Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Arquitecte per l'ETSAB l'any 1976. El 1982 entra al Departament de Territori (PTOP) de la Generalitat, on ha estat Cap del Servei d’Arquitectura fins el 2022, des d’on treballa en la intervenció i recuperació dels Centres Històrics, i bàsicament del seu espai públic..

Entre les seves realitzacions cal destacar les places del Mercadal i de la catedral de Vic (1ers Premis del Patronat de la Ciutat Antiga de Vic i de la Biennal d’Arquitectura de les Comarques Centrals), la plaça de la Patum de Berga, el Conjunt de la Part Alta de Tarragona, sobre l’antiga ciutat romana de Tàrraco (1er Premi de la Biennal Alejandro de la Sota), la intervenció al Poblat Ibèric de la Moleta del Remei a Alcanar, el Conjunt de les Mines de Bellmunt del Priorat, els centres històrics de Tivissa (1er Premi Territori i Sostenibilitat de la 4ª Biennal d’Arquitectura de les Terres de l’Ebre) i Horta de Sant Joan, la reordenació del Castell d’Amposta, la recuperació el Castell d’Ulldecona, el Pla de Salvaguarda de la Medina de Sfax a Tunísia, entre d’altres.

Ha estat director i ponent en jornades, cursos i congressos internacionals sobre la intervenció al Patrimoni Arquitectònic. La seva obra ha estat reconeguda en diverses Biennals, Premi FAD, Premis i Publicacions internacionals d’Arquitectura i Paisatge Urbà. És Premi Catalunya Construcció per la intervenció al carrer Enrajolat, sobre la volta llarga del Circ Romà de Tarragona i Premi Extraordinari i Menció Popular dels 20 anys de Biennals d’Arquitectura Alejandro de la Sota pel Conjunt de la intervenció a la Part Alta.

Professor a l’Escola Sert del COAC, Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre, a l’Escola d’Arquitectura de La Salle, i a la Universitat des Sciences Avancées de Sfax a Tunísia. Forma part de la junta directiva de la “Càtedra Barcelona” a l’Escola d’Arquitectura de la Salle.

Obras

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (6)

  1. Reforma de la Casa O'Connor

    Jordi Segura i Torres

    Reforma de la Casa O'Connor

    D'origen irlandés, els O'Connor van ser una de les famílies més influents d'Alcanar, on es van fer construir un habitatge que mostra la magnificència d'aquesta nissaga. Un dels principals atractius d'aquesta casa són es pintures que decoren parets i sostres, així com altres elements de disseny modernista: paviments i tram de barana d'accés al primer pis. A la façana principal, uns balcons de perfil ondulat i baranes de forja assenyalen la planta noble. A sota, una portalada modernista dona pas a un interessant vestíbul.
  2. Intervenció al Poblat Ibèric de la Moleta del Remei

    Jordi Segura i Torres

    Intervenció al Poblat Ibèric de la Moleta del Remei

    La Moleta del Remei és un jaciment ibèric ubicat en el terme d’Alcanar, a la comarca del Montsià, en un puig pròxim a l’ermita de la Mare de Déu del Remei, patrona de la localitat. El poblat, conegut des de principis del segle XX, ha estat objecte de diverses campanyes d’excavació, programades des del 1985. Les intervencions han descobert un poblat fortificat, amb estructura ovalada, que presenta una ocupació en tres fases entre el segle VII i el II aC. L’última excavació, a finals de 1995, ha permès arribar a un nivell de coneixement del jaciment del que es pot procedir a la seva consolidació, ordenació i senyalització. L'objectiu de la intervenció té, a més de la voluntat de conservació de les restes, la finalitat de presentar al visitant, de manera pedagògica, les estructures i continguts que configuren el lloc. Seguint en tot cas les normes bàsiques d’intervenció en el patrimoni immoble: 1) Respectar la ubicació original de les restes, 2) que els materials utilitzats siguin fàcilment reversibles i 3) distingir les restes afegides de les restes originals. Sota aquests paràmetres els plantejaments de la intervenció son els següents: Considerar l’àmbit el projecte, com un “parc arqueològic”, no sols la fortificació pròpiament dita, sinó el conjunt paisatgístic del turó. Definint tant el recorregut d’accés a dalt el poblat, com l’accés i recorregut interior, integrant-los en l’entorn paisatgístic. Consolidació de les restes arqueològiques, apropant-nos als sistemes constructius emprats en la seva construcció original, segons els diferents tipus de murs. Potenciant l’esquema urbà de funcionament a l’interior i el protagonisme perimetral de la muralla, que es converteix en un autèntic passeig arquitectònic.. Evocació del lloc, amb una visió dinàmica. Mitjançant el diàleg entre nous elements puntuals, com morfologia d’estructures constructives, i les restes arqueològiques existents, aproximar el visitant a la reflexió espacial, històrica, social, i fins i tot poètica. Col·locació d’una plataforma amb plafons explicatius a la zona més alta del recinte, coincidint amb la part central sense excavar, amb connotacions del lloc públic i simbòlic que podria haver-hi hagut al lloc, com element icònic. Aquesta plataforma també fa de mirador, des d’on poder observar la totalitat del recinte i el conjunt del paisatge circumdant, des de la costa fins les muntanyes llunyanes dels Ports de Beseit.
  3. Premio FAD

    Seleccionado. Categoría: Espacios Exteriores
    Intervenció al Poblat Ibèric de la Moleta del Remei

  4. Intervención en la Plaza Baranova y su Entorno

    Rosa Maria Poyo i Perelló, Jordi Segura i Torres

    Intervención en la Plaza Baranova y su Entorno

    La intervenció a la plaça Baranova i el seu entorn s'integra en un projecte més ampli, com és el conjunt del Centre Històric de Tivissa. L'anàlisi de la seva evolució històrica ens presenta, urbanísticament i morfològicament, la simbiosi d'una cultura cristiana dins d'una cultura andalusina. El llenguatge formal utilitzat vol reflectir aquesta identitat. Es proposen dos tipus de paviment: 1 - La llosa de pedra natural, travertí del prelitoral mediterrani, com el paviment general i continu, identificat amb l'urbanisme cristià. 2 - La llamborda ceràmica vermella com a paviment específic, identificat amb l'urbanisme andalusí, per resoldre elements singulars, irregulars i detalls concrets. Seguint aquest plantejament, el carrer que uneix el Portal de la Muralla amb el mirador de la plaça Baranova, travessant el centre històric, incorpora línies puntuals de llamborda vermella sobre el paviment de base de travertí, com una manera de jerarquitzar i identificar l'eix principal urbà.
  5. Mostres d'Arquitectura (Ebre)

    Seleccionado
    Intervención en la Plaza Baranova y su Entorno

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.