Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Obres (8)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (8)
-
Casa Roger
Josep Azemar es va formar a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, dirigida per Elies Rogent, en un context d’una gran cohesió ideològica entorn dels procediments constructius i compositius moderns, i de rebuig ferm de la tradició neoclàssica. La casa Roger, obra primerenca d’Azemar, respon al programa d’una casa particular en un carrer cèntric de Figueres. La casa mostra l’interès d’Azemar per donar èmfasi al cos central de l’edifici per mitjà d’una tribuna calada suportada per dos fins puntals de pedra, que es perllonguen en la composició de les baranes. Els emmarcats de les finestres i els encoixinats dels extrems reflecteixen una voluntat de simplificar les solucions constructives i la seva expressió. El coronament presenta una galeria vidrada que corre de banda a banda en un ritme breu i accelerat. La cornisa superior mostra les mènsules a la vista i el perfil de les teules com a límit del pla de façana. -
Can Modolell
Can Modolell era una casa fortificada amb una torre de defensa contra els pirates, bastida al segle XVI. Aquesta torre és un dels elements més destacats de l'edifici, que va ser reformat en un estil modernista-neogòtic el 1892. Hom aprofità l'estructura de l'antiga torre, al primer pis de la qual fou construïda la capella, així com els edificis annexes que hi havia a banda i banda. En un d'aquests edificis, on hi ha el balcó cantoner, fou instal·lat el menjador d'hivern, dotat d'una bella xemeneia neogoticitzant de fusta tallada, obra de J. Azemar i J. Riera del 1893. Avui són el despatx de l'alcalde i la seva secretària. El menjador d'estiu dels Modolell era instal·lat a la banda del darrere; té arrambadors de ceràmica vidriada i dóna a la balconada sobre el jardí. Jardins de Magdalena Modolell delimitats per les façanes de l'edifici de Can Modolell, el carrer de Jaume Abril, els carrers del Sol i d'Àngel Guimerà i per les façanes del carrera del carrer de la Farina i de ca n'Escuder, inclosa. L'escala del jardí té força interès, amb barana caladai finestrals motllurats i amb vitralls. Per una pintura a l'oli de la fi del segle XIX, obra d'un Nogués casat amb una Modolell (propietaris de la casa aleshores), se sap que la construcció constava de dos cossos separats per la torre. El de la dreta amb un arc de mig punt al portal (potser segle XVII) i dos pisos; el de l'esquerra era un ampli casal de tres plantes de tipus vuitcentista. Aquesta estructura va ser aprofitada en realitzar la important reforma neogòtica, que és la que dóna la fesomia actual a l'edifici, datat segons la llinda motllurada del balcó lateral el 1892. -
Casa Salleras
Situada a l’extrem nord de la Rambla Nova de Figueres, la casa Salleras respon a un programa de casa particular de planta baixa més dos pisos. Azemar s’adapta al caràcter de l’encàrrec i emfasitza la part central de la façana amb una tribuna vidrada situada a la planta primera, que queda compensada pels visibles coronaments dels extrems. L’ordre de la primera planta és del tot diferent al de la segona, si bé tots dos ordres queden unificats pel pla de façana, ornamentat amb motius florals. El coronament unifica tota la casa, de banda a banda, per mitjà d’un ritme seriat de petits pinacles. Azemar juga constantment amb l’equilibri entre el pes de la part central i dels extrems per construir una composició amb dues jerarquies principals. A la planta baixa encara roman intacte el cafè-restaurant Continental, decorat amb pintures i daurats, i on es conserven molts elements a petita escala de l’edifici original. -
La Unió Maçanenca
Es tracta de la seu de la cooperativa de ramaders d’un petit poble del Pirineu, molt a prop de la frontera francesa. L’edifici ocupa un solar ampli i s’alça per sobre de les cases veïnes, tot oferint un gran pla de façana que Azemar distribueix d’acord amb uns criteris de rigor constructiu molt propis de la seva formació. La planta baixa és formada per tres arcs de mig punt que revelen el procés constructiu: un sòcol baix de pedra, unes pilastres de pedra tallada i els arcs pròpiament dits, formats per tres filades de maó vist. Per sobre, un pla arrebossat que inclou set finestres altes i estretes i la inscripció del nom de la institució en una banda llarga que les abasta totes set. A la segona planta, un mur de maó vist amb tres obertures i un balcó central. Al coronament, les cornises pròpies del vessant de la coberta, interrompudes per quatre merlets que restitueixen l’ordre de la planta baixa. -
Escorxador Municipal de Figueres
D’acord amb les pautes ideològiques del modernisme, Azemar respon de manera austera als programes d’edificis d’ús social, on els criteris estructurals i ornamentals adopten unes jerarquies ben diferents de les que s’apliquen a les cases particulars. L’escorxador, situat en un indret de la ciutat que aleshores era perifèric, és format per tres cossos de fàbrica suportats per pilars de ferro colat, amb una disposició simètrica que recorda una configuració basilical. Els volums romanen nus, i les cobertes, de teula aràbiga, adopten dos i quatre vessants. Tota la decoració es concentra a les obertures, on adopta retalls bisellats, relleus sortints i peces ceràmiques a la vista. Les obertures del cos central adopten la forma d’arcs de mig punt, mentre que les dels cossos laterals adopten formes abstractes o dibuixos en arabesc. Azemar segueix el mateix ordre de jerarquies en tots els edificis destinats a institucions públiques. -
Escoles d'Agullana
El programa d’un edifici d’ús públic permet que Azemar desenvolupi tot el seu mestratge en l’ús dels diferents ordres que componen la construcció. Es tracta de dos volums elevats per sobre del nivell del carrer, la qual cosa permet emfasitzar el sòcol de pedra, format pel sistema d’escales i rampes que condueixen a la planta baixa. Un petit cos central trenca la simetria del conjunt, ja que la porta principal queda col·locada a la dreta. Els cossos de les aules estan arrebossats i formen dues franges ben diferenciades. Els dos ordres de finestres emfasitzen aquesta diferència: les de la planta baixa, àmplies i amb un arc rebaixat; les de la planta superior, petites i estretes, i flanquejades pels falsos merlets del coronament. El petit cos central trenca l’ordre longitudinal de l’edifici, amb un timpà que assenyala l’entrada a la institució i quatre grans finestrals que descansen directament sobre el sòcol. -
Casa Mas Roger
El programa d’una casa particular al centre de Figueres —que dóna a una plaça i a dos carrers laterals— permet a Azemar d’aplicar uns criteris constructius rigorosament científics. El sòcol és de pedra i abasta tota la planta baixa, foradada amb arcs de mig punt. El cos de la casa és arrebossat. Una barana que va de banda a banda recorre la façana que dóna a la plaça, suportada per dos petits cossos construïts que tanquen un porxo. El coronament combina els vessants sortints de la teulada amb unes torretes a les cantonades, i cada obertura desplega uns elements d’emmarcament a petita escala que les diferencien, segons la funció i la posició respectives.