Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Obres
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Casa Ginesta
Encara que hagi resultat desfigurada per la segregació en tres habitatges, aquesta àmplia casa burgesa conserva una bona part de l’interès que va suscitar l’aplicació del neorenaixentisme brunelleschià a l’arquitectura domèstica. Diversos autors van seguir la petja de Duran i Reynals i de Rubió i Tudurí en aquestes seqüeles tardanes del noucentisme. -
Bloc d'Habitatges 'La Caixa'
Situat en un àmbit aleshores presidit per l’estació del ferrocarril (fins al 1973) i amb vocació de prestigi, aquest bloc és un dels conjunts d’habitatge protegit realitzats per la caixa d’estalvis més popular del país. L’autor de l’església de Sant Gregori de Barcelona (1954) i de l’escut de la Generalitat (1931) s’hi veié acompanyat per l’ineludible Gordillo, arquitecte oficial. Les seves 144 unitats ocupen quasi tota l’illa trapezial i la seva intensitat manté, a diferència d’altres obres posteriors, una urbanitat apreciable, amb reminiscències centreeuropees. Defineix la seva potent arquitectura sobre una planimetria de rajol, oberta per finestrals rectes emmotllurats i maclada de contundents volums emergents i buits. L’alternança de cossos, el seu clarobscur, un cromatisme estudiat i els relleus ceràmics, de gran qualitat (J. Martí Sabé i J. Vilà-Clara, 1959), modelen la seva eloqüent ambició urbana. -
Habitatges Socials Sant Narcís
Una prolongació del barri de Sant Narcís, amb un pla parcial que aporta un cert grau d’equipament públic, genera alguns blocs d’habitatge social. Una peça d’interès és de Llongueras, implicat en moltes obres de l’entitat d’estalvi, que encaixa obertures, ampits i paraments en general sobre una quadrícula ordenadora de geometria i cromatisme molt estudiats. Al nord, formant una torre, l’omnipresent arquitecte i militar Gordillo, a mig camí entre racionalisme i populisme.