Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
Arquitecte per l’Escola T.S. d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) (1974). Dr. Arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) (1986). Catedràtic de Construccions Arquitectòniques (des de 2006). Professor a l’ETSAB (1976-2017). Director del Programa de Doctorat "Ámbits de Recerca en la Construcció i l’Energia a la Arquitectura" (1987-91), del Màster Universitari “Tecnologia a l’Arquitectura” (2006-09), de la Línia d’Especialitat “Restauració i Rehabilitació Arquitectònica“ integrada en el Máster Universitari “Barcelona-Arquitectura” (MBArq)” (2015-16), i del Curs de Postgrau "Diagnosis, Reparació i Manteniment d’Edificis d’Habitatge" (1989-2007). Ha coordinat les Línies de Recerca de la UPC “Diagnosi i Tècniques d’Intervenció en la Rehabilitació i Restauració d’Edificis (DITEC)” (2005-1013) i “Rehabilitació i Restauració Arquitectònica (REARQ)”. (2013-2017).
La seva activitat professional la desenvolupà fins l’any 1986 conjuntament amb Mercè Jurnet Tusquets. A partir d’aquesta data, la desenvolupà en el marc dels convenis COAC-UPC per a la pràctica professional, centrada en l’àmbit de la reparació i rehabilitació des de l’escala de l’edifici a la de grup residencial. Cal citar entre les intervencions realitzades en aquesta fase la rehabilitació de les façanes de 5 edificis del conjunt residencial de les Cotxeres de Sarrià de Barcelona i la rehabilitació i millora dels edificis d’habitatges del barri de La Mina a Sant Adrià del Besòs, a més a més d’estudis sobre les anomalies constructives i les condicions de seguretat dels edificis de barris com ara el de Marina-Besòs de Sant Adrià del Besòs, el barri de l’Estació de Sallent o el d’Escodines de Manresa.
Obres
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Edifici d'Habitatges Ases 5
Ravetllat-Ribas Arquitectes, Cèsar Díaz Gómez, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix
Es tracta d'una operació de substitució de dos edificis ubicats al casc antic de Barcelona, a prop de l'església de Santa Maria del Mar. Un d'ells forma el xamfrà del carrer Ases amb Espaseria. L'edifici projectat, de 4 plantes d'altura, s'organitza amb un sol accés vertical que serveix a dos habitatges d'uns 40 m2 de superfície útil a cada planta. Totes les peces de servei ventilen per un únic pati interior que, pel fet de ser annex i mancomunat amb una de les finques veïnes, millora la ventilació i il·luminació d'algunes de les seves habitacions. A les façanes, el forat tipus de les finestres respecta les proporcions habituals de les edificacions veïnes i pretén redefinir a través del material amb què es resol -l'alumini- una proposta que escapi del pur mimetisme contextual, cercant una solució integral per a bastiments, brancals, ampits, porticons i, fins i tot, baranes. Les pèrgoles de la coberta properes a les mitgeres que resten vistes del carrer, les bandes verticals metàl·liques als límits de les façanes i la incursió de la peça de remat del revestiment de pedra des de la casa veïna del carrer Ases, configuren els elements de relació amb l'entorn més immediat de l'edifici. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaEdifici d'Habitatges Ases 5Adició de 30 Ascensors per a la Millora de l’Accessibilitat a 300 Habitatges del Barri de La Mina
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Cèsar Díaz Gómez
El projecte es proposa col·locar ascensors per l’accés als habitatges ubicats a 8 edificis de la denominada Mina Vella per ser els primers que es va construir . Els nous ascensors s’annexionen als 30 nuclis d’accés verticals existents en aquests edificis i mostren clarament la seva pròpia volumetria en sobresortir lateralment i en alçada dels edificis, tots ells blocs lineals exempts de 6 pisos amb dos habitatges per replà. Es cerca amb això augmentar la dinàmica visual de l’espai públic entre els blocs, optant per una solució clarament distingible i contrastant externament a base de plafons prefabricats de formigó armat suportats per estructures d’aquest material o metàl·liques. La uniformitat formal i cromàtica de les caixes dels nous 30 ascensors s’adapta a les diverses singularitats d’accés de les plantes baixes dels blocs i pretén sintonitzar amb les característiques canviants de les façanes de cadascun. Per l’interior, els recobriments que envolten l’ampliació dels replans es resolen amb plaques de resines termo-endurides, tot seguint el mateix criteri de contrast amb l’existent seguit a l’exterior envers les façanes. Tant el projecte com la fase de direcció d’obra s’ha realitzat en el marc dels convenis COAC-UPC, actuant com a arquitecte responsable Cèsar Díaz, amb la participació de l’estudi Jornet-Llop-Pastor, autors del Pla de Transformació i Millora del barri, Emili Hormías, Marta Urbiola, Josep I. Llorens, i Félix Pardo, entre molts altres arquitectes, arquitectes tècnics i estudiants becaris.