Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

En Imatges

  • Eduard Maria Balcells Buigas

Memòria

Eduard Maria Balcells i Buigas va néixer a Barcelona l’any 1877 i va morir l’any 1965. Fill d’en Eduard Balcells, un advocat de Tarragona, i de Concepció Buïgas Monravà, germana de l'arquitecte que va construir el monument a Colom. Va ser el quart de nou germans i cosí directe d’en Carles Buïgas. A l'Escola d'Arquitectura de Barcelona va coincidir amb en Pere Domènech Roura, fill d’en Lluís Domènech i Montaner, obtenint el títol d’arquitecte el 1905. Balcells durant molts anys va ser arquitecte municipal a Cerdanyola. Entre els seus projectes destaquen: la casa construïda pel pianista Enrique Calado a Sant Cugat (1905); la casa Tosquella al carrer Ballester al barri de Sant Gervasi de Barcelona (1906); la casa Lluch a Sant Cugat (1906); o la casa Mestres a Cerdanyola (1906). Cal dir que en Eduard Maria Balcells va estar influenciat pels diversos moviments arquitectònics de l’època: modernisme, noucentisme o brutalisme, la qual cosa queda reflectida a les seves construccions.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Calado

    Eduard Maria Balcells Buigas

    Casa Calado

  2. Casa Tosquella

    Eduard Maria Balcells Buigas

    Casa Tosquella

  3. Casa Lluch

    Eduard Maria Balcells Buigas

    Casa Lluch

    Tipus de petit palau amb tres plantes amb una superposició funcional característica dels palaus: planta baixa semienterrada aprofitant el desnivell natural del turó, plant pis amb rebedors, sales, saletes d'estança, menjador i biblioteca. Planta segona on hi ha els dormitoris i un segon pis on hi ha les golfes amb accés al terrat. La façana s'estructura a partir d'uns volums de cossos geomètrics dividits en tres parts diferenciades fent una portalada triangular amb llisa apuntada en la crugia central. A la part exterior hi ha combinació de majòliques de trencadís blanques i blaves combinades amb arrebossat blanc, totxo vist i estuc. Decoració de llums i reixes de ferro forjat.
  4. Casa Parroquial - Rectoria

    Eduard Maria Balcells Buigas

    Casa Parroquial - Rectoria

    És un edifici destinat a serveis d'habitatge parroquial. Presenta uns elements ornamentals i constructius típics de l'última etapa del modernisme on es barregen formes geomètriques senzilles tals com arcs apuntats formats amb maons volats junt amb altres elements geomètrics corbats. Destaca en una de les cantonades un element en forma de torre en un dels vèrtexs en el qual se situa la porta d'entrada, coberta per contraforts motllurats i una galeria formada per una teulada sustentada per tornapuntes. La planta de l'edifici és rectangular amb teulada a quatre aigües.
  5. Can Barnils

    Eduard Maria Balcells Buigas

    Can Barnils

    Torre aïllada i envoltada per un gran jardí. Presenta una estructura de planta rectangular, planta baixa i pis. S'han diferenciat tres cossos a la façana principal mitjançant el cos central que sobresurt per damunt de la façana i per un porxo en la porta d'entrada coronat per un balcó amb barana de llaçaria de tema floral. Abundant decoració de tema floral a les finestres. Fris que separa el primer pis del coronament de la façana. En un dels costats laterals s'alça una torre mirador. Les façanes són arrebossades amb aplacat de falsa pedra i el cos central es arrebossat de blanc El dia 10 d'octubre de 1908 el Sr Manuel Mir va sol·licitar la llicència d'obres, segons projecte d'Eduard M. Balcells
  6. Casa Caramés

    Eduard Maria Balcells Buigas

    Casa Caramés

  7. Casa Mònaco

    Eduard Maria Balcells Buigas

    Casa Mònaco

    Edifici de planta quadrada amb distribució axial simètrica, segons l'eix d'entrada que és significat per un balcó baldaquí. Les façanes són arrebossades imitant obra. Les llindes de les finestres, les dovelles, i les baranes del terrat són de morter motllurat tradicional a la comarca i amb dibuix vegetal.
  8. Casa Angela Gual Canudes

