En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
El projecte definitiu és el resultat d’una sèrie de transformacions successives, motivades per un canvi d’emplaçament i per diverses interpretacions del programa. L’emplaçament original, l’abocador d’escombraries de Montjuïc, va fer optar per una solució compacta per tal de minimitzar el problema dels fonaments. El canvi d’emplaçament va significar una ampliació de la pista amb una nova pista coberta d’atletisme de 200 metres de corda. També va comportar un canvi en la solució de la coberta, que originalment havia de ser de xapa ondulada. La nova coberta consisteix en una volta central de 136 metres de llarg per 110 metres d’ample, muntada a terra i enlairada a 45 metres d’alçada per mitjà del sistema Panto-Dome. Es tracta d’una malla espacial formada per 4.000 barres cilíndriques i 500 nusos esfèrics on s’insereixen els tubs. Es va mantenir la solució d’un cos compacte amb la supressió de la sala d’escalfament. La tercera innovació important és el sistema de climatització. Per a l’obtenció de calories s’opta per un sistema de bombes i intercanviadors, mentre que la refrigeració combina l’aprofitament dels vents exteriors i la mobilització de l’aire fred per mitjà d’un sistema de conductes, que produeix un efecte semblant al d’una brisa.
Arata Isozaki & Asociados España, Arata Isozaki
Conjunt Ordenació de l'Anella Olímpica de Montjuïc