Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Palau Sant Jordi

    Arata Isozaki & Asociados España, Arata Isozaki

    Palau Sant Jordi

    El projecte definitiu és el resultat d’una sèrie de transformacions successives, motivades per un canvi d’emplaçament i per diverses interpretacions del programa. L’emplaçament original, l’abocador d’escombraries de Montjuïc, va fer optar per una solució compacta per tal de minimitzar el problema dels fonaments. El canvi d’emplaçament va significar una ampliació de la pista amb una nova pista coberta d’atletisme de 200 metres de corda. També va comportar un canvi en la solució de la coberta, que originalment havia de ser de xapa ondulada. La nova coberta consisteix en una volta central de 136 metres de llarg per 110 metres d’ample, muntada a terra i enlairada a 45 metres d’alçada per mitjà del sistema Panto-Dome. Es tracta d’una malla espacial formada per 4.000 barres cilíndriques i 500 nusos esfèrics on s’insereixen els tubs. Es va mantenir la solució d’un cos compacte amb la supressió de la sala d’escalfament. La tercera innovació important és el sistema de climatització. Per a l’obtenció de calories s’opta per un sistema de bombes i intercanviadors, mentre que la refrigeració combina l’aprofitament dels vents exteriors i la mobilització de l’aire fred per mitjà d’un sistema de conductes, que produeix un efecte semblant al d’una brisa.
  2. El Palauet

    Arata Isozaki & Asociados España, Arata Isozaki

    El Palauet

    En un solar pràcticament pla, de planta trapezoïdal, Isozaki traça un cercle de 66 metres de diàmetre i hi inscriu un quadrat. El cercle queda dividit en dues parts iguals: una és un recinte a l’aire lliure i l’altra el pavelló pròpiament dit. El jardí rectangular de fora es correspon amb la pista poliesportiva interior. Isozaki recupera a la coberta la idea original del Palau Sant Jordi: un pla ondulat suportat exclusivament pels extrems. Es tracta d’una forma que combina una volta rebaixada a la banda perimetral i una mitja cúpula a la zona central. La complexa superfície es resol amb una malla espacial recolzada horitzontalment en el perímetre del recinte cobert, i en el pla vertical format pel diàmetre del cercle, un mur vidrat que absorbeix les barres metàl·liques d’una biga de gelosia. El pla de la coberta es plega en tres punts orientats al nord, deixant unes escletxes que permeten l’entrada de la llum natural.
  3. Premi FAD

    Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús Públic

    Premi FAD

    Palau Sant Jordi

    Arata Isozaki & Asociados España, Arata Isozaki

  4. CaixaForum Barcelona

    Arata Isozaki & Asociados España, BOMA, Francisco Javier Asarta Ferraz, Robert Brufau i Niubó, Arata Isozaki, Roberto Luna Fernández

    CaixaForum Barcelona

Bibliografia

Autors