COAC

Cat

Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Arquitecte i dissenyador. Titulat el 1906. caracteritzat per l’ interès pel detall artesanal i us de materials de rebuig. Col·laboradors de Gaudí. Professor a l’Escola d’Arquitectura i arquitecte municipal auxiliar de Sant Joan Despí on desenvolupà alguns dels seus projecte com la Torre de la Creu (1916) o Can Negre (1930), a Barcelona trobem, entre d’altres, la casa Planells (1924), o la Font de Pl. Espanya (1929)

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres (24)

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia (24)

  1. Vidreres de Llibreria de Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès

    Josep Maria Jujol Gibert

    Vidreres de Llibreria de Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès

  2. Ateneu Barcelonès

    Josep Font i Gumà, Josep Maria Jujol Gibert

  3. Cases Heras i Llobet

    Josep Maria Jujol Gibert, Manuel Joaquim Raspall i Mayol

  4. Finca Sansalvador

    Josep Maria Jujol Gibert

    Ubicada al districte de Gràcia, aquesta casa es troba en una parcel·la que afronta al carrer Mare de Déu del Coll amb la façana sud i al carrer Pineda amb la nord. La Casa Sansalvador no és realment una casa sinó un conjunt de construccions projectades per Josep Maria Jujol, però que mai es va acabar completament. De l'habitatge principal només es va realitzar la fonamentació i els inicis de murs que encara són visibles. Les parts finalitzades són la casa del porter, les cavallerisses, el jardí i les dues tanques a carrer. La finca té l'accés actual des del carrer Mare de Déu del Coll, a la part baixa de la finca, des d'on s'accedeix a les instal·lacions. L'accés nord dóna a la casa inacabada i està inutilitzat. L'element que organitza totes aquestes construccions és una escala que s'inicia a l'accés inferior i realitza un recorregut ascendent per total la finca passant per les cobertes de les cavallerisses, el jardí i les restes de l'habitatge fins arribar a l'accés superior. Aquesta escala, formada per diferents trams independents, es va adaptant a la topografia canviant de direcció i de tipus constructius segons la zona que travessa. El tram més elaborat és l'inferior que comença en el portal del carrer i puja entre dos murs de contenció de fàbrica de maó vist revestits de peces de ceràmica i sota una pèrgola metàl·lica. La façana és asimètrica, segueix el pendent del carrer i ubica els dos portals com obertures lliures provocades en el mur llis sense cap modulació compositiva. El portal d'entrada a les cavallerisses té una llinda poligonal irregular i uns brancals de totxo vist també irregulars. El portal de l'escala a base d'un arc triangular dentat de maó vist està ricament ornamentat amb elements de ceràmica i protegit de la pluja amb un ràfec acabat amb dos nivells alternats de rajoles girades. A la planta superior del volum de la dreta, hi ha dues finestres envoltades per una cinta de maó vist de formes geomètriques i porticons de fusta. El conjunt d'elements de la façana respira una certa inspiració aràbiga. Les teulades són planes amb terrats transitables. El cos de planta té una barana de gelosia de maó amb detalls ceràmics i el cos a doble alçada té una barana de traceria que probablement sigui d'un altre autor. En el pendent del jardí i per sobre de les edificacions es troba l'accés a una antiga mina d'aigua mineral amb suposades propietats radiològiques i medicinals que el doctor va decidir comercialitzar amb la marca Agua Radial. Aquest motiu va provocar que Sansalvador decidís construir unes grutes d'accés al pou que portessin l'aigua a la planta d'embotellament i un jardí romàntic que les integrés en un entorn natural. Aquest espai destaca arquitectònicament perquè inclou una finestra ovalada i un portal amb dos arcs parabòlics que contenen una volta de superfície paraboloide. Artísticament cal destacar l'acurat treball dels esgrafiats que es presenten puntualment al voltant dels certs elements arquitectònics combinant motius florals i formes oníriques. També són notables les complexes reixes de ferro forjat dels portals i elements complementaris. Aquesta construcció constitueix un bon exemple tipològic. Té més interès paisatgístic, de tractament dels espais exteriors que no pas interiors. Constitueix una raresa per ser de les poques obres de maduresa de Jujol a la ciutat comtal, amb l'excepció de la casa Planells i l'Escola Jujol de la riera de Sant Miquel. Projecte: 31 març 1909 Sol·licitud de llicència: 25 juny 1909 Concessió de llicència: 10 octubre 1909 (rectificat el 10 març 1910) La casa no va ser acabada del tot ja que durant la construcció d'un pou el propietari descobrí les qualitats medicinals de l'aigua per la qual cosa decidí iniciar una explotació amb el nom l'"Agua Radial". L'any 1932 abandonen les obres. Restauració: 2007. Arquitecte: Francesc Gruartmoner. En aquesta actuació es van destapiar unes grutes, on presumiblement se situava la deu que volia explotar-se econòmicament, que recorren el subsòl de la finca mitjançant diversos ramals. Tot i que majoritàriament apareix la pedra descoberta producte de l'excavació, Jujol dissenyà diversos arcs parabòlics de maó vist amb funció estructural.

