About
In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
About us
Project by: 
Created by: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueDocumental Commission:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueExternal Collaborators:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroWith the support of:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaCollaborating Entities:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Suggestion box
Request the image
We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.
The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.
close
-
Perspectiva de l'interior de la Parròquia de Sant Josep.
-
- Author:
- Joaquim M. Masramon de Ventós
-
- Date:
- 1951 - 1954
-
- Type:
- Drawing
-
- Fonds / Held by:
- Arxiu Històric del COAC
-
-
Perspectiva de la Parròquia de Sant Josep.
-
- Author:
- Joaquim M. Masramon de Ventós
-
- Date:
- 1951 - 1954
-
- Type:
- Drawing
-
- Fonds / Held by:
- Arxiu Històric del COAC
-
-
Perspectiva de la Parròquia de Sant Josep.
-
- Author:
- Joaquim M. Masramon de Ventós
-
- Date:
- 1951 - 1954
-
- Type:
- Drawing
-
- Fonds / Held by:
- Arxiu Històric del COAC
-
-
Alçat lateral de la Parròquia de Sant Josep.
-
- Author:
- Joaquim M. Masramon de Ventós
-
- Date:
- 1951 - 1954
-
- Type:
- Drawing
-
- Fonds / Held by:
- Arxiu Històric del COAC
-
close
Memory
Nascut a Olot l'any 1910, obté el títol d'arquitecte l'any 1940, tot i haver iniciat els seus estudis a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona l'any 1926, retard causat pel parèntesi que va suposar la Guerra Civil.
Des de 1940 i fins a 1976 ocupa el càrrec d'arquitecte provincial de la Diputació de Girona, tasca que va compaginar amb l'exercici lliure de la professió. En aquests anys col·labora amb arquitectes com Joan M. de Ribot i Josep Duixans, amb aquest darrer, va compartir despatx entre 1956 i 1972. Paral·lelament ocupa els càrrecs de Secretari i posteriorment, President Honorari, de la Comissió de Monuments de Girona.
La seva arquitectura va deixar una clara empremta en el panorama gironí. Marcada per l'austeritat de disseny i la honestedat en l'ús dels materials, abraça gairebé totes les tipologies. Entre l'obra privada, cal destacar la casa Escatllar de Girona (1941), la casa Regàs del Pont Major (1943), la Clínica Muñoz de Girona (1946), la reforma i ampliació del Mas Montserrat de Llambilles (1955), la casa Triadú a les Pedreres de Girona (1943), la casa taller Fita (1969) i els conjunts d'habitatges per a l'Obra Social de Caixa de Girona, el grup d'habitatges pels obrers de la fàbrica Torras de Sarrià de Ter (1955) i el bloc d'habitatges del Patronat Rinaldi de Girona (1956). Pel que fa als edificis comercials, va projectar la seu central de la Caixa de Girona (1954-59), nombroses oficines per a aquesta mateixa entitat i les oficines del Banc de Bilbao a Girona (1949). En el camp de l'arquitectura pública, com arquitecte de la Diputació va intervenir en bona part de les infrastructures sanitàries, benèfiques i culturals d'aquesta institució. En són exemple l'Hospital de Santa Caterina, on hi projectà l'església (1947) i remodelà la resta del conjunt. L'antic hospici, actualment Casa de Cultura (1945), i el projecte de nou hospital provincial al Puig d'en Roca de Girona (1952), destinat finalment a residència geriàtrica. Pel que fa a l'arquitectura religiosa destaquen, entre d'altres, l'obra de la Parròquia de Sant Josep de Girona (1951-53) i la de Sant Jaume de Salt (1972), el santuari del Collell (1952) i la restauració de la Catedral de Girona de l'any 1941.
Joaquim M. Masramon mor a Girona l'any 1987.
