Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Can Modolell

    Josep Azemar Pont

  2. Casa Roger

    Josep Azemar Pont

    Casa Roger

    Josep Azemar es va formar a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, dirigida per Elies Rogent, en un context d’una gran cohesió ideològica entorn dels procediments constructius i compositius moderns, i de rebuig ferm de la tradició neoclàssica. La casa Roger, obra primerenca d’Azemar, respon al programa d’una casa particular en un carrer cèntric de Figueres. La casa mostra l’interès d’Azemar per donar èmfasi al cos central de l’edifici per mitjà d’una tribuna calada suportada per dos fins puntals de pedra, que es perllonguen en la composició de les baranes. Els emmarcats de les finestres i els encoixinats dels extrems reflecteixen una voluntat de simplificar les solucions constructives i la seva expressió. El coronament presenta una galeria vidrada que corre de banda a banda en un ritme breu i accelerat. La cornisa superior mostra les mènsules a la vista i el perfil de les teules com a límit del pla de façana.
  3. Casa Salleras

    Josep Azemar Pont

    Casa Salleras

    Situada a l’extrem nord de la Rambla Nova de Figueres, la casa Salleras respon a un programa de casa particular de planta baixa més dos pisos. Azemar s’adapta al caràcter de l’encàrrec i emfasitza la part central de la façana amb una tribuna vidrada situada a la planta primera, que queda compensada pels visibles coronaments dels extrems. L’ordre de la primera planta és del tot diferent al de la segona, si bé tots dos ordres queden unificats pel pla de façana, ornamentat amb motius florals. El coronament unifica tota la casa, de banda a banda, per mitjà d’un ritme seriat de petits pinacles. Azemar juga constantment amb l’equilibri entre el pes de la part central i dels extrems per construir una composició amb dues jerarquies principals. A la planta baixa encara roman intacte el cafè-restaurant Continental, decorat amb pintures i daurats, i on es conserven molts elements a petita escala de l’edifici original.
  4. La Unió Maçanenca

    Josep Azemar Pont

    La Unió Maçanenca

    Es tracta de la seu de la cooperativa de ramaders d’un petit poble del Pirineu, molt a prop de la frontera francesa. L’edifici ocupa un solar ampli i s’alça per sobre de les cases veïnes, tot oferint un gran pla de façana que Azemar distribueix d’acord amb uns criteris de rigor constructiu molt propis de la seva formació. La planta baixa és formada per tres arcs de mig punt que revelen el procés constructiu: un sòcol baix de pedra, unes pilastres de pedra tallada i els arcs pròpiament dits, formats per tres filades de maó vist. Per sobre, un pla arrebossat que inclou set finestres altes i estretes i la inscripció del nom de la institució en una banda llarga que les abasta totes set. A la segona planta, un mur de maó vist amb tres obertures i un balcó central. Al coronament, les cornises pròpies del vessant de la coberta, interrompudes per quatre merlets que restitueixen l’ordre de la planta baixa.
  5. Matadero Municipal de Figueres

    Josep Azemar Pont

    D’acord amb les pautes ideològiques del modernisme, Azemar respon de manera austera als programes d’edificis d’ús social, on els criteris estructurals i ornamentals adopten unes jerarquies ben diferents de les que s’apliquen a les cases particulars. L’escorxador, situat en un indret de la ciutat que aleshores era perifèric, és format per tres cossos de fàbrica suportats per pilars de ferro colat, amb una disposició simètrica que recorda una configuració basilical. Els volums romanen nus, i les cobertes, de teula aràbiga, adopten dos i quatre vessants. Tota la decoració es concentra a les obertures, on adopta retalls bisellats, relleus sortints i peces ceràmiques a la vista. Les obertures del cos central adopten la forma d’arcs de mig punt, mentre que les dels cossos laterals adopten formes abstractes o dibuixos en arabesc. Azemar segueix el mateix ordre de jerarquies en tots els edificis destinats a institucions públiques.
  6. Escuelas de Agullana

    Josep Azemar Pont

    Escuelas de Agullana

    El programa d’un edifici d’ús públic permet que Azemar desenvolupi tot el seu mestratge en l’ús dels diferents ordres que componen la construcció. Es tracta de dos volums elevats per sobre del nivell del carrer, la qual cosa permet emfasitzar el sòcol de pedra, format pel sistema d’escales i rampes que condueixen a la planta baixa. Un petit cos central trenca la simetria del conjunt, ja que la porta principal queda col·locada a la dreta. Els cossos de les aules estan arrebossats i formen dues franges ben diferenciades. Els dos ordres de finestres emfasitzen aquesta diferència: les de la planta baixa, àmplies i amb un arc rebaixat; les de la planta superior, petites i estretes, i flanquejades pels falsos merlets del coronament. El petit cos central trenca l’ordre longitudinal de l’edifici, amb un timpà que assenyala l’entrada a la institució i quatre grans finestrals que descansen directament sobre el sòcol.
  7. Casa Mas Roger

    Josep Azemar Pont

    Casa Mas Roger

    El programa d’una casa particular al centre de Figueres —que dóna a una plaça i a dos carrers laterals— permet a Azemar d’aplicar uns criteris constructius rigorosament científics. El sòcol és de pedra i abasta tota la planta baixa, foradada amb arcs de mig punt. El cos de la casa és arrebossat. Una barana que va de banda a banda recorre la façana que dóna a la plaça, suportada per dos petits cossos construïts que tanquen un porxo. El coronament combina els vessants sortints de la teulada amb unes torretes a les cantonades, i cada obertura desplega uns elements d’emmarcament a petita escala que les diferencien, segons la funció i la posició respectives.

Bibliografía