Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
Nascut a Olot l'any 1910, obté el títol d'arquitecte l'any 1940, tot i haver iniciat els seus estudis a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona l'any 1926, retard causat pel parèntesi que va suposar la Guerra Civil.
Des de 1940 i fins a 1976 ocupa el càrrec d'arquitecte provincial de la Diputació de Girona, tasca que va compaginar amb l'exercici lliure de la professió. En aquests anys col·labora amb arquitectes com Joan M. de Ribot i Josep Duixans, amb aquest darrer, va compartir despatx entre 1956 i 1972. Paral·lelament ocupa els càrrecs de Secretari i posteriorment, President Honorari, de la Comissió de Monuments de Girona.
La seva arquitectura va deixar una clara empremta en el panorama gironí. Marcada per l'austeritat de disseny i la honestedat en l'ús dels materials, abraça gairebé totes les tipologies. Entre l'obra privada, cal destacar la casa Escatllar de Girona (1941), la casa Regàs del Pont Major (1943), la Clínica Muñoz de Girona (1946), la reforma i ampliació del Mas Montserrat de Llambilles (1955), la casa Triadú a les Pedreres de Girona (1943), la casa taller Fita (1969) i els conjunts d'habitatges per a l'Obra Social de Caixa de Girona, el grup d'habitatges pels obrers de la fàbrica Torras de Sarrià de Ter (1955) i el bloc d'habitatges del Patronat Rinaldi de Girona (1956). Pel que fa als edificis comercials, va projectar la seu central de la Caixa de Girona (1954-59), nombroses oficines per a aquesta mateixa entitat i les oficines del Banc de Bilbao a Girona (1949). En el camp de l'arquitectura pública, com arquitecte de la Diputació va intervenir en bona part de les infrastructures sanitàries, benèfiques i culturals d'aquesta institució. En són exemple l'Hospital de Santa Caterina, on hi projectà l'església (1947) i remodelà la resta del conjunt. L'antic hospici, actualment Casa de Cultura (1945), i el projecte de nou hospital provincial al Puig d'en Roca de Girona (1952), destinat finalment a residència geriàtrica. Pel que fa a l'arquitectura religiosa destaquen, entre d'altres, l'obra de la Parròquia de Sant Josep de Girona (1951-53) i la de Sant Jaume de Salt (1972), el santuari del Collell (1952) i la restauració de la Catedral de Girona de l'any 1941.
Joaquim M. Masramon mor a Girona l'any 1987.
Font: Arxiu Històric del COAC
Obres (7)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (8)
-
Primera Reforma de la Casa Dalmau
Obra realitzada per l’eclèctic Roca i Pinet en un moment noucentista, quan juga tant amb la tradició culta com amb caràcters propis de la construcció rural i de l’artesania del país. L’actuació del 1990 troba la casa privada d’alguns valors originals i reformada (Masramon, 1941). La implantació, el basament de les façanes i el conjunt format per mur, pavelló i jardí són trets apreciats per un projecte que buida i recompon l’interior de la casa sobre una nova estructura de pilars que aporta flexibilitat. La restauració exterior no és obstacle per a la inserció d’una nova funcionalitat i d’una arquitectura autònoma de gran precisió i qualitat. Dels mateixos arquitectes i promotor, els apartaments de lloguer situats al núm. 13-15 (1994) ofereixen una visió estricta i sense mimetismes de la intervenció al teixit antic. -
Clínica Muñoz
L’autor novell que anys després faria per a la nissaga dels Muñoz una treballada reflexió del moviment modern sobre l’arquitectura rural (mas Montserrat, 1955, a Llambilles) elabora aquí una pulcra aplicació dels models acadèmics que ni la seva recent titulació ni tampoc l’ambient feixistitzant del moment no permetien encara de qüestionar. Entre els anys 1970 i 1985, la Gran Via visqué diverses insercions d’anodines i voluminoses versions del moviment modern que trencaren l’escassa continuïtat que ja presentava aquest eix. -
Bloc d'Habitatges Pérez Xifra
