Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Ginesta

    Bartomeu Llongueras i Galí

    Casa Ginesta

    Encara que hagi resultat desfigurada per la segregació en tres habitatges, aquesta àmplia casa burgesa conserva una bona part de l’interès que va suscitar l’aplicació del neorenaixentisme brunelleschià a l’arquitectura domèstica. Diversos autors van seguir la petja de Duran i Reynals i de Rubió i Tudurí en aquestes seqüeles tardanes del noucentisme.
  2. Bloc d'Habitatges 'La Caixa'

    Bartomeu Llongueras i Galí

    Bloc d'Habitatges 'La Caixa'

    Situat en un àmbit aleshores presidit per l’estació del ferrocarril (fins al 1973) i amb vocació de prestigi, aquest bloc és un dels conjunts d’habitatge protegit realitzats per la caixa d’estalvis més popular del país. L’autor de l’església de Sant Gregori de Barcelona (1954) i de l’escut de la Generalitat (1931) s’hi veié acompanyat per l’ineludible Gordillo, arquitecte oficial. Les seves 144 unitats ocupen quasi tota l’illa trapezial i la seva intensitat manté, a diferència d’altres obres posteriors, una urbanitat apreciable, amb reminiscències centreeuropees. Defineix la seva potent arquitectura sobre una planimetria de rajol, oberta per finestrals rectes emmotllurats i maclada de contundents volums emergents i buits. L’alternança de cossos, el seu clarobscur, un cromatisme estudiat i els relleus ceràmics, de gran qualitat (J. Martí Sabé i J. Vilà-Clara, 1959), modelen la seva eloqüent ambició urbana.
  3. Habitatges Socials Sant Narcís

    Bartomeu Llongueras i Galí

    Habitatges Socials Sant Narcís

    Una prolongació del barri de Sant Narcís, amb un pla parcial que aporta un cert grau d’equipament públic, genera alguns blocs d’habitatge social. Una peça d’interès és de Llongueras, implicat en moltes obres de l’entitat d’estalvi, que encaixa obertures, ampits i paraments en general sobre una quadrícula ordenadora de geometria i cromatisme molt estudiats. Al nord, formant una torre, l’omnipresent arquitecte i militar Gordillo, a mig camí entre racionalisme i populisme.