  5. Teatre Metropol

    Josep Maria Jujol Gibert

    Teatre Metropol

    El Patronat Obrer de Tarragona era propietari de dos edificis al carrer d’Armanyà, fins que va decidir comprar l’edifici de la Rambla Nova núm. 46 per tal de disposar d’un teatre amb accés al carrer principal de la ciutat. Jujol havia de salvar el desnivell del nou accés per la Rambla, que es trobava a 2,50 metres per sobre del jardí, i havia d’inserir-hi un espai especialment petit, el nou teatre, de 17 x 20 metres. Per resoldre el primer problema decideix situar l’entrada al teatre al primer pis. I per resoldre el segon, decideix utilitzar com a escenari l’edifici construït per Salas al carrer d’Armanyà. Jujol no es va proposar construir un teatre a la italiana, sinó que el teatre Metropol és concebut com un espai obert capaç d’acollir les diverses activitats d’un ateneu. Opta per emprar el ferro per aconseguir una sensació de lleugeresa. La sala és coberta amb tres jàsseres de 13 metres de llum, separades 4 metres entre elles, que se sostenen sobre tres esvelts pilars de 8 metres d’alçària i 26 centímetres de secció. Això afavoreix la continuïtat espacial des de l’entrada fins al jardí posterior. També el passadís adossat a la mitgera és construït amb una fina estructura metàl·lica que suporta set petites voltes ogivals.

  6. Torre Sant Salvador

    Josep Maria Jujol Gibert

    Torre Sant Salvador

  7. Casa Ximenis

    Josep Maria Jujol Gibert

    Casa Ximenis

    La casa Ximenis forma part d’una filera d’edificacions que perllonguen un tram enderrocat de la vella muralla romana, oposada a un gran parc urbà. Jujol assaja un cop més els efectes del treball de forja sobre les superfícies llises i senzilles. Les obertures segueixen un ordre horitzontal irregular i els emmarcaments estan arrodonits i només decorats amb esgrafiats d’inspiració barroca. A sobre, destaquen les baranes negres que exhibeixen els enllaços entre els barrots; formen fins i tot uns petits seients als extrems, en configuren els respatllers i projecten unes ombres seques i nítides sobre el pla de façana.

  8. Torre Gibert

    Josep Maria Jujol Gibert

    Torre Gibert

    El projecte respon a l’encàrrec de dos habitatges aparellats per part d’una tia de l’arquitecte. Jujol crea un organisme format per cinc cossos cilíndrics. Els tres cossos més grans queden coronats al mateix nivell, mentre que el dos cossos més petits sobresurten a alçàries desiguals i contenen les escales dels dos habitatges. Al terrat sobresurten dos cilindres més, que contenen les escales que porten als àtics i als miradors. Cada cilindre queda cobert per una cúpula recoberta de trossos de vidre, procedents de la fàbrica de vidre de Cornellà, situada a poca distància. A la façana principal, un altre petit cilindre fa de porxo i s’obre a través de dos arcs parabòlics. Jujol crea un organisme unitari que només ha de dividir amb un separador rectilini per formar els dos habitatges. Els elements de ferro assenyalen alguns punts singulars: l’inici de l’escala, les tribunes del menjador o els miradors del terrat.

  9. Torre Queralt

    Josep Maria Jujol Gibert

    Torre Queralt

    L’any 1913 Jujol va rebre l’encàrrec de construir un segon habitatge unifamiliar als terrenys de la torre Sansalvador, que va rebre el nom de torre Queralt en homenatge al patró de Berga, ciutat natal de la família. L’interior és molt senzill i només hi ha alguns detalls menors que tesen la configuració exterior, com ara les finestres hexagonals, els treballs de forja, senzills i elegants, i, sobretot, la finestra aixamfranada de la cantonada sud, formada per una tribuna a la primera planta i un balcó triangular a la planta superior. El mur de tancament que separa la finca del carrer és de pedra tosca i contrasta amb les línies senzilles de la tanca de ferro del jardí. Jujol treu partit de la diferència de cota del terreny per crear una imatge aerodinàmica en què preval la visió des del carrer. El treball amb les tanques i la vegetació que envolta la casa complementen l’austeritat en el tractament de les façanes laterals.

  10. Tallers Manyach

    Josep Maria Jujol Gibert

    Tallers Manyach

    Jujol aborda el cobriment d’una gran nau amb procediments propis de l’arquitectura moderna, però sense la base de l’anàlisi i el càlcul, de manera que acaba resolent l’estabilitat de l’estructura per mitjans empírics i intuïtius. L’edifici és format per una retícula de pilars extraordinàriament esvelts, sobre els quals es recolzen unes jàsseres de gelosia perpendiculars al carrer. Aquestes jàsseres es desdoblen en dos nivells per recollir unes voltes atirantades, disposades en dents de serra, formades per tres gruixos de rajola. La primera volta que es va col·locar, un cop retirada la cintra, es va desplomar, la qual cosa portà Jujol a incrementar la corba de la volta i reforçar el sistema de tirants. Per tal de garantir l’estabilitat global de l’obra, Jujol opta per emprar uns importants pinacles de maó clarament visibles a la coberta. D’aquesta manera, l’estructura tolera l’esveltesa dels pilars i l’escàs marge de seguretat en els fonaments.

  11. Cambril de la Mare de Déu del Carme

    Josep Maria Jujol Gibert

  12. Torre Serra-Xaus

    Josep Maria Jujol Gibert

    Torre Serra-Xaus

    Casa de planta baixa i diferents nivells de pisos. Planta irregular. Fa mitgera amb la casa contigua. La resta queda lliure i voltada per jardí. Casa formada per dos habitatges, al primer amb entrada per la planta baixa sota la tribuna i l'altre mitjançant una escala. Destaca el cub suportat per dues columnes i que queda fent de vèrtex entre els dos carrers. Destaquen els esgrafiats amb blauet sobre temes florals fent sanefa d'una banda i uns ànecs (fent parella i mirant-se de front), d'altra. Promotor de l'obra, Pere Xaus. Petició de la llicència municipal d'obres 17-06-1921, concessió al 13-07-1921.

  13. Església del Sagrat Cor de Vistabella

    Josep Maria Jujol Gibert

    Església del Sagrat Cor de Vistabella

    Originàriament, Vistabella era un conjunt de tres cases que va anar creixent gràcies a l’activitat vitícola i ramadera. Al començament del segle XX ja disposava d’escola, i a l’hora de construir l’església es va decidir encarregar-la a Josep Maria Jujol. Aquest es referirà a l’arquitectura cristiana bizantina per explicar el seu projecte. L’església forma un quadrat suportat per quatre pilars, d’on arrenquen tots els arcs que carreguen unes voltes esglaonades a mesura que pugen. Les projeccions dels arcs formen figures quadrades i triangulars i les voltes eviten les arestes, la qual cosa afavoreix les pintures murals. L’estructura és feta de pedra del lloc, calcària, peces senceres que no son el resultat de cap fragmentació rocosa. Hi predominen dues dimensions i, per tant, es poden disposar de manera anàloga al maó. La coberta és doble: la interior és un compost de voltes, mentre que l’exterior és feta de gruixos de rajola.

