Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Eduard Maria Balcells i Buigas va néixer a Barcelona l’any 1877 i va morir l’any 1965. Fill d’en Eduard Balcells, un advocat de Tarragona, i de Concepció Buïgas Monravà, germana de l'arquitecte que va construir el monument a Colom. Va ser el quart de nou germans i cosí directe d’en Carles Buïgas. A l'Escola d'Arquitectura de Barcelona va coincidir amb en Pere Domènech Roura, fill d’en Lluís Domènech i Montaner, obtenint el títol d’arquitecte el 1905. Balcells durant molts anys va ser arquitecte municipal a Cerdanyola. Entre els seus projectes destaquen: la casa construïda pel pianista Enrique Calado a Sant Cugat (1905); la casa Tosquella al carrer Ballester al barri de Sant Gervasi de Barcelona (1906); la casa Lluch a Sant Cugat (1906); o la casa Mestres a Cerdanyola (1906). Cal dir que en Eduard Maria Balcells va estar influenciat pels diversos moviments arquitectònics de l’època: modernisme, noucentisme o brutalisme, la qual cosa queda reflectida a les seves construccions.

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras (15)

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología (15)

  1. Casa Lluch

    Eduard Maria Balcells Buigas

    Casa Lluch

    Tipus de petit palau amb tres plantes amb una superposició funcional característica dels palaus: planta baixa semienterrada aprofitant el desnivell natural del turó, plant pis amb rebedors, sales, saletes d'estança, menjador i biblioteca. Planta segona on hi ha els dormitoris i un segon pis on hi ha les golfes amb accés al terrat. La façana s'estructura a partir d'uns volums de cossos geomètrics dividits en tres parts diferenciades fent una portalada triangular amb llisa apuntada en la crugia central. A la part exterior hi ha combinació de majòliques de trencadís blanques i blaves combinades amb arrebossat blanc, totxo vist i estuc. Decoració de llums i reixes de ferro forjat.
  2. Can Barnils

    Eduard Maria Balcells Buigas

    Can Barnils

    Torre aïllada i envoltada per un gran jardí. Presenta una estructura de planta rectangular, planta baixa i pis. S'han diferenciat tres cossos a la façana principal mitjançant el cos central que sobresurt per damunt de la façana i per un porxo en la porta d'entrada coronat per un balcó amb barana de llaçaria de tema floral. Abundant decoració de tema floral a les finestres. Fris que separa el primer pis del coronament de la façana. En un dels costats laterals s'alça una torre mirador. Les façanes són arrebossades amb aplacat de falsa pedra i el cos central es arrebossat de blanc El dia 10 d'octubre de 1908 el Sr Manuel Mir va sol·licitar la llicència d'obres, segons projecte d'Eduard M. Balcells
  3. Casa Parroquial - Rectoria

    Eduard Maria Balcells Buigas

    Casa Parroquial - Rectoria

    És un edifici destinat a serveis d'habitatge parroquial. Presenta uns elements ornamentals i constructius típics de l'última etapa del modernisme on es barregen formes geomètriques senzilles tals com arcs apuntats formats amb maons volats junt amb altres elements geomètrics corbats. Destaca en una de les cantonades un element en forma de torre en un dels vèrtexs en el qual se situa la porta d'entrada, coberta per contraforts motllurats i una galeria formada per una teulada sustentada per tornapuntes. La planta de l'edifici és rectangular amb teulada a quatre aigües.
  4. Casa Mònaco

    Eduard Maria Balcells Buigas

    Casa Mònaco

    Edifici de planta quadrada amb distribució axial simètrica, segons l'eix d'entrada que és significat per un balcó baldaquí. Les façanes són arrebossades imitant obra. Les llindes de les finestres, les dovelles, i les baranes del terrat són de morter motllurat tradicional a la comarca i amb dibuix vegetal.
  5. Casa Angela Gual Canudes

    Eduard Maria Balcells Buigas

    Casa Angela Gual Canudes

    Habitatge de tipologia ciutat-jardí bastit sobre espai quadrangular, envoltat per una tanca feta d'obra amb combinació de reixat i aixamfranat a l'angle de la porta. L'edifici és un cub rectangular de planta baixa, pis i golfa, cobert a dues vessants amb una torreta oberta que inclou una escala al voltant de la qual gira la composició. L'angle d'entrada està ocupat per un porxo obert al jardí. És de color blanc amb combinació de pedra i ceràmica de diferents colors: verd principalment, groc, vermell i or. Gran èmfasi vertical donant pel capcer en forma de pinyó, finestres, torra i tribuna en forma cònica i base triangular. La decoració, tipus Makintosh, és típica del primer modernisme de Balcells que segueix les mateixes pautes que a la casa Mestres a Cerdanyola. L'interior està dividit en dues plantes: a la planta baixa, el vestíbul que dóna el menjador on hi ha una gran xemeneia, al mig l'escala que dóna al primer pis. A un costat la cuina i la toilette a l'altre una sala. Al primer pis quatre dormitoris, un d'ells amb gabinet, galeria. A la torreta hi ha una escala de cargol i els materials emprats són l'aplacats de pedra i rajola. Llegir menys Es va fer un projecte en 1910 anterior a l'existent. Al fer-se la construcció de la torre (1912) es modificà el projecte totalment. Per altra banda la Torre Gual s'insereix en l'època de més activitat constructiva de la vila, anys 1910-1920, quan Cardedeu es transformà definitivament en un lloc d'estiueig, un dels més importants al Vallés oriental juntament amb la Garriga.
  6. Vapor Sampere

