Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Guillem Moliner Milhau

Memoria

Guillem Moliner (Barcelona, 1979) és arquitecte per la UPC, professor d’interiorisme a l'EASD d’Olot i a l'ESDAP Catalunya i soci fundador de l’estudi unparelld’arquitectes.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Casa Marunys

    unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau

    Casa Marunys

    L’edifici, d’aparença massiva, corona un promontori a la vora del teixit urbà, completant la fisiografia del lloc. L’entrada, presidida per una placeta i un pedrís reconeix el punt més alt, just on convergeixen dos camins. Partint d’una hipotètica casa rectangular, amb coberta a dues aigües i d’estructura de voltes paral·leles, el volum s’aixamfrana per resseguir el camí i abraçar el jardí. Manté una posició de bis a bis amb el mas Marunys. Les respectives cares estretes es miren franquejant el camí. La nova construcció també estén vincles amb la tradició constructiva local, recordant l’estratègia d’implantació, el sistema estructural i la volumetria de la masia. El conjunt està concebut amb estructures laminars que adopten inèrcia per la forma, a partir d’operacions de plegat i corbat. La concavitat de sostres i parets acompanya l’activitat interior, diferenciant àmbits i racons en una planta baixa concebuda com a un espai fluid. El sostre i els envans son responsables de vestir un estoig refinat per a l’interior, en contrast amb el caràcter auster del formigó encofrat amb llata de pi. El patró de la volta i l’enllistonat de les parets remeten al tèxtil, als estampats, en definitiva a l’escena domèstica. Acullen, donen confort i son sensibles a la variació lumínica i cromàtica, reverberant en funció de les condicions de l’entorn.
  2. Dos Casas en Una

    unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau

    Dos Casas en Una

    El programa domèstic d’aquesta casa entre mitgeres es desenvolupa en una sola planta de 12 x 15 m, situada mitja planta per sobre la cota del terreny. La terrassa d’accés i el jardí medien entre la casa i l’espai públic. Aquesta peça queda suspesa sobre un espai semisoterrat de les mateixes dimensions. És una gran sala rectangular d’ús polivalent, de caràcter infraestructural i definida per murs de formigó armat. S’obre pels extrems a l’exterior, enllaçant amb plans inclinats el carrer amb el jardí. Els portals envidrats proveeixen llum natural i permeten convertir-la en un gran porxo a l’estiu. A sobre s’hi basteix la casa amb peces de formigó prefabricat, que a mode de grans jàsseres salven la llum del basament. Per optimitzar els costos de construcció, els panells es presenten a l’interior sense revestiment, amb un acabat polit tipus terratzo. Un sistema de sòcols, cantoneres i frisos de fusta son la resposta a resoldre la junta correctament, atorgant al conjunt un caràcter domèstic. La planta pot llegir-se com un conjunt de quatre files d’habitacions iguals dislocades. El gran espai buit central, a cavall de dues crugies, n’és l’excepció; subverteix la lògica de les peces entre jàsseres, emfasitzant la presència dels diafragmes estructurals. Aquesta sala interior està connectada a quatre espais menors que la rodegen. Li aporten llum natural de diferents orientacions, acomoden activitats complementàries i articulen les estances restants.
  3. Equipamientos Deportivos Àgora

    unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau

    Equipamientos Deportivos Àgora

    Una plaça quadrada, definida per dues porxades i oberta als camps de futbol. Aquest és el centre de la "ciutat esportiva" del Morrot a Olot. És també la resposta a les contrarietats entre l’ús i l’emplaçament: un polígon industrial i amb un carrer d’accés gairebé sense voreres. La plaça connecta visualment amb els fets geogràfics naturals, el perfil de l'Alta Garrotxa i Santa Magdalena. Al mateix temps, s’aparta de les fàbriques i del carrer transitat per camions. El conjunt s’assenta sobre una plataforma horitzontal. Una interrupció en aquest basament dóna inici a un recorregut d’entrada complex i gradual: cancell, escales i rampa, porxo a tres alçades, per desembocar de forma tangencial a l’espai central. Els pavellons són bessons però no són iguals. Comparteixen perfil i porxades, i mantenen diferències derivades de la posició i l’ús: un es destina a vestidors i l’altre a recepció, cafeteria i serveis. El volum escalonat respon a les proporcions de la plaça, del basament i a la organització interna. Tot és estructura. Atenent a l’ajustat pressupost s’inverteix en allò més transcendent: l’activació d'un lloc comú, el volum generós dels espais interiors i l'entrada de llum natural. En aquest sentit, la construcció amb murs portants de bloc de morter és senzilla i fàcil execució. La seva lògica interna defineix la cal·ligrafia de l'obra i pauta la mida de les estances. La parella de pavellons que es miren vesteix un escenari per a cultivar un dels valors més preuats de l’esport de base: la sociabilització.
  4. Premio FAD

    Seleccionado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Equipamientos Deportivos Àgora

    unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau

  5. Escenografia d'Urgència

    unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau

    Escenografia d'Urgència

    Els enderrocs es repeteixen al barri vell d’Olot. Davant diferents motius, les mateixes conseqüències: solars abandonats, pèrdua d’urbanitat, desfiguració del carrer, destrucció del paisatge ordinari. La meitat de can Sau, tangent al santuari del Tura, estava afectada per alineació de vial. El solar restant, presidit per una mitgera i quatre contraforts escalonats, queda buit. Davant la sol·licitud d’un projecte de paviment, i un contracte en curs per a un envà pluvial de planxa metàl·lica, es replanteja l’encàrrec. És urgent destinar els recursos en el pla vertical per dotar d’urbanitat l’espai, apart de garantir l’estanqueïtat de la mitgera. A la ciutat compacta, les façanes assumeixen la responsabilitat de donar forma i caràcter al carrer. Amb maó calat es construeix una escenografia d’urgència que completa el que insinuen els contraforts, deixant veure al fons les empremtes de l’activitat domèstica marcades a la mitgera. Una construcció de tres voltes i quatre nínxols s’ofereix a l’espai públic com una façana porosa, acompanyada d’una mínima graderia. És una estructura inacabada i apropiable. L’artista visual Quim Domene intervé als nínxols, amb elements al·legòrics al ric passat comercial i artesanal del barri. La intervenció reconeix que la ciutat és fruit d’una transformació continuada sobre el seus propis estrats i posa en relleu el conglomerat de capes anteriors, sumant-hi una més. Aquesta escenografia relata una història irreal, simbòlica. Dona un nou rumb a aquest solar i per extensió a la part més degradada del centre. L’església del Tura, confinada entre carrers estrets, guanya ara un espai públic lateral, on presideix la porta tapiada de l’antic temple romànic.
  6. Premio FAD

    Galardonado / Premiado (opinión). Categoría: Ciudad y Paisaje

    Premio FAD

    Escenografia d'Urgència

    unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau

Sociedades