Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Joan Roca i Pinet

Memoria

Joan Roca Pinet, fill d'Enric Roca Nogués i Dolors Pinet Escarpenter, neix a Girona el 19 d'agost de 1885. Obté el títol d'arquitecte a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona el 31 de gener de 1910. L'any 1913 ocupa la vacant d'arquitecte municipal d'Olot, càrrec que deixa el 1918 per exercir com a arquitecte d'Hisenda de la Província de Girona. Les seves primeres obres, projectades sota la influència de Domènech i Montaner, s'inscriuen dins del modernisme. D'aquesta època són: la reforma de la Casa Norat a la Rambla de Girona (1912-1913), la reforma de la façana de la Casa d'Assistència de la Diputació de Girona, coneguda com La Sopa (1913), i la Casa Dalmau al Portal Nou, també de Girona (1917). Aviat, però, el seu estil evoluciona cap al noucentisme de Rafael Masó, amb obres com la Casa Masllorens a Olot (1927) i la Casa Barceló a Girona (1929). Més tard, en els anys 30, l'evolució contínua que caracteritza la seva trajectòria, el porta cap a un racionalisme formal, més explícit a nivell de façanes. És el moment de la Casa Puig a les Escales de la Llebre (1934), la Casa Carbó a la cantonada de la Rambla amb la Pujada del Pont de Pedra (1935-1936), i de les Tres cases barates que projecta amb Josep Esteve Corredor i Josep Claret, a la Travessia de la Creu cantonada Emili Grahit de Girona (1936-1937). En la trajectòria professional de Roca Pinet cal remarcar la seva vessant com a arquitecte d'equipaments, ja siguin escolars o industrials, que desenvolupa fins a la Guerra Civil. De grups escolars en projecta cinc, i d'aquests cal destacar els de Les Planes d'Hostoles (1911-1912) i de Ripoll (s/d), en els que apareix la influència de Ricard Giralt Casadesús. Pel que fa als equipaments industrials, mereixen un lloc destacat les centrals elèctriques del Ter a Bescanó (1908 i 1916), la Fàbrica Descals a Olot (1917), la Central Elèctrica Berenguer al carrer Migdia de Girona (1922-1924), l'Editorial Dalmau Carles Pla a Girona (1927, 1930 i 1934) i la Fàbrica Subiràs - Can Joanetes a Olot (1927-1929), entre d'altres. En l'obra de Joan Roca Pinet mereix un lloc destacat el projecte de l'Eixampla Malagrida a Olot. Ell és l'arquitecte que dóna forma al somni olotí de Manel Malagrida, ric indiano que havia fet fortuna a l'Argentina, i que planteja un model d'eixampla-ciutat-jardí amb zones verdes i xalets aïllats. Seguint el ideals del promotor, entre el passeig Barcelona i el riu Fluvià es dibuixen dos grans cercles radiocèntrics que simbolitzen Espanya i Amèrica, amb un nexe d'unió dels dos cercles: el Pont de Colom. Del projecte, iniciat el 1916 per Joan Roca Pinet, se'n construirà la primera fase dedicada a l'hemisferi espanyol; mentre que la segona, l'hemisferi americà, projectada el 1926 per Josep Esteve Corredor, no s'arribarà a construir. El que sí es construirà serà el Pont de Colom, però, serà enderrocat després de la Guerra Civil. Com en tants d'altres casos, aquesta brillant carrera es veurà de sobte estroncada acabada la Guerra Civil. L'octubre de 1941 la Junta Superior de Depuració, per ordre ministerial de febrer de 1940, suspèn d'arquitecte a Joan Roca Pinet i el condemna a cinc anys d'inhabilitació per a càrrecs públics, directius i de confiança. Com a conseqüència de la depuració, Roca Pinet es veu obligat a exercir lluny de la seva ciutat. El 7 d'abril de 1942 l'arquitecte demana la baixa al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, i marxa a Sanlúcar de Barrameda (Cadis), s'inscriu al Col·legi d'Arquitectes d'Andalusia i comença a treballar en diverses obres. D'aquesta època són els dos projectes d'Escoles Nacionals (1942), la Llotja per la Confradía de Pescadores (1944) i l'ampliació i reforma de l'Hotel Llover per convertir-lo en hotel municipal (1944). L'exili de Roca Pinet s'acaba el 24 de maig de 1946, quan és acceptat per tornar a exercir a la província de Girona. Tres anys després, sol·licita ser admès a la llista de Pèrits Arquitectes del COAC. En els anys 50 i 60, ja a les nostres comarques, projecta moltes cases de les anomenades a l'època "de tipo modesto", tant a Girona, Com a Anglès, Cassà, La Cellera, Caldes de Malavella, etc. Paral·lelament construeix també algun xalet d'estiueig a la zona de Platja d'Aro i alguns equipaments industrials en diversos pobles de la demarcació de Girona. La carrera professional de Roca Pinet va més enllà del despatx d'arquitecte, i es desenvolupa també en el Col·legi d'Arquitectes, del qual l'any 1932 va ser Delegat a Girona i on va exercir de visador durant molts anys. El seu tarannà polifacètic el va portar a treballar també d'interiorista i de dissenyador de mobles. Joan Roca Pinet va morir a Girona el 16 de gener de 1973 a l'edat de 87 anys. La seva trajectòria professional va abraçar des del modernisme a l'arquitectura contemporània, passant pel noucentisme i el racionalisme, amb bons exemples de cadascun d'aquests períodes.

