Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Ca l'Artigas

    Gaietà Miret Raventós

    Ca l'Artigas

    Edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos, amb coberta plana. A la planta baixa, de composició simètrica, hi ha tres portes d'arc sinuós, la central de les quals és més ampla. Al primer pis hi ha un balcó corregut, amb barana de ferro, sostingut per quatre grans cartel·les. Les dues obertures d'aquest pis són rectangulars i amb motllures a la part superior, on apareixen elements figuratius i florals. El segon pis consta de tres obertures rectangulars, amb ampit seguit decorat amb garlanda floral, i damunt les quals hi ha targes cegues de mig punt. La composició de la façana es completa amb un coronament sinuós, similar al de les portes de la planta baixa, emmarcat per un bordó. La façana posterior es configura mitjançant terrasses esglaonades. L'any 1900, el propietari de l'edifici del carrer de la Llibertat, 37, Antoni Pascual, sol·licità permís d'obres per reformar la façana, segons projecte del mestre d'obres Gaietà Miret. La reforma es limitava a la façana, l'estructura i elements decoratius de la qual responen plenament al llenguatge de l'estil modernista, tan difós a la Vilanova d'aquella època i que en aquest cas es mostra en la seva vessant més popular.
  2. Casa Manuel Planas Carbonell

    Gaietà Miret Raventós

    Casa Manuel Planas Carbonell

    Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, que fa cantonada entre les carrers Illa de Cuba i Sant Gaudenci. El xamfrà se soluciona mitjançant una tribuna que ocupa els dos pisos, amb interessants vidres acolorits. Les obertures dels pisos són balcons amb barana de ferro i emmarcats a la part superior per motllures amb decoració floral. L'acabament de l'edifici és recte amb estilitzats frontons d'arc amb palmeta centrada. A la façana que dóna al carrer Sant Gaudenci hi ha una galeria coberta amb un gran finestral de forma arrodonida. La documentació localitzada sobre aquest edifici no és prou explícita. La fitxa de l'inventariï del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, atribueix l'obra al mestre d'obres Gaietà Miret i Reventós i en situa la construcció al 1908. En canvi l'Arxiu Municipal de Sitges conserva un plànol del projecte (amb el nom de "Casa Ollé") signat per l'arquitecte Josep Pujol i Brull l'any 1907. És possible que per algun motiu el mestre d'obres Gaietà Miret s'encarregués de dur a terme el projecte original de J. Pujol. Fa pocs anys la casa es trobava en un estat d'abandó considerable, però actualment ha estat restaurada. En tot cas, les obres corresponents a aquestes dates, sembla que es van fer a sobre d'un edifici preexistent construït el 1881.
  3. Can Joan Olivella

    Gaietà Miret Raventós

    Can Joan Olivella

    difici entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i golfes. La façana és de composició simètrica. La planta baixa ha estat completament reformada. Al primer pis hi ha un balcó corregut amb barana de ferro forjat i dues obertures d'arc sinuós resseguides per una motllura llisa. El segon pis presenta dos balcons amb obertures idèntiques a les del primer pis. Al tercer pis, un gran finestral de formes corbes motllurades ocupa tota la façana. Aquesta planta, producte de l'ampliació efectuada el 1910, presenta un coronament que es complementa amb la finestra. En conjunt, l'element que caracteritza la casa Olivella és l'ús de motllures decoratives que accentuen la sinuositat de les formes de la façana. La coberta de l'edifici és a dues vessants i a la part posterior hi ha un terrat. L'any 1910 el propietari de la casa existent a la plaça de les Cols, núm. 12 va demanar a l'ajuntament permís per afegir una tercera planta i remodelar la façana, segons projecte del mestre d'obres Gaietà Miret i Raventós. Actualment l'edifici ha perdut la funció d'habitatge i ha esdevingut local social d'una penya esportiva.

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.