Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
Nascut a Vilanna, va obtenir el títol d'arquitecte el 1903. Va ser arquitecte diocesà, arquitecte municipal als ajuntaments de Cassà de la Selva, Palafrugell i Llagostera, i també va exercir a Girona i Olot. El 1939 fou nomenat vocal adjunt a Martí Sureda de la Comissió Provincial de Monuments de Girona. També va formar part de la Comissió d'Urbanisme i Sanejament de la Cambra de la Propietat Urbana.
Dintre de la campanya de foment a la construcció d'escoles en projectà a Girona, Lladó, Cassà de la Selva i Palafrugell.
Fuente: Arxiu Històric del COAC
Obras (9)
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología (10)
-
Casa Casellas
Refinat exercici de revival medievalista del novell Bosch, que lluiria un modernisme més explícit a les grans obres de l’escorxador de Palafrugell (1907) o de la fàbrica Pagans de Celrà (1915 i seg.). Elements d’interès en l’ebenisteria externa i al vestíbul d’ingrés.Davant per davant, al número 17, el bloc Serra (1956-64), de J.M. de Ribot, amb una novetat de l’època convertida avui en recurs habitual: replegament intern de façana, en la qual el pla es trenca amb actitud casual, mentre l’estricta delineació de les terrasses restitueix el continu urbà. -
Casa Noguera Sabater
En plena ocupació de la nova ronda per blocs de renda, una casa familiar de composició singular, quasi desequilibrada, amb una planta baixa comercial enaltida per un entresòl i una tribuna massa sobreelevada per al conjunt. Reserva un passatge amb jardí posterior i presenta una façana lateral més equilibrada. La juxtaposició ho és també de llenguatge: medievalisme d’alguns elements, i estilemes modernistes aleshores en voga. -
Casa de Pont Ciurana
Fins al moment que es va associar amb el seu fill Ignasi, aquest autor va mantenir el repertori medievalista com a proposta constant per als habitatges burgesos. També és cert que el modernisme i el romanticisme catalans van conservar tardanament un prestigi popular que no va adquirir mai el noucentisme, més elitista. Aquí, Bosch s’esforça a extreure estilemes menuts i atàvics del gòtic per projectar mènsules i un joc de filigrana més evocatiu que explícit. -
Bloc d'Habitatges Bosch
Isidre Bosch i Bataller, Ignasi Bosch i Reitg
Alguns tòpics molt divulgats del racionalisme evoquen la imatge llisa, lleugera i esportiva de la construcció naval; aquesta obra promoguda pels Bosch invoca la fortalesa encastellada del destructor. L’ordre simètric, gegant i heterodox maneja recursos moderns —balcons mixtos seguits, barana lleugera— i una panòplia de clàssics —cornises, motllures, emmarcaments— usats com a instrument i no com a germen de la composició. Un exemple: el pas a cornises de les tribunes corbades, que fa oscil·lar entre el racionalisme i el barroc aquest ambigu edifici. -
Casa Salvador Plaja
Isidre Bosch i Bataller, Ignasi Bosch i Reitg
Obra per a un ric fabricant pastisser, de difícil digestió en l’època i en la trajectòria dels Bosch. La variabilitat en l’actitud d’aquests autors, hàbils però finalment provincians, s’entén millor si es té en compte el repte que suposava atendre una gran varietat d’encàrrecs i clients entre set o vuit arquitectes que monopolitzaven la producció. Entre alguna aportació d’interès —els templets vagament noucentistes i la textura de l’àtic—, la voluptuosa exuberància no amaga una composició per estrats completament ortodoxa. -
Bloc d'Habitatges Reglà
Isidre Bosch i Bataller, Ignasi Bosch i Reitg
Programa convencional sobre una parcel·la regular, amb escala central i dos habitatges per planta, edificat en una frontera urbana entre l’eixample i una nova esplanada guanyada als baluards. Un cop més, en aquests autors es detecta una projectació mixta entre els nous recursos del racionalisme (finestres, baranes, impostes longitudinals) i una sintaxi general del noucentisme precedent (basament, coronament, ordre de balcons). -
Església de Sant Miquel de Palau
Isidre Bosch i Bataller, Ignasi Bosch i Reitg
L’obra substitueix la nau gòtica del 1495, destruïda en la revenja anticlerical del 1936. Per bé que inacabada, dreça una volumetria gràcil sobre el pujol i reïx a aconseguir la primacia paisatgística amb l’esvelt campanile. Extemporània planta central, amb pòrtic i cor a l’oest, i un cimbori octogonal que s’alça sobre creuer quadrat. L’elevació interior i la seva nuesa global es contraposen a la tènue complexitat del presbiteri semicircular, amb deambulatori porticat. L’estil hi és matusser, excepte en les arquivoltes neoromàniques del pòrtic.