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Casa Norat

    Joan Roca i Pinet

    Casa Norat

    Molts edificis de la riba dreta de l’Onyar van ser objecte de reformes al final del segle XIX i començament del XX. Es tractava de les velles construccions del Raval arrecerades a l’intradós de la murada del riu, que en segles precedents havien viscut tota mena d’incidències militars, administratives o fluvials. Roca i Pinet intervé sobretot a la façana de la casa Norat que dóna a la Rambla, i hi aplica la capacitat combinatòria i els recursos compositius propis dels millors exponents del modernisme. La composició es basa en el tractament llis de bona part de la façana, contrapesat per la carregada tribuna de la planta noble, amb una barana que combina la pedra treballada i la filigrana del ferro forjat, i l’element superior del coronament, construït a partir de dues concavitats laterals i una suau convexitat central. El conjunt del pla presenta un emmarcament perifèric de pedra més fosca, que dóna unitat a la composició i una clara identitat a la façana.
  2. Casa Rigau

    Joan Roca i Pinet

    Casa Rigau

    En els treballs de Roca i Pinet es va llegint molt literalment l’evolució de les avantguardes de cada moment. Aquesta obra d’habitatge unifamiliar, modernista encara per coronament i ràfec, acusa una marcada influència sezessionista, ja sigui per l’ús d’una geometria plana, pels esgrafiats —com a textura o teixit en lloc de com a significant— o bé per la barana del balcó. El garatge adjacent és del mateix autor.
  3. Fábrica Bassols

    Joan Roca i Pinet

    Fábrica Bassols

    Roca i Pinet afronta la façana d’un edifici industrial entre mitgeres amb el bagatge instrumental de l’arquitectura domèstica, si bé fent un gran esforç per adaptar-se a les característiques del programa. Els finestrals grans es troben a la part central, dividits en finestrons, mentre que les finestres de la planta baixa adopten un emmarcament corbat i la finestra central pren una significació peculiar. La façana presenta la clàssica galeria contínua per sota dels ràfecs de la coberta, que mostren les peces metàl·liques que els sustenten. El sòcol a mitja alçària emfasitza els perfils de les finestres de la planta baixa, i les obertures del soterrani disposen d’un sòcol propi, de pedra carreuada.
  4. Casa Dalmau

    Joan Roca i Pinet

    Casa Dalmau

    En un ampli solar de la ciutat antiga, Roca i Pinet interpreta el programa d’un habitatge unifamiliar a partir de les referències a la construcció rural i als procediments constructius autòctons, influenciat per les idees emergents de la nova sensibilitat modernista. La casa s’estructura per mitjà de cossos adossats, de manera que el nucli més representatiu és un cos de dues plantes, de forma capsular, amb una coberta a dos vessants i una galeria superior d’arcs de mig punt. La construcció de la cantonada, que queda per sota del jardí de la casa, és totalment independent d’aquest cos central, i adopta els seus propis eixos de simetria i una solució compositiva pròpia, corresponent a una construcció d’una sola planta. El sòcol de pedra carreuada unifica tots els volums, incloent-hi la petita construcció a la part posterior del jardí i la tanca que delimita la propietat, que segueix els esglaonaments propis de les finques rurals.
  5. Casa Barceló

    Joan Roca i Pinet

    Casa Barceló

    Refosa d’estructures de la parcel·lació gòtica original amb una reforma majestuosa que les reinterpreta a través d’un ordre culte i classicista, a càrrec d’un autor noucentista que defuig els medievalismes romàntics. El basament medieval, tectònic i rabassut, ajuda a un pla de façana de gran elevació, canònicament coronat amb l’horitzontal del badiu i la potent barbacana. A la base de la façana, relleu (s. xv) dedicat als sants màrtirs de Girona.
  6. Can Joanetes

    Joan Roca i Pinet

    Can Joanetes

    L’arquitectura del conjunt de Can Joanetes (o Fàbrica Sacrest, o Fàbrica Subirà) recull els elements de composició d’extracció clàssica que caracteritzaven la cultura arquitectònica dels anys vint. És format per un cos rectangular principal al qual s’afegeixen perpendicularment, a la part posterior, alguns cossos més baixos que, units per una construcció quadrada, situada a l’eix del conjunt, donen lloc a un petit pati central. Al projecte original de Joan Roca i Pinet la simetria determinava tot el conjunt, si bé en la construcció realitzada només es va dur a terme el cos principal i una de les naus posteriors. La resta de les construccions del solar varen ser fetes més desordenadament i amb una qualitat inferior a la prevista. El solar té una superfície de 2.600 metres quadrats i té forma irregular, amb entrades pel Firalet i pel carrer del Mirador. El cos rectangular se separa 5,50 metres respecte de l’alineació del carrer, i és format per tres tramades quadrades que queden reflectides en la composició de la façana principal, amb l’eix de simetria ressaltat per una gran porta solar dovellada i pel gran frontó de la coberta. La composició recull alguns trets característics de les masies catalanes. L’edifici original quedava suportat per elements propis de la construcció industrial de l’època: encavallades de fusta, estructures de ferro laminat, etc. El cos de serveis central quedava emfasitzat per la seva simetria doble i la xemeneia principal del conjunt, feta de maó.
  7. Bloc d'Habitatges Puig

    Joan Roca i Pinet

    Bloc d'Habitatges Puig

    El fort desnivell condiciona l’obra, d’habitatges propi i de renda. La façana puntua, amb un engruiximent escalonat, la inflexió del solar i l’escala entre els dos cossos trapezials, traduïts a fora en franges de finestres agrupades per llindes i ampits seguits i associades pel cromatisme dels seus muntants. El predomini de ple sobre calat i una gran abstracció geomètrica són suficients per situar l’obra en l’entorn, sense cap contextualisme mimètic.

Archivo

  • Alçat de la façana de Can Joanetes.

    Dibujo

    Alçat de la façana de Can Joanetes.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografía