Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Arquitecte per l'ETSAB l'any 1976. El 1982 entra al Departament de Territori (PTOP) de la Generalitat, on ha estat Cap del Servei d’Arquitectura fins el 2022, des d’on treballa en la intervenció i recuperació dels Centres Històrics, i bàsicament del seu espai públic..

Entre les seves realitzacions cal destacar les places del Mercadal i de la catedral de Vic (1ers Premis del Patronat de la Ciutat Antiga de Vic i de la Biennal d’Arquitectura de les Comarques Centrals), la plaça de la Patum de Berga, el Conjunt de la Part Alta de Tarragona, sobre l’antiga ciutat romana de Tàrraco (1er Premi de la Biennal Alejandro de la Sota), la intervenció al Poblat Ibèric de la Moleta del Remei a Alcanar, el Conjunt de les Mines de Bellmunt del Priorat, els centres històrics de Tivissa (1er Premi Territori i Sostenibilitat de la 4ª Biennal d’Arquitectura de les Terres de l’Ebre) i Horta de Sant Joan, la reordenació del Castell d’Amposta, la recuperació el Castell d’Ulldecona, el Pla de Salvaguarda de la Medina de Sfax a Tunísia, entre d’altres.

Ha estat director i ponent en jornades, cursos i congressos internacionals sobre la intervenció al Patrimoni Arquitectònic. La seva obra ha estat reconeguda en diverses Biennals, Premi FAD, Premis i Publicacions internacionals d’Arquitectura i Paisatge Urbà. És Premi Catalunya Construcció per la intervenció al carrer Enrajolat, sobre la volta llarga del Circ Romà de Tarragona i Premi Extraordinari i Menció Popular dels 20 anys de Biennals d’Arquitectura Alejandro de la Sota pel Conjunt de la intervenció a la Part Alta.

Professor a l’Escola Sert del COAC, Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre, a l’Escola d’Arquitectura de La Salle, i a la Universitat des Sciences Avancées de Sfax a Tunísia. Forma part de la junta directiva de la “Càtedra Barcelona” a l’Escola d’Arquitectura de la Salle.

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (7)

  1. Reforma de la Casa O'Connor

    Jordi Segura i Torres

    Reforma de la Casa O'Connor

    D'origen irlandés, els O'Connor van ser una de les famílies més influents d'Alcanar, on es van fer construir un habitatge que mostra la magnificència d'aquesta nissaga. Un dels principals atractius d'aquesta casa són es pintures que decoren parets i sostres, així com altres elements de disseny modernista: paviments i tram de barana d'accés al primer pis. A la façana principal, uns balcons de perfil ondulat i baranes de forja assenyalen la planta noble. A sota, una portalada modernista dona pas a un interessant vestíbul.
  2. Intervenció al Poblat Ibèric de la Moleta del Remei

    Jordi Segura i Torres

    Intervenció al Poblat Ibèric de la Moleta del Remei

    La Moleta del Remei és un jaciment ibèric ubicat en el terme d’Alcanar, a la comarca del Montsià, en un puig pròxim a l’ermita de la Mare de Déu del Remei, patrona de la localitat. El poblat, conegut des de principis del segle XX, ha estat objecte de diverses campanyes d’excavació, programades des del 1985. Les intervencions han descobert un poblat fortificat, amb estructura ovalada, que presenta una ocupació en tres fases entre el segle VII i el II aC. L’última excavació, a finals de 1995, ha permès arribar a un nivell de coneixement del jaciment del que es pot procedir a la seva consolidació, ordenació i senyalització. L'objectiu de la intervenció té, a més de la voluntat de conservació de les restes, la finalitat de presentar al visitant, de manera pedagògica, les estructures i continguts que configuren el lloc. Seguint en tot cas les normes bàsiques d’intervenció en el patrimoni immoble: 1) Respectar la ubicació original de les restes, 2) que els materials utilitzats siguin fàcilment reversibles i 3) distingir les restes afegides de les restes originals. Sota aquests paràmetres els plantejaments de la intervenció son els següents: Considerar l’àmbit el projecte, com un “parc arqueològic”, no sols la fortificació pròpiament dita, sinó el conjunt paisatgístic del turó. Definint tant el recorregut d’accés a dalt el poblat, com l’accés i recorregut interior, integrant-los en l’entorn paisatgístic. Consolidació de les restes arqueològiques, apropant-nos als sistemes constructius emprats en la seva construcció original, segons els diferents tipus de murs. Potenciant l’esquema urbà de funcionament a l’interior i el protagonisme perimetral de la muralla, que es converteix en un autèntic passeig arquitectònic.. Evocació del lloc, amb una visió dinàmica. Mitjançant el diàleg entre nous elements puntuals, com morfologia d’estructures constructives, i les restes arqueològiques existents, aproximar el visitant a la reflexió espacial, històrica, social, i fins i tot poètica. Col·locació d’una plataforma amb plafons explicatius a la zona més alta del recinte, coincidint amb la part central sense excavar, amb connotacions del lloc públic i simbòlic que podria haver-hi hagut al lloc, com element icònic. Aquesta plataforma també fa de mirador, des d’on poder observar la totalitat del recinte i el conjunt del paisatge circumdant, des de la costa fins les muntanyes llunyanes dels Ports de Beseit.
  3. Mostres d'Arquitectura (Tarragona) / Biennal Alejandro de la Sota

    Guardonat / Premiat. Categoria: Espais Exteriors
    Intervenció a la Part Alta

  4. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Espais Exteriors
    Intervenció al Poblat Ibèric de la Moleta del Remei

  5. Intervenció a la Plaça Baranova i el seu Entorn

    Rosa Maria Poyo i Perelló, Jordi Segura i Torres

    Intervenció a la Plaça Baranova i el seu Entorn

    La intervenció a la plaça Baranova i el seu entorn s'integra en un projecte més ampli, com és el conjunt del Centre Històric de Tivissa. L'anàlisi de la seva evolució històrica ens presenta, urbanísticament i morfològicament, la simbiosi d'una cultura cristiana dins d'una cultura andalusina. El llenguatge formal utilitzat vol reflectir aquesta identitat. Es proposen dos tipus de paviment: 1 - La llosa de pedra natural, travertí del prelitoral mediterrani, com el paviment general i continu, identificat amb l'urbanisme cristià. 2 - La llamborda ceràmica vermella com a paviment específic, identificat amb l'urbanisme andalusí, per resoldre elements singulars, irregulars i detalls concrets. Seguint aquest plantejament, el carrer que uneix el Portal de la Muralla amb el mirador de la plaça Baranova, travessant el centre històric, incorpora línies puntuals de llamborda vermella sobre el paviment de base de travertí, com una manera de jerarquitzar i identificar l'eix principal urbà.
  6. Mostres d'Arquitectura (Terres de l'Ebre)

    Seleccionat
    Intervenció a la Plaça Baranova i el seu Entorn

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!