En la trajectòria de l’autor, aquest bloc representa una obra de joventut que indica fins a quin punt la formació acadèmica i la cultura dominant compendiaven en un classicisme abstret els valors de l’economia, la racionalitat i la imatge urbana. El xamfrà i una promoció d’escala inhabitual al magre eixample de Girona possibiliten una expressió contundent d’aquesta actitud. El context, els porxos de la Gran Via, constitueix un fracàs arquitectònic provinent d’una reordenació de Sureda i Vila que fou executada el 1933 a manera de reedició de l’urbanisme vuitcentista. -
Parròquia de Sant Josep
Un encàrrec molt directe del bisbe Cartañà es materialitza en la quarta parròquia del nucli urbà, si bé amb grans restriccions econòmiques. El 1947 es va elaborar un primer projecte de cos de tres naus amb una façana neovignoliana. La seva dilació suscita una reconsideració profunda per l’autor, que hi destil·la lentament la seva mística personal i l’interès per les fàbriques romanes, el romànic i la construcció pairal catalana. És el primer temple «modern» de la ciutat i l’últim de litúrgia i planta preconciliars. L’estructura alça a divuit metres tres grans voltes bufades, rebudes per arcs torals i contravoltes de canó i preses finalment per dotze massius contraforts. Diversos tempteigs successiusvan portar la torre campanar a una posició híbrida de gran llanterna sobre presbiteri, en un bany de llum que eleva místicament l’espai interior. La fàbrica ceràmica és mixta, a la romana, i busca fer-se expressió constructiva del temple, combinada amb uns revestiments de pedra de tall molt precís. Masramon i els seus col·laboradors detallen el mobiliari, la pica baptismal, les inscripcions litúrgiques, etc., tot i que els revestiments i l’acústica evidencien un pressupost magre. Masramon es va aproximar a l’avantguarda catalana dels anys cinquanta (Coderch, Grup R) i va centrar tota una constel·lació d’autors (J. Masgrau, N. Negre, J. Duixans, D. Fita); el seu parentiu ideològic i artístic va persistir. -
Caixa Provincial d'Estalvis de Girona
La aparente sencillez de la sede central de la Caixa Provincial asume en toda su complejidad el programa de usos mixtos que exigía la entidad y le saca el máximo partido a las características específicas de la morfología urbana. Por lo que respecta al programa nos encontramos frente a un edificio que combina viviendas, oficinas y locales comerciales. Tiene el mismo programa que el Casal Sant Jordi de 1929, pero en este caso lo resuelve verticalmente: dos franjas laterales de viviendas y una franja central de oficinas. En las uniones es donde se encuentran las dos cajas de escaleras y ascensores que relacionan los distintos programas entre sí. En cada rellano, una vivienda y un local. Por lo que respecta a la morfología urbana el proyecto también responde una situación especial. El edificio forma parte de una hilera de casas entre medianeras que dan a dos calles paralelas, sin patio interior de manzana. El arquitecto aprovecha esta situación para incorporar dos pasajes bajo el edificio que conectan las dos calles, uno bajo cada franja vertical de viviendas. Cada uno de estos pasajes funciona como una galería comercial con tiendas a ambos lados y el acceso a la portería. -
Casa per a l'Escultor Domènec Fita
L’escultor fou pioner a niar al nou barri gironí, amb la casa que el 1969 li projectà el seu amic Masramon, amb qui compartí treball, espiritualitat i camps comuns de preocupació artística. Anys després, Negre li pensaria una ampliació per a una vasta activitat docent i productiva, practicada sempre amb recursos magres. Ascetisme, economia i control de la llum plantegen una arquitectura sòbria i subsidiària. S’hi troba a faltar la marquesina projectada, que qualificaria el porxo.
Arxiu
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de la Parròquia de Sant Josep.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de la Parròquia de Sant Josep.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de la Parròquia de Sant Josep.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Alçat lateral de la Parròquia de Sant Josep.
Arxiu Històric del COAC