Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Memòria

Nascut a Vilanna, va obtenir el títol d'arquitecte el 1903. Va ser arquitecte diocesà, arquitecte municipal als ajuntaments de Cassà de la Selva, Palafrugell i Llagostera, i també va exercir a Girona i Olot. El 1939 fou nomenat vocal adjunt a Martí Sureda de la Comissió Provincial de Monuments de Girona. També va formar part de la Comissió d'Urbanisme i Sanejament de la Cambra de la Propietat Urbana. Dintre de la campanya de foment a la construcció d'escoles en projectà a Girona, Lladó, Cassà de la Selva i Palafrugell.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Casellas

    Isidre Bosch i Bataller

    Casa Casellas

    Refinat exercici de revival medievalista del novell Bosch, que lluiria un modernisme més explícit a les grans obres de l’escorxador de Palafrugell (1907) o de la fàbrica Pagans de Celrà (1915 i seg.). Elements d’interès en l’ebenisteria externa i al vestíbul d’ingrés.Davant per davant, al número 17, el bloc Serra (1956-64), de J.M. de Ribot, amb una novetat de l’època convertida avui en recurs habitual: replegament intern de façana, en la qual el pla es trenca amb actitud casual, mentre l’estricta delineació de les terrasses restitueix el continu urbà.
  2. Casa Furest

    Isidre Bosch i Bataller

  3. Casa Noguera Sabater

    Isidre Bosch i Bataller

    Casa Noguera Sabater

    En plena ocupació de la nova ronda per blocs de renda, una casa familiar de composició singular, quasi desequilibrada, amb una planta baixa comercial enaltida per un entresòl i una tribuna massa sobreelevada per al conjunt. Reserva un passatge amb jardí posterior i presenta una façana lateral més equilibrada. La juxtaposició ho és també de llenguatge: medievalisme d’alguns elements, i estilemes modernistes aleshores en voga.
  4. Casa de Pont Ciurana

    Isidre Bosch i Bataller

    Casa de Pont Ciurana

    Fins al moment que es va associar amb el seu fill Ignasi, aquest autor va mantenir el repertori medievalista com a proposta constant per als habitatges burgesos. També és cert que el modernisme i el romanticisme catalans van conservar tardanament un prestigi popular que no va adquirir mai el noucentisme, més elitista. Aquí, Bosch s’esforça a extreure estilemes menuts i atàvics del gòtic per projectar mènsules i un joc de filigrana més evocatiu que explícit.
  5. Bloc d'Habitatges Bosch

    Isidre Bosch i Bataller, Ignasi Bosch i Reitg

    Bloc d'Habitatges Bosch

    Alguns tòpics molt divulgats del racionalisme evoquen la imatge llisa, lleugera i esportiva de la construcció naval; aquesta obra promoguda pels Bosch invoca la fortalesa encastellada del destructor. L’ordre simètric, gegant i heterodox maneja recursos moderns —balcons mixtos seguits, barana lleugera— i una panòplia de clàssics —cornises, motllures, emmarcaments— usats com a instrument i no com a germen de la composició. Un exemple: el pas a cornises de les tribunes corbades, que fa oscil·lar entre el racionalisme i el barroc aquest ambigu edifici.
  6. Casa Salvador Plaja

    Isidre Bosch i Bataller, Ignasi Bosch i Reitg

    Casa Salvador Plaja

    Obra per a un ric fabricant pastisser, de difícil digestió en l’època i en la trajectòria dels Bosch. La variabilitat en l’actitud d’aquests autors, hàbils però finalment provincians, s’entén millor si es té en compte el repte que suposava atendre una gran varietat d’encàrrecs i clients entre set o vuit arquitectes que monopolitzaven la producció. Entre alguna aportació d’interès —els templets vagament noucentistes i la textura de l’àtic—, la voluptuosa exuberància no amaga una composició per estrats completament ortodoxa.
  7. Casa Cadenas

    Isidre Bosch i Bataller

  8. Bloc d'Habitatges Reglà

    Isidre Bosch i Bataller, Ignasi Bosch i Reitg

    Bloc d'Habitatges Reglà

    Programa convencional sobre una parcel·la regular, amb escala central i dos habitatges per planta, edificat en una frontera urbana entre l’eixample i una nova esplanada guanyada als baluards. Un cop més, en aquests autors es detecta una projectació mixta entre els nous recursos del racionalisme (finestres, baranes, impostes longitudinals) i una sintaxi general del noucentisme precedent (basament, coronament, ordre de balcons).
  9. Església de Sant Miquel de Palau

    Isidre Bosch i Bataller, Ignasi Bosch i Reitg

    Església de Sant Miquel de Palau

    L’obra substitueix la nau gòtica del 1495, destruïda en la revenja anticlerical del 1936. Per bé que inacabada, dreça una volumetria gràcil sobre el pujol i reïx a aconseguir la primacia paisatgística amb l’esvelt campanile. Extemporània planta central, amb pòrtic i cor a l’oest, i un cimbori octogonal que s’alça sobre creuer quadrat. L’elevació interior i la seva nuesa global es contraposen a la tènue complexitat del presbiteri semicircular, amb deambulatori porticat. L’estil hi és matusser, excepte en les arquivoltes neoromàniques del pòrtic.