Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Joan Roca i Pinet

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Norat

    Joan Roca i Pinet

    Casa Norat

    Molts edificis de la riba dreta de l’Onyar van ser objecte de reformes al final del segle XIX i començament del XX. Es tractava de les velles construccions del Raval arrecerades a l’intradós de la murada del riu, que en segles precedents havien viscut tota mena d’incidències militars, administratives o fluvials. Roca i Pinet intervé sobretot a la façana de la casa Norat que dóna a la Rambla, i hi aplica la capacitat combinatòria i els recursos compositius propis dels millors exponents del modernisme. La composició es basa en el tractament llis de bona part de la façana, contrapesat per la carregada tribuna de la planta noble, amb una barana que combina la pedra treballada i la filigrana del ferro forjat, i l’element superior del coronament, construït a partir de dues concavitats laterals i una suau convexitat central. El conjunt del pla presenta un emmarcament perifèric de pedra més fosca, que dóna unitat a la composició i una clara identitat a la façana.
  2. Casa Rigau

    Joan Roca i Pinet

    Casa Rigau

  3. Fàbrica Bassols

    Joan Roca i Pinet

    Fàbrica Bassols

    Roca i Pinet afronta la façana d’un edifici industrial entre mitgeres amb el bagatge instrumental de l’arquitectura domèstica, si bé fent un gran esforç per adaptar-se a les característiques del programa. Els finestrals grans es troben a la part central, dividits en finestrons, mentre que les finestres de la planta baixa adopten un emmarcament corbat i la finestra central pren una significació peculiar. La façana presenta la clàssica galeria contínua per sota dels ràfecs de la coberta, que mostren les peces metàl·liques que els sustenten. El sòcol a mitja alçària emfasitza els perfils de les finestres de la planta baixa, i les obertures del soterrani disposen d’un sòcol propi, de pedra carreuada.
  4. Casa Dalmau

    Joan Roca i Pinet

    Casa Dalmau

    En un ampli solar de la ciutat antiga, Roca i Pinet interpreta el programa d’un habitatge unifamiliar a partir de les referències a la construcció rural i als procediments constructius autòctons, influenciat per les idees emergents de la nova sensibilitat modernista. La casa s’estructura per mitjà de cossos adossats, de manera que el nucli més representatiu és un cos de dues plantes, de forma capsular, amb una coberta a dos vessants i una galeria superior d’arcs de mig punt. La construcció de la cantonada, que queda per sota del jardí de la casa, és totalment independent d’aquest cos central, i adopta els seus propis eixos de simetria i una solució compositiva pròpia, corresponent a una construcció d’una sola planta. El sòcol de pedra carreuada unifica tots els volums, incloent-hi la petita construcció a la part posterior del jardí i la tanca que delimita la propietat, que segueix els esglaonaments propis de les finques rurals.
  5. Can Joanetes

    Joan Roca i Pinet

    Can Joanetes

    L’arquitectura del conjunt de Can Joanetes (o Fàbrica Sacrest, o Fàbrica Subirà) recull els elements de composició d’extracció clàssica que caracteritzaven la cultura arquitectònica dels anys vint. És format per un cos rectangular principal al qual s’afegeixen perpendicularment, a la part posterior, alguns cossos més baixos que, units per una construcció quadrada, situada a l’eix del conjunt, donen lloc a un petit pati central. Al projecte original de Joan Roca i Pinet la simetria determinava tot el conjunt, si bé en la construcció realitzada només es va dur a terme el cos principal i una de les naus posteriors. La resta de les construccions del solar varen ser fetes més desordenadament i amb una qualitat inferior a la prevista. El solar té una superfície de 2.600 metres quadrats i té forma irregular, amb entrades pel Firalet i pel carrer del Mirador. El cos rectangular se separa 5,50 metres respecte de l’alineació del carrer, i és format per tres tramades quadrades que queden reflectides en la composició de la façana principal, amb l’eix de simetria ressaltat per una gran porta solar dovellada i pel gran frontó de la coberta. La composició recull alguns trets característics de les masies catalanes. L’edifici original quedava suportat per elements propis de la construcció industrial de l’època: encavallades de fusta, estructures de ferro laminat, etc. El cos de serveis central quedava emfasitzat per la seva simetria doble i la xemeneia principal del conjunt, feta de maó.
  6. Reforma de la Casa Barceló

    Joan Roca i Pinet

  7. Bloc d'Habitatges Puig

    Joan Roca i Pinet

    Bloc d'Habitatges Puig

Arxiu

  • Alçat de la façana de Can Joanetes.

    Dibuix

    Alçat de la façana de Can Joanetes.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia