Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Edifici de l'Empar de l'Obrer

    Josep Graner i Prat

  2. Can Cardona

    Josep Graner i Prat

  3. Botiga Anastasi Miralles

    Josep Graner i Prat

    Botiga Anastasi Miralles

    Llenguatge historicista. Emmarcaments de la porta d'entrada i balcó superior dins arcs de ferradura d'influència àrab. Murs arrebossats i façana compartimentada amb esquemes lineals. Planta rectangular allargada. Façana estreta. Teulada a dues vessants, amb el carener paral·lel al carrer. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa hi ha la porta d'accés. Al primer pis un balcó i a les golfes 3 obertures. És remarcable l'ús de la ceràmica en la decoració modernista Vivenda unifamiliar: llar que va unida a un espai de terreny lliure destinat a l'hort o jardí particular. Són destinades a totes les classes socials. Les cases s'edifiquen a una distància del límit lateral del carrer.
  4. Cal Palurdo

    Josep Graner i Prat

    Cal Palurdo

    El conjunt d'habitatges unifamiliars de Castellar del Vallès presenta les característiques típiques de l'arquitectura burgesa de principis de segle i amb tots els elements de l'estil de l'època. Es tracta d'un grup de tres habitatges de la mateixa estructura amb planta baixa i un pis. Tenen dues obertures per planta. Presenta la incorporació d'elements d'ornamentació i de decoració inscrits a les façanes. Les obertures del pis superior presenten decoració floral, en relleu, típica del sentit plàstic del moment, inscrit en el bell mig de la part superior del vano. En els balcons s'aprecia també la presència de motius florals a les reixes i en la part de sota distribuïdes simètricament a sobre de les obertures del pis inferior, en forma de petites mènsules formades per uns conjunts de fulles en relleu que volen representar elements de suport. El conjunt arquitectònic presenta un sentit d'unitat i de coherència.
  5. Cal Blanquer

    Josep Graner i Prat

    Cal Blanquer

    La casa Blanquer respon als paràmetres modernistes. El frontis presenta una solució simètrica, marcant l'eix la porta d'entrada. A cada cantó dues finestres envoltades per un marc de línies ondulants de clara factura modernista, completa la decoració un encoixinat de carreus disposats de manera alternant. Motius florals guarneixen porta i finestres. Sobre la porta, un escut amb les inicials del propietari: Blai Blanquer. Arran de terra dues finestres tradueixen en la façana la presència del soterrani. La teula presenta un perfil de línies ondulants barrejat amb una decoració de forja amb motius geomètrics. El frontis està situat a nivell del carrer, per un desnivell del terreny, des de la part de l'eixida canvia la distribució dels pisos. La planta baixa la constitueix el soterrani, queda al primer pis l'habitatge pròpiament dit i al damunt les golfes. El mestre d'obres que portà a terme l'edifici fou el Sr. Puig. La vivenda fou construïda a principis del segle XX per a Blai Blanquer, propietari del molí paparer de Fontscalents (Castellar) durant els anys 1900-1928. En abandonar aquesta industria, Francesc Blanquer, fill de l'anterior, creà Fontscalents, la primera impremta de Castellar : "Gràfiques F. Blanquer.
  6. Casa Rovira

    Josep Graner i Prat, Josep Maria Jujol Gibert

    Casa Rovira

  7. Casa Fajol

    Josep Graner i Prat

  8. Can Valentí

    Josep Graner i Prat