  14. Casa Planells

    Josep Maria Jujol Gibert

    Casa Planells

    L’edifici és el resultat d’una successió de diversos programes, tots proposats pel contractista Evelí Planells. La primera proposta consistia en un habitatge unifamiliar, i Jujol recrea les formes de la Pedrera per convertir l’edifici en el sòcol d’una gran estàtua de la Mare de Déu. El segon encàrrec també és per a un habitatge unifamiliar, en aquest cas per a un metge, però finalment el contractista decideix vendre’s una part del solar i construir un edifici d’habitatges a la resta. S’utilitza el sistema dúplex per contrarestar l’escassa superfície del solar i incrementar els habitatges en una tercera part. El projecte de Jujol incorporava un àtic destinat a un germà de Planells, amb una banda de tribunes a la façana que sostenien una cúpula amb l’anagrama marià. L’edifici realment executat, fins al segon pis, enllaça més amb la retòrica del racionalisme emergent que no pas amb les formes heretades del modernisme.

  15. Restauració de l'Ermita de la Mare de Déu del Roser

    Josep Maria Jujol Gibert

  16. Palau del Treball

    Andrés Calzada Echevarría, Josep Maria Jujol Gibert

    Palau del Treball

  17. Casa Cebrià Camprubí Nadal

    Josep Maria Jujol Gibert

    Casa Cebrià Camprubí Nadal

    La torre es compon de tres volums prismàtics interconnectats que esglaonen el conjunt, destacant-se una alta torre mirador que té adossat un cos cilíndric cobert amb un casquet piramidal de rajoles en trencadís, mentre que la resta de cobertes són amb teula vermella plana disposades a quatre vessants que donen lloc a una barbacana molt pronunciada. També hi figura una terrassa amb balustres, en un dels costats. El joc de volums es complementa amb la disposició en dues de les cantonades de finestres a manera de petites tribunes triangulars. Les obertures mantenen la verticalitat i tan sols mostren certa alteració de la regularitat per l'emmarcat sobreposat dels esgrafiats que denoten més llibertat compositiva, com també ho acusa la distribució asimètrica de les mateixes. La regularitat i la geometria marcada pels volums denota el pas de Jujol vers el noucentisme, que ja es va començar a fer patent en la Casa Serra-Xaus (1921), i que mantingué en la Casa Passani ( 1932), ambdues a Sant Joan Despí. Tot el parament és en estucat rosa suau, sobre el qual figuren disseminades flors, garlandes i ocells; la inscripció de la data de la seva construcció "1928"; la reproducció de dues figures que representen sant Isidre i santa Maria Magdalena, i la d'un treballador portant una regadora, fet que acusa la sensibilitat de Jujol per referenciar en la construcció l'entorn on s'inscriu. L'edifici es manté aïllat envoltat de zona enjardinada i forma part del Pla Parcial Fatjó de l'Ajuntament de Cornellà per protegir l'edifici i el seu entorn. L'any 1928 Jujol rep l'encàrrec de construir una casa per a Cebrià Camprubí, en el límit de Cornellà i Sant Joan Despí. Camprubí era un prestigiós cultivador de roses i Jujol dissenya un edifici que evoca l'ocupació del seu propietari.

