Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Cases Josefa Serra Castells

    Gabriel Borrell Cardona

    Cases Josefa Serra Castells

    Aquest conjunt de cases destaca per la seva situació urbana, que recorda les tipologies existents antigament al carrer, i que continuen amb les del carrer Nadal. Les cases dels núms. 15-17 són habitatges aparellats amb un petit espai enjardinat annex, de planta baixa i planta pis. Cal remarcar la façana, per la disposició simètrica de les obertures i els balcons en cantonada; El parament és llis i hi ha motius esgrafiats en les llindes de les obertures i al fris que recorre el coronament de la façana. La casa del núm. 19 és molt similar a les anteriors pel que fa a la façana i el jardí.
  2. Escola de la Sagrada Família

    Gabriel Borrell Cardona

    Escola de la Sagrada Família

    Escola entre mitgeres, separada del carrer per un pati. La construcció es disposa al voltant d'aquest fent una “L”. Consta de planta baixa i dos pisos. Les façanes i la tanca del pati són d'obra vista ornada amb elements ceràmics. L'entrada té forma d'arc parabòlic. Al cancell hi ha un vistós sòcol de ceràmica. Cal destacar les reixes de ferro forjat de l'entrada, així com les finestres i la tanca del pati. La segona planta de l'immoble és producte d'una addició posterior.
  3. Cases Bertrand Noves

    Gabriel Borrell Cardona

  4. Antic Escorxador de Sant Feliu de Llobregat

    Gabriel Borrell Cardona

  5. Cases d'en Molins

    Gabriel Borrell Cardona

  6. Cases d'en Molins

    Gabriel Borrell Cardona

     Cases d'en Molins

    Habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta rectangular i configurat per planta baixa, pis i terrat a la catalana. A la planta baixa presenta un sòcol que arriba fins a l'alçada de la base de les finestres. Hi té porta central flanquejada per una finestra a cada banda. Totes tres obertures presenten a la part superior una decoració en forma de trapezi regular sobre el qual se situen tres rajoles de ceràmica vidriada de tons verdosos i motius naturalistes procedents de la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat. També trobem una imposició de rajola en color verd a banda i banda d'aquestes finestres, a la seva part alta. Al pis superior un altra cop es destaca l'eix central del conjunt a partir de la presència d'un petit balcó d'una porta amb barana de ferro forjat i suportat sobre mènsules que moren al parament de forma esglaonada. El frontal de la plataforma del balcó té igualment una decoració ceràmica de tons verdosos que combina peces llises amb d'altres amb motius naturalistes. A banda i banda del balcó se situen dues finestres amb un ampit que simula suportar-se sobre un arc rebaixat cec. Les obertures de la planta baixa i del primer pis coincideixen en la seva ubicació sobre un eix vertical. A la part superior de l'edifici es troben els elements que més caràcter atorguen al conjunt. En el límit entre el final del cos del pis i la barana del parapet de la terrassa superior se situa un ràfec suportat en una galeria d'arcs cecs i al centre de cadascun dels arcs se situa un espirall circular fet de ceràmica vidriada de tons verds reproduint motius similars als de les rajoles de les finestres de la planta baixa. A d'interstici entre la forma arrodonida de l'arc i la línia recta del ràfec es creen petits triangles o carcanyols decorats amb fragments de ceràmica vidriada de color blau. Per últim, el parament de la terrassa a la catalana de la part superior es decora amb una sanefa de motius geomètrics feta amb ceràmica blava. La tendència d'aquestes motius és horitzontal, tot i que a la part central, coincidint amb la línia de la porta i el balcó, els motius mantenen una línia vertical. L'estudiosa Mercè Vidal considera aquesta casa com una mostra de la transició que expressa Borrell del modernisme al noucentisme. Aquest edifici manté diferències d'estil notables amb la casa que Josefa Serra havia fet construir el mateix any just al costat. La casa va ser encarregada per Josefa Serra de Molins a l'arquitecte municipal Gabriel Borrell i Cardona l'any 1918. Per la seva decoració recorda molt la casa situada als números 12-12 del carrer Carreretes (fitxa número 3), projectada també per Gabriel Borrell. Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu.
  7. Casa Cauhé Respall

    Gabriel Borrell Cardona

    Casa Cauhé Respall

    Casa de dues plantes amb finestres i balcons a la part superior i portes i finestres a la inferior. La coberta es plana i té una barana d'obra de línies curvilínies, a mode de merlets, amb decoració vegetal en el centre formant grups curvilinis ascendents; del peu d'aquest acabament surt una petita teulada de protecció que a la vegada fa un dibuix simètric amb rajoles. La casa té elements modernistes, com sanefes de ceràmica, mènsules esglaonades que aguanten el voladís dels balcons o decoració esgrafiada. Esgrafiats Al llarg de les dues façanes, apareixen representades les reproduccions dels envers i revers de les medalles dels premis obtinguts a França i a Espanya, per la bona presentació i qualitat en els fruits que exportava Bonaventura Raspall. A l'esquerra de la façana del pg. Nadal, hi ha representada una gran medalla amb la inscripció "PARIS 1907". A continuació, hi ha dos cercles i les llegendes "Concurs Culinari" , "Diploma d'Honor" i "Paris 1907": en el cercle de la dreta es pot veure la inscripció del premi i en el de l'esquerra una dona i una nena que formen el centre del paisatge constituït per una casa i uns arbres. A continuació, hi ha l'esgrafiat del premi "Concurso de Alimentación e Higiene" que està composat també de dos cercles: el de l'esquerra, presenta una dona amb un cistell de fruites que l'ajuda un nen, i el de la dreta la inscripció del premi. A la dreta de la façana, hi ha representada la medalla del Gran Premi de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1912, remarcat amb fulles de llorer. A la façana del c. Vidal i Ribas es representa la medalla de la Exposició Internacional de Barcelona del 1912. A més a més, hi ha la inscripció "AÑO 1916", en referencia a l'any de construcció de la casa, i un monograma amb les inicials BR, corresponents als propietari de la casa Bonaventura Raspall. Aquesta casa, construïda l'any 1916, en origen es feia servir com a habitatge de la família de Bonaventura Raspall i com a magatzem de la firma que regentava, anomenada "La Pilarica"; aquí s'encaixava la fruita i verdura que després s'importava a França. Més tard es conegué pel nom de Cauhé Raspall, ja que el Dr. Antoni Cauhé Huguet,(1898-1975), metge de capçalera i forense de la ciutat, va posar-hi la seva consulta i habitatge en casar-se amb l'hereva de la casa: Joana Raspall Juanola (1913-2013) poetessa i escriptora, medalla d'or de la ciutat i Creu de Sant Jordi.
  8. Cases d'en Molins

    Gabriel Borrell Cardona