    Eduard Maria Balcells Buigas

    El projecte completa una illa de cases ocupada per les restes del Vapor Sampere, un dels exponents principals de l’arquitectura industrial del començament del segle XX a Sabadell. La volumetria de l’edifici i el tractament de les façanes vénen determinats per les diferents condicions de l’entorn. La màxima alçària té lloc al xamfrà Tres Creus/Sallarès i Pla, i la mínima al carrer Turull. Cap a la banda sud, amb les millors vistes al Vapor, l’edifici s’obre amb una diagonal trencada que transforma l’espai interior en un recinte semipúblic. La façana exterior combina la disposició del maó vist, les finestres i les lluernes de les caixes d’escala per tal de trencar la monotonia. Un cop definida la volumetria i la pell, els habitatges disposen les sales d’estar a la banda sud, tancada amb persianes projectables de fusta que matisen la llum solar i permeten l’ús de les galeries exteriors gairebé durant tot l’any.
  7. Despatx Genís i Pont

    Eduard Maria Balcells Buigas

    Despatx Genís i Pont

    Despatx cantoner, compost de planta baixa i pis. L'edifici va patir reformes i presenta la planta gairebé lliure molt senzilla. Les façanes són d'estil modernista presentant una gran riquesa ornamental, amb molta varietat de motius i materials (pedra, estuc, ceràmica, ferro forjat, etc.). El despatx forma una unitat funcional amb l'edifici contigu. El primer pis presenta un balcó on a cada banda hi ha disposades un parell de finestres.
  8. Mausoleu Joan Carol Prat

    Eduard Maria Balcells Buigas

    Mausoleu Joan Carol Prat

    Mausoleu de Joan Carol Prat, construït el 1918 per l'arquitecte Eduard M. Balcells Buïgas i l'escultor Metzner. Sobre un basament de pedra s'aixequen quatre columnes de base rectangular a cada costat que sostenen una estructura esglaonada amb la tomba. A la part posterior s'aixeca una gran creu i una figura al davant. A tres de les columnes hi ha adossada una figura que agafa amb les dues mans una petita columna. Tota la tomba és feta de pedra amb el cognom Carol gravat al davant.
  9. Casa Generalife

    Eduard Maria Balcells Buigas

    Casa Generalife

    Casa- torre de grans dimensions que presenta una decoració i una construcció a la manera àrab. Està composta per dos pisos i manté una estructura rectangular. Les parets són arrebossades de blanc i les finestres arcs de ferradura, detalls ornamentals neoàrabs: arcades i esgrafiats similars als de l'Alhambra. En la part posterior de la casa s'aixeca una torre que està coronada per una cúpula, amb decoració de ceràmica de trencadís en franges de color blanc i blau. En el mateix recinte existeix un altra construcció per a la masoveria que manté una estructura semblant però no tan treballada.
  10. Masia Rocabruna

    Eduard Maria Balcells Buigas

    Casal situat a uns 12 metres de l'antic mas de Rocabruna, amb el qual s'hi uneix mitjançant un corredor alçat fet en pedra. El casal, de planta més o menys quadrada, és construït en pedra, combinant la calcaria grisenca amb l'arenisca vermellosa. La construcció, que simula un castell, és de tres plantes i té la coberta a quatre vents, amb cúpula central. La façana principal queda tancada mitjançant dues torres, la de llevant una mica més alta que la de ponent (que imita el romànic). El centre de la façana presenta dues grans balconades sospeses per columnes ornamentades amb capitells on s'hi troben esculpits animals rapinyaires i decoracions florals. A totes les cares de l'edifici s'hi veuen elements neoromànics, neogòtics, modernistes, i altres elements característics de l'arquitectura eclèctica. L'interior, avui buit, és centrat per una gran escala de pedra picada, que acaba imitant un claustre. La llum hi ve donada per una cúpula ornamentada amb vitralls. Un fabricant de llanes de Sabadell, Joan Gorina, compra la mercaderia d'un vaixell alemany, retinguda al port de Barcelona, a molt bon preu. Va revendre les mercaderies a França i Itàlia, fent fortuna. Gorina tenia el caprici de construir-se un castell, i amb els diners obtinguts comprà el mas Rocabruna i les masoveries del Guell, La vila i L'alou, encarregant a un arquitecte la construcció d'un castell al costat de l'antic mas de Rocabruna. En tres anys (1918-1920) fou enllestida la construcció. L'antiga casa es destinà al majordom i criats, i a la nova construcció s'hi preparen les dependencies necessàries per la residencia, a més d'un museu, sala d'armes, capella, sala de música, billar... entre altres. Anys després la família Gorina va comprar el mas Rocafort i altres masos propers. Des de l'any 1980 és propietat de Saad Bin Abdul Al Saul, príncep de l'Aràbia, des d'aleshores és pràcticament impossible d'accedir a la propietat.

Bibliografía (8)