hospital general. Actualment forma part del Parc de Salut MAR i està especialitzat en l'atenció quirúrgica.
  2. Casa Montero

    Antoni Fisas i Planas