  18. Casa Rovira

    Josep Graner i Prat, Josep Maria Jujol Gibert

    Casa Rovira

  19. Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Josep Maria Jujol Gibert

    Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

  20. Can Negre

    Josep Maria Jujol Gibert

    Can Negre

    Jujol aborda la reforma d’una masia barroca amb la intenció de canviar-ne els paràmetres estètics, tan importants per a una cultura modernista que s’endinsa fins al començament del segle XX. Les intervencions més importants a l’interior es redueixen a la capella i l’escala. Jujol manté tot el sistema murari existent, com també la disposició de les obertures. Posa tot l’èmfasi en la transfiguració de la façana principal, que queda explicada en un únic dibuix de projecte que en reflecteix prou bé la intenció. S’hi afegeixen més filades de teula plana, totes diferents, a la cornisa ondulada. Les dues finestres laterals de la planta primera esdevenen dues tribunes simètriques, que flanquegen una nova tribuna central que evoca la forma d’una carrossa, feta amb treball de ferro delicat i amb un sistema d’obertures vidrades inèdit. El pla de façana queda repartit per taques policromes tendents a unificar la dissimetria resultant.

  21. Santuari de la Mare de Déu de Montserrat

    Josep Maria Jujol Gibert

    Santuari de la Mare de Déu de Montserrat

    El projecte dóna resposta a la voluntat de construir un santuari a la Mare de Déu de Montserrat amb pocs mitjans econòmics, tècnics i humans. Jujol decideix emprar la pedra del lloc, ciment pòrtland i sorra per fer in situ uns elements prefabricats que han de servir tant per a l’estructura com per als finestrals. Als arcs, les parets i les voltes s’utilitzen sempre peces de 10 x 15 x 30 centímetres, a més de les pedres de reble. Els finestrals són fets amb peces prefabricades, realitzades sobre el terreny i dissenyades pel mateix Jujol, de manera que, juxtaposades, formen figures hexagonals. L’estructura general és un conjunt d’arcs parabòlics que arrenquen d’uns pilars de secció mínima. El sistema general es basa en una planta triangulada que forma un perímetre trencat de 24 segments, tots ells desiguals. En total formen 42 pilars i, a sobre, 33 voltes recorden les formes de la muntanya de Montserrat.

  22. Torre Jujol

    Josep Maria Jujol Gibert

    Torre Jujol

    Casa-torre de singular projecció. L'edificació té forma de "T" i en l'encreuament hi sobresurt un cos més alt. Projectada per formar dues cases. Cada una d'elles situades en la mateixa línia horitzontal i compartirien la vertical. Combina la línia recta amb la corba. Totes les finestres són decorades amb bandes de blauet, alternant també la línia recta i corba en un mateix element. Forma dos jardins en el buit dels braços de l'esmentada "T". La reixa de l'entrada és de fust de base de llistons plans i en posició de diagonal. Promoguda pel mateix arquitecte a fi d'instal·lar-hi la seva casa. La casa fou construïdes en uns terrenys de la família Negre. Petició de la llicència municipal d'obres 3-11-1932.

  23. Casa Bofarull

    Josep Maria Jujol Gibert

    Casa Bofarull

    Amb els treballs fets al mas Bofarull, Jujol inicia una sèrie d’obres de reforma al petit poble dels Pallaresos, de les quals destaca la casa Fortuny (o ca l’Andreu), feta entre 1920 i 1944. L’encàrrec de les germanes Bofarull demanava una intervenció en l’antiga masia amb vista a ennoblir-ne l’aspecte, és a dir, una demanda pròpia de l’època en què molts arquitectes modernistes havien abordat tasques semblants. Les principals intervencions estructurals de Jujol són dues: d’una banda, la prolongació de l’escala principal fins a arribar a la torre piramidal, presidida per un àngel que fa la funció de penell, i el rostre del qual va ser extret de la màscara d’un rostre real. D’altra banda, Jujol afegeix una crugia a la part del davant, creant una galeria d’arcs ogivals sostinguda per un gran arc rebaixat a la planta baixa. Els nombrosos elements de detall tendeixen a prolongar indefinidament la intervenció sense posar-hi mai un punt final.

  24. Ferreteria Casa Mañach

    Josep Maria Jujol Gibert

    Ferreteria Casa Mañach

Arxiu (100)

  • Perspectiva de l'exterior de la Casa Bofarull.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de la Casa Bofarull.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del vitrall de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Esbós del vitrall de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'alçat de la façana de la Torre Gibert.

    Dibuix

    Esbós de l'alçat de la façana de la Torre Gibert.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la reixa d'accés de la Torre Gibert.

