Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Jordi Bonet i Armengol

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Església Nova de Sant Esteve

    Jordi Bonet i Armengol

  2. Parròquia de Sant Medir

    Jordi Bonet i Armengol

  3. Nau Industrial Perfums Dana

    Jordi Bonet i Armengol

  4. Casa Guils

    Jordi Bonet i Armengol

    Casa Guils

  5. Reforma i Remunta de la Casa Heribert Pons

    Jordi Bonet i Armengol

  6. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí

    Jordi Bonet i Armengol, Antoni Gaudí i Cornet

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí

    Jordi Bonet i Armengol és nomenat arquitecte director l’any 1985. Els treballs es concentren en l’estudi detallat i la construcció de l’espai interior del temple (nau principal, transsepte, absis i creuer), aplicant els procediments i les geometries definides en detall per Gaudí en les maquetes de guix a escala 1:10. En aquesta etapa s’estudien en deteniment la geometria i les proporcions que regeixen els models originals i s’introdueix el modelat informàtic en 3D per al desenvolupament del projecte i la producció de peces de pedra. En el camp constructiu s’introdueix la volta catalana per a les voltes de l’interior de la nau central, seguint les generatrius de la geometria reglada, i la incorporació de vidre venecià d’acord amb el simbolisme. L’any 2010 es tanca l’espai interior de la basílica, que és dedicada pel Sant Pare Benet XVI el 7 de novembre. El mateix any la nau del Temple de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí és distingida amb el premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’arquitectura i urbanisme. Sota la seva direcció s’encarrega l’execució del conjunt escultòric de la Façana de la Passió a Josep Maria Subirachs i els vitralls de les naus a l’artista Joan Vila-Grau. Un cop finalitzades les naus el treball es concentra en la construcció de la Sagristia, que segons les paraules de Gaudí, esdevindrà el model a seguir per les torres del cimbori central.
  7. Premi Ciutat de Barcelona

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i Urbanisme

    Premi Ciutat de Barcelona

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí

    Jordi Bonet i Armengol, Antoni Gaudí i Cornet

Bibliografia