Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Guillem Moliner Milhau

Memòria

Guillem Moliner (Barcelona, 1979) és arquitecte per la UPC, professor d’interiorisme a l'EASD d’Olot i a l'ESDAP Catalunya i soci fundador de l’estudi unparelld’arquitectes.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Marunys

    unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau

    Casa Marunys

    L’edifici, d’aparença massiva, corona un promontori a la vora del teixit urbà, completant la fisiografia del lloc. L’entrada, presidida per una placeta i un pedrís reconeix el punt més alt, just on convergeixen dos camins. Partint d’una hipotètica casa rectangular, amb coberta a dues aigües i d’estructura de voltes paral·leles, el volum s’aixamfrana per resseguir el camí i abraçar el jardí. Manté una posició de bis a bis amb el mas Marunys. Les respectives cares estretes es miren franquejant el camí. La nova construcció també estén vincles amb la tradició constructiva local, recordant l’estratègia d’implantació, el sistema estructural i la volumetria de la masia. El conjunt està concebut amb estructures laminars que adopten inèrcia per la forma, a partir d’operacions de plegat i corbat. La concavitat de sostres i parets acompanya l’activitat interior, diferenciant àmbits i racons en una planta baixa concebuda com a un espai fluid. El sostre i els envans son responsables de vestir un estoig refinat per a l’interior, en contrast amb el caràcter auster del formigó encofrat amb llata de pi. El patró de la volta i l’enllistonat de les parets remeten al tèxtil, als estampats, en definitiva a l’escena domèstica. Acullen, donen confort i son sensibles a la variació lumínica i cromàtica, reverberant en funció de les condicions de l’entorn.
  2. Dues Cases en Una

    unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau

    Dues Cases en Una

    El programa domèstic d’aquesta casa entre mitgeres es desenvolupa en una sola planta de 12 x 15 m, situada mitja planta per sobre la cota del terreny. La terrassa d’accés i el jardí medien entre la casa i l’espai públic. Aquesta peça queda suspesa sobre un espai semisoterrat de les mateixes dimensions. És una gran sala rectangular d’ús polivalent, de caràcter infraestructural i definida per murs de formigó armat. S’obre pels extrems a l’exterior, enllaçant amb plans inclinats el carrer amb el jardí. Els portals envidrats proveeixen llum natural i permeten convertir-la en un gran porxo a l’estiu. A sobre s’hi basteix la casa amb peces de formigó prefabricat, que a mode de grans jàsseres salven la llum del basament. Per optimitzar els costos de construcció, els panells es presenten a l’interior sense revestiment, amb un acabat polit tipus terratzo. Un sistema de sòcols, cantoneres i frisos de fusta son la resposta a resoldre la junta correctament, atorgant al conjunt un caràcter domèstic. La planta pot llegir-se com un conjunt de quatre files d’habitacions iguals dislocades. El gran espai buit central, a cavall de dues crugies, n’és l’excepció; subverteix la lògica de les peces entre jàsseres, emfasitzant la presència dels diafragmes estructurals. Aquesta sala interior està connectada a quatre espais menors que la rodegen. Li aporten llum natural de diferents orientacions, acomoden activitats complementàries i articulen les estances restants.
  3. Equipaments Esportius Àgora

    unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau

    Equipaments Esportius Àgora

    Una plaça quadrada, definida per dues porxades i oberta als camps de futbol. Aquest és el centre de la "ciutat esportiva" del Morrot a Olot. És també la resposta a les contrarietats entre l’ús i l’emplaçament: un polígon industrial i amb un carrer d’accés gairebé sense voreres. La plaça connecta visualment amb els fets geogràfics naturals, el perfil de l'Alta Garrotxa i Santa Magdalena. Al mateix temps, s’aparta de les fàbriques i del carrer transitat per camions. El conjunt s’assenta sobre una plataforma horitzontal. Una interrupció en aquest basament dóna inici a un recorregut d’entrada complex i gradual: cancell, escales i rampa, porxo a tres alçades, per desembocar de forma tangencial a l’espai central. Els pavellons són bessons però no són iguals. Comparteixen perfil i porxades, i mantenen diferències derivades de la posició i l’ús: un es destina a vestidors i l’altre a recepció, cafeteria i serveis. El volum escalonat respon a les proporcions de la plaça, del basament i a la organització interna. Tot és estructura. Atenent a l’ajustat pressupost s’inverteix en allò més transcendent: l’activació d'un lloc comú, el volum generós dels espais interiors i l'entrada de llum natural. En aquest sentit, la construcció amb murs portants de bloc de morter és senzilla i fàcil execució. La seva lògica interna defineix la cal·ligrafia de l'obra i pauta la mida de les estances. La parella de pavellons que es miren vesteix un escenari per a cultivar un dels valors més preuats de l’esport de base: la sociabilització.
  4. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Equipaments Esportius Àgora

    unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau

  5. Escenografia d'Urgència

    unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau

    Escenografia d'Urgència

    Els enderrocs es repeteixen al barri vell d’Olot. Davant diferents motius, les mateixes conseqüències: solars abandonats, pèrdua d’urbanitat, desfiguració del carrer, destrucció del paisatge ordinari. La meitat de can Sau, tangent al santuari del Tura, estava afectada per alineació de vial. El solar restant, presidit per una mitgera i quatre contraforts escalonats, queda buit. Davant la sol·licitud d’un projecte de paviment, i un contracte en curs per a un envà pluvial de planxa metàl·lica, es replanteja l’encàrrec. És urgent destinar els recursos en el pla vertical per dotar d’urbanitat l’espai, apart de garantir l’estanqueïtat de la mitgera. A la ciutat compacta, les façanes assumeixen la responsabilitat de donar forma i caràcter al carrer. Amb maó calat es construeix una escenografia d’urgència que completa el que insinuen els contraforts, deixant veure al fons les empremtes de l’activitat domèstica marcades a la mitgera. Una construcció de tres voltes i quatre nínxols s’ofereix a l’espai públic com una façana porosa, acompanyada d’una mínima graderia. És una estructura inacabada i apropiable. L’artista visual Quim Domene intervé als nínxols, amb elements al·legòrics al ric passat comercial i artesanal del barri. La intervenció reconeix que la ciutat és fruit d’una transformació continuada sobre el seus propis estrats i posa en relleu el conglomerat de capes anteriors, sumant-hi una més. Aquesta escenografia relata una història irreal, simbòlica. Dona un nou rumb a aquest solar i per extensió a la part més degradada del centre. L’església del Tura, confinada entre carrers estrets, guanya ara un espai públic lateral, on presideix la porta tapiada de l’antic temple romànic.
  6. Premi FAD

    Guardonat / Premiat (opinió). Categoria: Ciutat i Paisatge

    Premi FAD

    Escenografia d'Urgència

    unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau

Societats