Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Obres
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Restauració de la Façana de la Seu del Bisbat de Girona
Si la precedent casa X ammar havia unit tres cases en un sol immoble del gòtictardà, la reforma del 1767 va donar lloc a un gran palau neoclàssic, tal com pretenien els nous (1737) nobles Carles. Pel seu fur únic de residència reial, va acollir tota la reialesa castellana i europea que visitava la ciutat. Llegada a la diòcesi (1934) per a ús vinculant de seminari, fou dedicada a museu fins al 1974. D’ençà de la intensa intervenció contemporània, acull diversos serveis del Bisbat. Del pati anterior, parcialment porticat, n’arrenca una escala que arriba a la planta noble, amb sala del tron, rebedor, cambra reial i menjador destruïts en part el 1936. La restauració de la façana, amb dotze grans finestrals i balcons, va suscitar una controvèrsia recurrent sobre l’estucat amb carejament incomplet. -
Planejament del Conjunt Residencial “Els Químics”
Per envoltar l’operació d’Els Químics, i hereves de la traça de Rossi però ja no d’aquella radical visió de la tipologia col·lectiva, 5 torres de 7 plantes amb habitatges d’uns 75 m2, alçades sobre lots d’uns limitats 650 m2, desgranen versions que els autors fan del tema de la torre petita, un tipus poc present a la ciutat. La disposició en planta —amb la seva repercussió sobre la gestació del volum— i els matisos de protecció solar, color i joc d’obertures elaboren variants d’encàrrecs semblants i d’un planejament unívoc. -
Centre Cívic Coro de Sarrià
El treball de Masó sobre aquesta peça neoclàssica manca dels ingredients i les característiques projectuals de les seves obres coetànies i lliga més amb l’estima professional per l’estil existent i per un encàrrec procedent del món cooperatiu (Ateneu-Orfeó Joventut) com és ara la més treballada cooperativa de Canet de Mar (1920-24). La rehabilitació de Bover en permet l’ús com a centre cívic per a la gent gran i incorpora l’edifici industrial veí.