Source: Arxiu Històric del COAC
Works (7)
On the Map
Awarded
Cataloged
Disappeared
All works
Constellation
Chronology (8)
-
First Remodelling of Dalmau House
Obra realitzada per l’eclèctic Roca i Pinet en un moment noucentista, quan juga tant amb la tradició culta com amb caràcters propis de la construcció rural i de l’artesania del país. L’actuació del 1990 troba la casa privada d’alguns valors originals i reformada (Masramon, 1941). La implantació, el basament de les façanes i el conjunt format per mur, pavelló i jardí són trets apreciats per un projecte que buida i recompon l’interior de la casa sobre una nova estructura de pilars que aporta flexibilitat. La restauració exterior no és obstacle per a la inserció d’una nova funcionalitat i d’una arquitectura autònoma de gran precisió i qualitat. Dels mateixos arquitectes i promotor, els apartaments de lloguer situats al núm. 13-15 (1994) ofereixen una visió estricta i sense mimetismes de la intervenció al teixit antic. -
Clínica Muñoz
L’autor novell que anys després faria per a la nissaga dels Muñoz una treballada reflexió del moviment modern sobre l’arquitectura rural (mas Montserrat, 1955, a Llambilles) elabora aquí una pulcra aplicació dels models acadèmics que ni la seva recent titulació ni tampoc l’ambient feixistitzant del moment no permetien encara de qüestionar. Entre els anys 1970 i 1985, la Gran Via visqué diverses insercions d’anodines i voluminoses versions del moviment modern que trencaren l’escassa continuïtat que ja presentava aquest eix. -
Bloc d'Habitatges Pérez Xifra
En la trajectòria de l’autor, aquest bloc representa una obra de joventut que indica fins a quin punt la formació acadèmica i la cultura dominant compendiaven en un classicisme abstret els valors de l’economia, la racionalitat i la imatge urbana. El xamfrà i una promoció d’escala inhabitual al magre eixample de Girona possibiliten una expressió contundent d’aquesta actitud. El context, els porxos de la Gran Via, constitueix un fracàs arquitectònic provinent d’una reordenació de Sureda i Vila que fou executada el 1933 a manera de reedició de l’urbanisme vuitcentista. -
Parish Church of Sant Josep
Un encàrrec molt directe del bisbe Cartañà es materialitza en la quarta parròquia del nucli urbà, si bé amb grans restriccions econòmiques. El 1947 es va elaborar un primer projecte de cos de tres naus amb una façana neovignoliana. La seva dilació suscita una reconsideració profunda per l’autor, que hi destil·la lentament la seva mística personal i l’interès per les fàbriques romanes, el romànic i la construcció pairal catalana. És el primer temple «modern» de la ciutat i l’últim de litúrgia i planta preconciliars. L’estructura alça a divuit metres tres grans voltes bufades, rebudes per arcs torals i contravoltes de canó i preses finalment per dotze massius contraforts. Diversos tempteigs successiusvan portar la torre campanar a una posició híbrida de gran llanterna sobre presbiteri, en un bany de llum que eleva místicament l’espai interior. La fàbrica ceràmica és mixta, a la romana, i busca fer-se expressió constructiva del temple, combinada amb uns revestiments de pedra de tall molt precís. Masramon i els seus col·laboradors detallen el mobiliari, la pica baptismal, les inscripcions litúrgiques, etc., tot i que els revestiments i l’acústica evidencien un pressupost magre. Masramon es va aproximar a l’avantguarda catalana dels anys cinquanta (Coderch, Grup R) i va centrar tota una constel·lació d’autors (J. Masgrau, N. Negre, J. Duixans, D. Fita); el seu parentiu ideològic i artístic va persistir. -
Caixa Provincial d'Estalvis de Girona
La aparente sencillez de la sede central de la Caixa Provincial asume en toda su complejidad el programa de usos mixtos que exigía la entidad y le saca el máximo partido a las características específicas de la morfología urbana. Por lo que respecta al programa nos encontramos frente a un edificio que combina viviendas, oficinas y locales comerciales. Tiene el mismo programa que el Casal Sant Jordi de 1929, pero en este caso lo resuelve verticalmente: dos franjas laterales de viviendas y una franja central de oficinas. En las uniones es donde se encuentran las dos cajas de escaleras y ascensores que relacionan los distintos programas entre sí. En cada rellano, una vivienda y un local. Por lo que respecta a la morfología urbana el proyecto también responde una situación especial. El edificio forma parte de una hilera de casas entre medianeras que dan a dos calles paralelas, sin patio interior de manzana. El arquitecto aprovecha esta situación para incorporar dos pasajes bajo el edificio que conectan las dos calles, uno bajo cada franja vertical de viviendas. Cada uno de estos pasajes funciona como una galería comercial con tiendas a ambos lados y el acceso a la portería. -
Casa per a l'Escultor Domènec Fita
L’escultor fou pioner a niar al nou barri gironí, amb la casa que el 1969 li projectà el seu amic Masramon, amb qui compartí treball, espiritualitat i camps comuns de preocupació artística. Anys després, Negre li pensaria una ampliació per a una vasta activitat docent i productiva, practicada sempre amb recursos magres. Ascetisme, economia i control de la llum plantegen una arquitectura sòbria i subsidiària. S’hi troba a faltar la marquesina projectada, que qualificaria el porxo.
Archive
-
Drawing
Perspectiva de l'interior de la Parròquia de Sant Josep.
Arxiu Històric del COAC
-
Drawing
Perspectiva de la Parròquia de Sant Josep.
Arxiu Històric del COAC
-
Drawing
Perspectiva de la Parròquia de Sant Josep.
Arxiu Històric del COAC
-
Drawing
Alçat lateral de la Parròquia de Sant Josep.
Arxiu Històric del COAC