Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Harnden & Bombelli Arquitectes

  • Harnden & Bombelli Arquitectes

Memòria

Peter Harnden Londres, 1913 – Cadaqués, 1971. Lanfranco Bombelli, Milà, 1921- Cadaqués, 2008. Els arquitectes van tenir l’encàrrec de produir les exposicions europees englobades dins el Pla Marshall al finalitzar la Segona Guerra Mundial. Van formar despatx a partir de 1949. El 1959 traslladen el despatx d’Orgeval a Cadaqués i és a Cadaqués on desenvolupen els seus projectes d’habitatges unifamiliars més coneguts, com “Villa Gloria” (1959), la casa Staempfli (1960) o la casa Mary Callery (1964), entre d’altres.

Font: Arxiu Històric del COAC

A partir de los años cincuenta, Cadaqués se convirtió en un centro cultural importante, donde se reunían personajes como Marcel Duchamp, Man Ray, o Mary Callery, probablemente atraídos por la figura enigmática de Salvador Dalí. Los arquitectos que formaban parte del grupo empezaron a explorar una nueva vía de la arquitectura moderna integrada en el contexto autóctono. Correa y Milà fueron los primeros en intervenir, y tuvieron que luchar contra lo que llamaban dos retóricas: la mal llamada casa "moderna", que se limitaba a imitar un lenguaje de ventanas horizontales, y la casa tradicional "estilo Cadaqués". La casa Villavecchia fue su primera obra importante, consistía en una vieja casa de pueblo que tenía tres plantas de cara al mar y otra media planta que daba a la calle de atrás. Avanzaron esta media planta hasta la fachada principal y situaron una gran terraza cubierta, a la que daba el salón y el dormitorio principal, para contemplar el mar. Desde el punto de vista compositivo, la terraza aparece como un gran vacío en la fachada. La casa Senillosa, de Coderch y Valls, le debe mucho a la casa Villavecchia. Es una casa de cuatro plantas, con un acceso en la planta baja y otro en la planta superior, con una terraza cubierta que se repite tres veces y crea una doble fachada de vidrio retrasada del plano de la calle que produce efectos cinematográficos de noche. Aconsejados por Coderch, a quien consideraban como el Neutra español, los arquitectos americanos Harnden y Bombelli decidieron comprarse una casa en Cadaqués e instalar su despacho en Barcelona. Hasta entonces habían trabajado en el departamento de exposiciones del Plan Marshall, con sede en París, con el fin de difundir el american way of life en Europa (el mismo espíritu con el que John Entenza había promovido la nueva arquitectura en California). Su manera de entender la modernidad estaba muy ligada al concepto de confort, y concebían su arquitectura como arte "concreto", por ejemplo, la casa Bombelli tiene una fachada con un plano deslizante y un agujero que parece una obra de arte conceptual. En su obra predominan las terrazas cubiertas y las celosías de madera, que siguen el ejemplo del edificio de La Barceloneta. También introdujeron las chimeneas de plancha de acero, un precedente de las que posteriormente diseñarían Coderch, Correa y Milà. La chapa de acero absorbía el calor de la chimenea y actuaba de radiador.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Pavelló del Departament d'Agricultura dels Estats Units

    Harnden & Bombelli Arquitectes, Lanfranco Bombelli Tiravanti, Peter Graham Harnden

    Pavelló del Departament d'Agricultura dels Estats Units

  2. Villa Gloria

    Harnden & Bombelli Arquitectes, Lanfranco Bombelli Tiravanti, Peter Graham Harnden

    Villa Gloria

  3. Casa Staempfli

    Harnden & Bombelli Arquitectes, Lanfranco Bombelli Tiravanti, Peter Graham Harnden

    Casa Staempfli

  4. Casa Mary Callery

    Harnden & Bombelli Arquitectes, Lanfranco Bombelli Tiravanti, Peter Graham Harnden

    Casa Mary Callery

    L’any 1961 l’escultora Mary Callery compra un petit solar al barri antic de Cadaqués, ocupat per una construcció de planta baixa més pis, amb tres costats que donen a tres carrers estrets i un pati a la part posterior. El programa plantejat per la clienta va dur Harnden i Bombelli a col·locar la sala d’estar, la cuina i el menjador a la planta baixa, en contacte directe amb el pati. La sala té una alçària doble i comunica amb una planta intermèdia, amb un dormitori i el seu bany. A la planta primera hi ha una segona sala d’estar i un altre dormitori. La darrera planta, de nova construcció, s’eleva per damunt de les cases veïnes amb vistes al poble i a la badia i conté el dormitori de l’artista, amb una àmplia terrassa. Els arquitectes resolen així el repte d’aprofitar la privacitat del jardí posterior i alhora elevar la casa per damunt del vell teixit del nucli antic, respectat en els seus aspectes estructurals.
  5. Casa Bordeaux-Groult

    Harnden & Bombelli Arquitectes, Lanfranco Bombelli Tiravanti, Peter Graham Harnden

    Casa Bordeaux-Groult

  6. Casa Bombelli

    Harnden & Bombelli Arquitectes, Lanfranco Bombelli Tiravanti, Peter Graham Harnden

    Casa Bombelli

  7. Estudi Mary Callery

    Harnden & Bombelli Arquitectes, Lanfranco Bombelli Tiravanti, Peter Graham Harnden

    Estudi Mary Callery

  8. Apartaments Pianc

    Harnden & Bombelli Arquitectes, Lanfranco Bombelli Tiravanti, Peter Graham Harnden

    Apartaments Pianc

  9. Casa Fasquelle

    Harnden & Bombelli Arquitectes, Lanfranco Bombelli Tiravanti, Peter Graham Harnden

    Casa Fasquelle

    La casa és fruit de l’encàrrec d’un editor que forma part de la reduïda colònia de nordamericans que als anys seixanta s’havien establert a Cadaqués, força impermeables a les formes de vida autòctona en un microcosmos a part, si bé present a la localitat. Harnden i Bombelli pensen una casa que expressa clarament els trets propis de la cultura del seu client, per a la qual cosa combinen solucions tretes de la tradició domèstica nord-americana amb alguns procediments constructius tradicionals, propis del lloc i del país. La casa s’organitza per mitjà d’un sistema de murs de pedra paral·lels que quedaran a la vista tant per l’exterior com per l’interior. Aquests murs sostenen un desplegament de cobertes a dos vessants, a partir d’un carener transversal suportat per unes lleixes d’obra amb funció portant. El carener coincideix amb el principal eix de distribució, que lliga tota la casa en sentit transversal al sistema murari.
  10. Casa Apezteguía

    Harnden & Bombelli Arquitectes, Lanfranco Bombelli Tiravanti, Peter Graham Harnden

    Casa Apezteguía

Arxiu

  • Perspectiva de l'entorn de la Casa Staempfli.

    Dibuix

    Perspectiva de l'entorn de la Casa Staempfli.

    Arxiu Històric del COAC

Autors