    Eduard Maria Balcells Buigas

    Casa Angela Gual Canudes

    Habitatge de tipologia ciutat-jardí bastit sobre espai quadrangular, envoltat per una tanca feta d'obra amb combinació de reixat i aixamfranat a l'angle de la porta. L'edifici és un cub rectangular de planta baixa, pis i golfa, cobert a dues vessants amb una torreta oberta que inclou una escala al voltant de la qual gira la composició. L'angle d'entrada està ocupat per un porxo obert al jardí. És de color blanc amb combinació de pedra i ceràmica de diferents colors: verd principalment, groc, vermell i or. Gran èmfasi vertical donant pel capcer en forma de pinyó, finestres, torra i tribuna en forma cònica i base triangular. La decoració, tipus Makintosh, és típica del primer modernisme de Balcells que segueix les mateixes pautes que a la casa Mestres a Cerdanyola. L'interior està dividit en dues plantes: a la planta baixa, el vestíbul que dóna el menjador on hi ha una gran xemeneia, al mig l'escala que dóna al primer pis. A un costat la cuina i la toilette a l'altre una sala. Al primer pis quatre dormitoris, un d'ells amb gabinet, galeria. A la torreta hi ha una escala de cargol i els materials emprats són l'aplacats de pedra i rajola. Llegir menys Es va fer un projecte en 1910 anterior a l'existent. Al fer-se la construcció de la torre (1912) es modificà el projecte totalment. Per altra banda la Torre Gual s'insereix en l'època de més activitat constructiva de la vila, anys 1910-1920, quan Cardedeu es transformà definitivament en un lloc d'estiueig, un dels més importants al Vallés oriental juntament amb la Garriga.
  9. Col·legi Sant Martí

    Eduard Maria Balcells Buigas

  10. Vapor Sampere

    Eduard Maria Balcells Buigas

    El projecte completa una illa de cases ocupada per les restes del Vapor Sampere, un dels exponents principals de l’arquitectura industrial del començament del segle XX a Sabadell. La volumetria de l’edifici i el tractament de les façanes vénen determinats per les diferents condicions de l’entorn. La màxima alçària té lloc al xamfrà Tres Creus/Sallarès i Pla, i la mínima al carrer Turull. Cap a la banda sud, amb les millors vistes al Vapor, l’edifici s’obre amb una diagonal trencada que transforma l’espai interior en un recinte semipúblic. La façana exterior combina la disposició del maó vist, les finestres i les lluernes de les caixes d’escala per tal de trencar la monotonia. Un cop definida la volumetria i la pell, els habitatges disposen les sales d’estar a la banda sud, tancada amb persianes projectables de fusta que matisen la llum solar i permeten l’ús de les galeries exteriors gairebé durant tot l’any.
  11. Despatx Genís i Pont

    Eduard Maria Balcells Buigas

    Despatx Genís i Pont

    Despatx cantoner, compost de planta baixa i pis. L'edifici va patir reformes i presenta la planta gairebé lliure molt senzilla. Les façanes són d'estil modernista presentant una gran riquesa ornamental, amb molta varietat de motius i materials (pedra, estuc, ceràmica, ferro forjat, etc.). El despatx forma una unitat funcional amb l'edifici contigu. El primer pis presenta un balcó on a cada banda hi ha disposades un parell de finestres.
  12. Mausoleu Joan Carol Prat

    Eduard Maria Balcells Buigas

    Mausoleu Joan Carol Prat

    Mausoleu de Joan Carol Prat, construït el 1918 per l'arquitecte Eduard M. Balcells Buïgas i l'escultor Metzner. Sobre un basament de pedra s'aixequen quatre columnes de base rectangular a cada costat que sostenen una estructura esglaonada amb la tomba. A la part posterior s'aixeca una gran creu i una figura al davant. A tres de les columnes hi ha adossada una figura que agafa amb les dues mans una petita columna. Tota la tomba és feta de pedra amb el cognom Carol gravat al davant.
  13. Casa Generalife

    Eduard Maria Balcells Buigas

    Casa Generalife

    Casa- torre de grans dimensions que presenta una decoració i una construcció a la manera àrab. Està composta per dos pisos i manté una estructura rectangular. Les parets són arrebossades de blanc i les finestres arcs de ferradura, detalls ornamentals neoàrabs: arcades i esgrafiats similars als de l'Alhambra. En la part posterior de la casa s'aixeca una torre que està coronada per una cúpula, amb decoració de ceràmica de trencadís en franges de color blanc i blau. En el mateix recinte existeix un altra construcció per a la masoveria que manté una estructura semblant però no tan treballada.
  14. Casa Consistorial

    Eduard Maria Balcells Buigas

Bibliografia