    Dibuix

    Esbós de la reixa d'accés de la Torre Gibert.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbòs alçát tancament Finca Sansalvador

    Dibuix

    Esbòs alçát tancament Finca Sansalvador

    © Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbòs façana Torre Sansalvador

    Dibuix

    Esbòs façana Torre Sansalvador

    © Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbòs secció Torre Sansalvador

    Dibuix

    Esbòs secció Torre Sansalvador

    © Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de la Torre Serra-Xaus.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de la Torre Serra-Xaus.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'interior i de l'accés de la Torre Serra-Xaus.

    Dibuix

    Esbós de l'interior i de l'accés de la Torre Serra-Xaus.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la façana i emplaçament de Torre Serra-Xaus.

    Dibuix

    Esbós de la façana i emplaçament de Torre Serra-Xaus.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Dibuix

    Esbós de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    © Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós mobiliari parterre de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Dibuix

    Esbós mobiliari parterre de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos de detalls de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Dibuix

    Esbossos de detalls de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'escultura de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Dibuix

    Esbós de l'escultura de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'escultura de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Dibuix

    Esbós de l'escultura de la Font Commemorativa de l'Exposició Internacional de 1929

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós perspectiva coberta de la Torre Sant Salvador.

    Dibuix

    Esbós perspectiva coberta de la Torre Sant Salvador.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós façana de la Torre Sant Salvador.

    Dibuix

    Esbós façana de la Torre Sant Salvador.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós secció de la Torre Sant Salvador.

    Dibuix

    Esbós secció de la Torre Sant Salvador.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del jardí de la Torre Sant Salvador. Segon Projecte.

    Dibuix

    Esbós del jardí de la Torre Sant Salvador. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la façana de la Torre Sant Salvador.

    Dibuix

    Esbós de la façana de la Torre Sant Salvador.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de l'espai central del Palau del Treball

    Dibuix

    Perspectiva interior de l'espai central del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos de la cúpula central del Palau del Treball

    Dibuix

    Esbossos de la cúpula central del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior del Palau del Treball

    Dibuix

    Perspectiva exterior del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta del Palau del Treball

    Dibuix

    Esbós planta del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de detalls diversos d'ornamentació del Palau del Treball

    Dibuix

    Esbós de detalls diversos d'ornamentació del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós volumetria del Palau del Treball

    Dibuix

    Esbós volumetria del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos diversos del Palau del Treball

    Dibuix

    Esbossos diversos del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos dels detalls de la cúpula central del Palau del Treball

    Dibuix

    Esbossos dels detalls de la cúpula central del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior del Palau del Treball

    Dibuix

    Perspectiva exterior del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta del Palau del Treball

    Dibuix

    Esbós planta del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior del Palau del Treball

    Dibuix

    Perspectiva exterior del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta planta del Palau del Treball

    Dibuix

    Esbós proposta planta del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta del Palau del Treball

    Dibuix

    Esbós planta del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta del Palau del Treball

    Dibuix

    Esbós planta del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós perspectiva exterior del Palau del Treball

    Dibuix

    Esbós perspectiva exterior del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós detall de coronació de la cúpula central del Palau del Treball

    Dibuix

    Esbós detall de coronació de la cúpula central del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior proposta del Palau del Treball

    Dibuix

    Perspectiva exterior proposta del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior del Palau del Treball

    Dibuix

    Perspectiva exterior del Palau del Treball

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós detall serralleria finestra de l'oratori de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós detall serralleria finestra de l'oratori de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta mur i porta exterior d'accés de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós proposta mur i porta exterior d'accés de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta jardí de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós proposta jardí de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Façana estat previ Can Negre.

    Dibuix

    Façana estat previ Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Planta estat previ Can Negre.

    Dibuix

    Planta estat previ Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos diversos de Can Negre.

    Dibuix

    Esbossos diversos de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós altar de l'oratori de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós altar de l'oratori de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Façana Can Negre.

    Dibuix

    Façana Can Negre.

    © Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la tribuna de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós de la tribuna de Can Negre.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'alçat lateral de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós de l'alçat lateral de Can Negre.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós detall proposta mur exterior de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós detall proposta mur exterior de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta marquesina de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós proposta marquesina de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós tarima fusta de l'altar de l'oratori de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós tarima fusta de l'altar de l'oratori de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós alçat façana principal de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós alçat façana principal de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós detall porta interior de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós detall porta interior de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta font de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós proposta font de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós alçat façana principal de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós alçat façana principal de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós detall finestra de l'oratori de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós detall finestra de l'oratori de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

    Dibuix

    Esbós ornamentació altar de l'oratori de Can Negre.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta estructura sostre planta baixa Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibuix

    Esbós planta estructura sostre planta baixa Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta estructura Casa Planells. Segon Projecte.

    Dibuix

    Esbós planta estructura Casa Planells. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta principal Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibuix

    Esbós planta principal Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'alçat de la Casa Planells. Segon Projecte.

    Dibuix

    Esbós de l'alçat de la Casa Planells. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta baixa Casa Planells. Segon Projecte.

    Dibuix

    Esbós planta baixa Casa Planells. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta estructura Casa Planells. Segon Projecte.

    Dibuix

    Esbós planta estructura Casa Planells. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta segona Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibuix

    Esbós planta segona Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta baixa Casa Planells. Segon Projecte.

    Dibuix

    Esbós planta baixa Casa Planells. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta baixa Casa Planells. Segon Projecte.

    Dibuix

    Esbós planta baixa Casa Planells. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós detall cantell forjat Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibuix

    Esbós detall cantell forjat Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta tipus Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibuix

    Esbós planta tipus Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta entresol Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibuix

    Esbós planta entresol Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós tribuna cantonada entresol Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibuix

    Esbós tribuna cantonada entresol Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta baixa Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibuix

    Esbós planta baixa Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta segona Casa Planells. Primer Projecte.

    Dibuix

    Esbós planta segona Casa Planells. Primer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta principal Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibuix

    Esbós planta principal Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta baixa Casa Planells. Primer Projecte.

    Dibuix

    Esbós planta baixa Casa Planells. Primer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta principal Casa Planells. Segon Projecte.

    Dibuix

    Esbós planta principal Casa Planells. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós perspectiva hall Casa Planells. Segon Projecte.

    Dibuix

    Esbós perspectiva hall Casa Planells. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta baixa Casa Planells. Segon Projecte.

    Dibuix

    Esbós planta baixa Casa Planells. Segon Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós perspectiva exterior Casa Planells. Primer Projecte.

    Dibuix

    Esbós perspectiva exterior Casa Planells. Primer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta primera Casa Planells. Primer Projecte.

    Dibuix

    Esbós planta primera Casa Planells. Primer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós planta estructura sostre planta tipus Casa Planells. Tercer Projecte.

    Dibuix

    Esbós planta estructura sostre planta tipus Casa Planells. Tercer Projecte.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de planta baixa de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Esbós de planta baixa de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Planta i alçat d'escala interior de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Planta i alçat d'escala interior de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva porta del pis de baix de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Perspectiva porta del pis de baix de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta per la façana del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Esbós proposta per la façana del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior. Esbós dels arcs del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Perspectiva interior. Esbós dels arcs del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de planta de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Esbós de planta de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat porta del pis de baix de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Alçat porta del pis de baix de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós columnes del portic del pati de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Esbós columnes del portic del pati de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta per la façana del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Esbós proposta per la façana del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat arcs pati de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Alçat arcs pati de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de mobiliari de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Esbós de mobiliari de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de planta segona de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Esbós de planta segona de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'escala de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Esbós de l'escala de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta per la façana del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Esbós proposta per la façana del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva i detalls arcs pati de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Perspectiva i detalls arcs pati de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos diversos de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Esbossos diversos de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat i detalls arc de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Alçat i detalls arc de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

Bibliografia (100)