Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Obras
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología
-
Ca l'Artigas
Edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos, amb coberta plana. A la planta baixa, de composició simètrica, hi ha tres portes d'arc sinuós, la central de les quals és més ampla. Al primer pis hi ha un balcó corregut, amb barana de ferro, sostingut per quatre grans cartel·les. Les dues obertures d'aquest pis són rectangulars i amb motllures a la part superior, on apareixen elements figuratius i florals. El segon pis consta de tres obertures rectangulars, amb ampit seguit decorat amb garlanda floral, i damunt les quals hi ha targes cegues de mig punt. La composició de la façana es completa amb un coronament sinuós, similar al de les portes de la planta baixa, emmarcat per un bordó. La façana posterior es configura mitjançant terrasses esglaonades. L'any 1900, el propietari de l'edifici del carrer de la Llibertat, 37, Antoni Pascual, sol·licità permís d'obres per reformar la façana, segons projecte del mestre d'obres Gaietà Miret. La reforma es limitava a la façana, l'estructura i elements decoratius de la qual responen plenament al llenguatge de l'estil modernista, tan difós a la Vilanova d'aquella època i que en aquest cas es mostra en la seva vessant més popular. -
Casa Manuel Planas Carbonell
Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, que fa cantonada entre les carrers Illa de Cuba i Sant Gaudenci. El xamfrà se soluciona mitjançant una tribuna que ocupa els dos pisos, amb interessants vidres acolorits. Les obertures dels pisos són balcons amb barana de ferro i emmarcats a la part superior per motllures amb decoració floral. L'acabament de l'edifici és recte amb estilitzats frontons d'arc amb palmeta centrada. A la façana que dóna al carrer Sant Gaudenci hi ha una galeria coberta amb un gran finestral de forma arrodonida. La documentació localitzada sobre aquest edifici no és prou explícita. La fitxa de l'inventariï del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, atribueix l'obra al mestre d'obres Gaietà Miret i Reventós i en situa la construcció al 1908. En canvi l'Arxiu Municipal de Sitges conserva un plànol del projecte (amb el nom de "Casa Ollé") signat per l'arquitecte Josep Pujol i Brull l'any 1907. És possible que per algun motiu el mestre d'obres Gaietà Miret s'encarregués de dur a terme el projecte original de J. Pujol. Fa pocs anys la casa es trobava en un estat d'abandó considerable, però actualment ha estat restaurada. En tot cas, les obres corresponents a aquestes dates, sembla que es van fer a sobre d'un edifici preexistent construït el 1881. -
Can Joan Olivella
Edifici entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i golfes. La façana és de composició simètrica. La planta baixa ha estat completament reformada. Al primer pis hi ha un balcó corregut amb barana de ferro forjat i dues obertures d'arc sinuós resseguides per una motllura llisa. El segon pis presenta dos balcons amb obertures idèntiques a les del primer pis. Al tercer pis, un gran finestral de formes corbes motllurades ocupa tota la façana. Aquesta planta, producte de l'ampliació efectuada el 1910, presenta un coronament que es complementa amb la finestra. En conjunt, l'element que caracteritza la casa Olivella és l'ús de motllures decoratives que accentuen la sinuositat de les formes de la façana. La coberta de l'edifici és a dues vessants i a la part posterior hi ha un terrat. Actualment l'edifici ha perdut la funció d'habitatge i ha esdevingut local social d'una penya esportiva.